Reunión feliz, 1970 - 1973, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía © Isabel Oliver
Aquesta exposició configura un recorregut diacrònic per la trajectòria artística d'Isabel Oliver (València, 1946) que ha desplegat la seua vinculació a l'art com a pintora, gravadora i professora de la Facultat de Belles de la Universitat Politècnica de València. Es va formar en el rigor de l'escola i la disciplina de l'ofici. Una vegada conclòs aquest període, va anar desenvolupant una preocupació de tarannà feminista i ecologista que ha vertebrat tots els seus treballs, des de la dècada dels anys setanta del segle passat fins a l'actualitat.
El 1970 encamina els seus primers passos per la senda de l’art pop, amb sèries com “La mujer” o “El juego”, on ja es manifesta molt crítica amb els valors tradicionals de la societat del moment i les seues normes preestablides, sèries amb què convida a transgredir aquests convencionalismes. Desplega el seu descontentament sobre algunes funcions assignades al sexe femení, que l'autora denuncia amb imatges iròniques, perquè contribueixen a l'empobriment de la seua personalitat i la reducció a objecte decoratiu en una societat basada en l'aparença i dominada per uns usos que li assignen papers moltes vegades estúpids i de poc protagonisme social.
Entre 1973 i 1975 treballa un paisatge d’arrelament pop, molt allunyat dels models que va aprendre a l'escola. Mira de destruir tòpics i renovar un gènere molt vinculat a la tradició valenciana, però encotillat en esquemes rígids que han evitat que evolucionara cap a altres sistemes expressius més concordes amb la realitat del moment. Posa en evidència la vulgarització d'aquest llenguatge amb serigrafies per a ser brodades damunt i intentar emular peces de reconegut prestigi. És una crítica a la mercantilització i la banalització de l'art.
El 1990 es produeix el primer retrobament amb la pràctica artística, després del parèntesi d'uns quinze anys de dedicació a la vida laboral, la universitat i la seua família. En el futur el paisatge continuarà sent el seu vehicle principal d'expressió. De nou no és un paisatgisme recreatiu de la bellesa natural. Isabel Oliver manté el seu esperit crític amb l'entorn i denuncia les agressions contínues que l'ecosistema pateix com a conseqüència dels interessos econòmics. Com a visionària d'un futur pròxim, ens prevé dels danys esdevenidors si no es rectifiquen els reiterats abusos que la natura continua experimentant dia a dia i no es recupera l'equilibri entre progrés i ecologia.
