L’exposició Miguel de Molina: “Yo quiero ser diferente” dóna a conèixer la vida i l’art avantguardista d’aquesta gran figura de la cultura espanyola, des dels seus inicis als anys trenta a Madrid fins la seua retirada dels escenaris en 1960, a Buenos Aires, on hi visqué exiliat. Intèrpret excepcional, el “Rey de la copla” revolucionà el món de les arts escèniques i continua sent un referent per a molts contemporanis.
Més enllà d’aquesta imatge, tant present en l’imaginari col·lectiu, l’originalitat de Miguel de Molina radica en la seua concepció plural de la creació artística: Molina, cantant de “coplas” i “bailaor” del llavors anomenat “arte gitano”, també imprimí el seu segell a tota la dimensió artística dels seus espectacles, en ser-ne alhora coreògraf, escenògraf, dissenyador de vestuari i arranjador, i en controlar personalment la seua producció i comercialització. Així mateix, el seu arxiu revela que fou un poeta, novel·lista i diarista d’una gran envergadura intel·lectual.
L’exposició de materials procedents del llegat de la Fundació Miguel de Molina (correspondència, escrits, fotografies, partitures, vestuari escènic, dissenys d’escenografia) és un testimoniatge de la riquesa de la seua labor creativa i un homenatge a un artista reprimit pel règim franquista per la seua orientació política i sexual.
En aquest sentit, la mostra ofereix primerament als visitants elements de contextualització biogràfica, artística i històrica del personatge. Segueix amb un recorregut per la seua trajectòria a través de nombroses peces originals del llegat (cartells de teatre i cinema, figurins, la col·lecció de bruses, vestits, botes i complements que feren història), que conviden a (re)descobrir les múltiples facetes creatives de l’artista (el Molina ballarí, escenògraf, dissenyador o actor), la seua intensa vida social i l’admiració que suscità entre els seus contemporanis (fotografies autografiades, pàgines emmarcades del Llibre d’or de l’artista).
Els materials d’arxiu més desconeguts d’aquest fons d’extraordinària riquesa són exposats en vitrines temàtiques, que permetran al públic aprofundir en el procés creatiu de Molina [“Se hizo canción” / “El arte de interpretar” / “Creando, dirigiendo, produciendo”], apropar-se a una vessant més íntima del personatge [“Querido Miguel”, dedicada a la seua correspondència], traure a la llum vessants desconegudes d’un Molina àvid de cultura, lector fervorós i escriptor [“Treinta y siete años escribiendo”], alhora que mostrar l’arbitrarietat de la violència repressiva que patí l’artista al llarg de la seua carrera [“Represaliado, exiliado”].
Per acabar, la mostra subratlla la relació estreta que mantingué Miguel de Molina amb València, ciutat de la qual va escriure a les seues memòries que fou “posiblemente la ciudad de España a la que más debo artísticamente y donde se produciría mi verdadera consagración”. València fou el teatre dels seus primers èxits, un refugi en moments de dissort, un punt d’ancoratge familiar i una font d’inspiració artística, i Molina l’homenatjà en diverses ocasions des de la distància. Dediquem un espai propi a aquest tema, amb variada documentació exposada en vitrines, que completen la proposta expositiva.
Aquesta exposición s'emmarca dins del programa “El valor de la diversitat: art, restitució i memòria”, el qual es desenvolupa en el marc del compromís de la Universitat de València amb els drets humans, la justícia social i la inclusió social, reuneix discursos i pràctiques artístiques que dialoguen entorn de tres eixos fonamentals: la diversitat cultural, la restitució del patrimoni i la construcció de la memòria col·lectiva.
