Ernesto Casero
Plantas perdidas, 2024
Acrílic sobre formigó
500 x 1.250 cm
Edifici de residus químics, Campus de Burjassot de la Universitat de València
Foto: Eduardo Alapont
Aquest treball forma part del projecte "Els valors de la Universitat de València: Art i patrimoni als campus"
Plantas perdidas és una intervenció mural monocroma que evoca, mitjançant siluetes i noms botànics pintats en acrílic sobre formigó, una sèrie d'espècies vegetals extintes. La pèrdua de biodiversitat està afectant les plantes d'una manera molt més acusada que en el regne animal: la seua extinció succeeix a un ritme més de dues vegades superior al d'amfibis, mamífers i aus tots combinats. Les plantes, base dels ecosistemes, es troben en un procés d'extinció alarmant, i aquest mural té com a objecte posar en relleu aquest fet, alhora que pretén servir d'homenatge a algunes d'aquestes espècies desaparegudes. Per a l'execució del mural s'ha partit d'imatges d'herbaris en què es conservaven les mostres recol·lectades de les plantes triades, seques i degudament catalogades per a estudiar-les, i a partir d'aquestes imatges s'han elaborat les siluetes que vertebren la composició.
Companyes nostres (quasi) silencioses, les espècies vegetals tenen infinitat de formes de comunicació, des dels senyals químics fins als visuals, i formen una vasta xarxa que cobreix tot el planeta (excepte l'Antàrtida, és cert), en què impliquen fongs, microorganismes, artròpodes, peixos, amfibis, rèptils, aus, mamífers i insectes per intercanviar aliment, informació i recer. Estableixen relacions de cooperació i simbiosi de la mateixa manera que desenvolupen mecanismes de defensa i competeixen pels recursos. Però potser aquest desplegament de mitjans s’ha de traduir a llenguatges verbals i audiovisuals humans per tal que nosaltres els entenguem degudament. Aquest mural tracta de ser un modest pas cap a la comprensió de la situació actual en la relació de la nostra espècie amb les nostres acompanyants vegetals, amb un cert caràcter d’elegia, però també amb el respecte i l’admiració que aquestes plantes, que una vegada van compartir planeta amb nosaltres, es mereixen.
Ernesto Casero
|
|
|
|
