Seguint el model de l'Institut Estudis Catalans, amb el qual va establir relacions, l'IEV volia reunir en les seues seccions les diverses branques del coneiximent, sobre la base d'organismes existents, com per exemple el Servei d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València, el Centre d'Estudis Econòmics o el Laboratori d'Idiomes de la Universitat de València. Per a açò van participar especialistes de tendències polítiques molt diverses, que en alguns casos estaven frontalment oposades: entre la dreta que després seria franquista, el comunisme o el sindicalisme llibertari. Com a resultat de l'esforç per estudiar i potenciar la identitat i el coneixement, les quatre seccions que formaven l'Institut van ser: Historicoarqueològica, Filològica, Ciències i Estudis Econòmics.

Des de l'Institut es van llançar projectes d'infraestructura cultural d'un ampli abast que tardarien molts anys a realitzar-se, entre els quals destaquen la Biblioteca del País Valencià, el Museu de Ciències Naturals o la instal•lació adequada de l'Arxiu del Regne de València. Aquesta exposició reuneix alguns dels documents i imatges que van configurar aquell moment. Així mateix, l'espai per a la presentació d'aquest projecte és, a més, resultat de la recuperació de la memòria, ja que aquell organisme va estar instal•lat a l'antic Palau de Cerveró. Des de 2008 l'edifici alberga un centre cultural de la Universitat de València, seu de l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC), consolidat com a un espai destacat per a la divulgació i la recerca. La Universitat de València, amb la col•laboració de diversos organismes, ha volgut recordar a través d'aquesta mostra l'elevat valor d'aquella proposta cultural.