La Universitat de València, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, l’Institut Francès i l’Octubre CCC, organitza el projecte d’acció artística i social PERIFÈRIES 010, dirigit per Rafael Tormo.

PERIFÈRIES 10 presenta una àmplia programació de propostes i accions que reflexionen sobre l’estat de CRISI actual i que s’articulen entorn de set punts:

1. Vam perdre el món, ens el van robar
2. Estar a les escoltes
3. Què ens separa?
4. El cos silenciat
5. Explicar-nos el món amb paraules gastades
6. Com tornar a repensar-nos
7. Recuperar el sentit

PERIFÈRIES 10 és conformat per diferents intervencions, accions performatives, conferències, instal·lacions… que es presentaran i es desenvoluparan en sis espais generadors d’activitat cultural, situats al centre històric de València, connectats entre si per aquesta proposta. A més, la programació també s’estén al campus dels Tarongers de la UV i al campus de Vera de la UPV.

Espais culturals on es desplega PERIFÈRIES 10:
1. Centre Cultural La Nau, Universitat de València
2. Jardí Botànic, Universitat de València
3. Col·legi Major Rector Peset, Universitat de València
4. Palau de Cerveró, Universitat de València
5. Institut Francès
6. Octubre CCC
7. Facultat de Ciències Socials, campus dels Tarongers, Universitat de València
8. Facultat de Belles Arts, campus de Vera, Universitat Politènica de València

http://www.lainvisible.net/

Presentació dels participants

Sinberifora

Som un grup heterogeni de persones. Alguns som artistes en actiu; a alguns simplement ens importa l’art, en concret l’art d’acció.

Entre nosaltres i uns altres, organitzem el cicle “Art d’acció” que des de setembre de 2007 fins al dia d’avui se celebra el segon dissabte de cada mes en el “Centre de Cultura Contemporània Octubre” de la ciutat de València.

Som doncs un grup imprecís on la gent entra i ix: va participar, participa i participarà. Ocasionalment hem fet artisticitats en conjunt en forma d’accions col·lectives.

Aquest grup indeterminat de nosaltres i uns altres volem honrar-nos, anomenant-nos per ordre alfabètic:

Mathieu Bohet, Bartolomé Ferrando, Ángela García, María González, Martí Guillem, Ginés López, Marina Colom, Eva Pérez, Lucía Peiró, Álvaro Pichó, Fabrizio Potestat, Avelino Saavedra, Nelo Vilar i tots els artistes que han treballat amb nosaltres: Francisca Siegrist, Emanuele Mazza, Laura Renau, Saúl Vanaclocha, Isabel León, María Marticorena, Leny Pony, Alba Casanova, Richard Martel, Guy Sioui Durand, Kai Lam, Herma Auguste Wittstock, Araceli Canales, Iciar Casado, John Giorno, Rafael Satibañez, Xema Soler, Víctor Bonet, Álvaro Terrossos, Tania García, Ana Geste, Ahmed Ben Dhiab, Charles Dreyfus, Maria Joao Floxo, Xavi Alcaçer, Joan Casellas, Ángeles Muñoz, Domix, Yosem, Juan Martínez Lax, Hilario Álvarez, Pedro Déniz, Elyoenai Ramírez, Javier Marisc, Esther Ferrer, Valentín Torrens, ESOC, Rafa Suárez, Ana Figueres, Tiziana Chiara, Manuel Espino, Carlos Llavata, Raúl Gálvez, Rodolfo Franco, Zaida Gómez, Julio Fernández Peláez, Torxa Amable, David Pascual, Beatriz Silva, Bulos i Tanguerías, Koke Vega, Rubén Barroso, Llorenç Barber, Montserrat Palacios, Soraya Valenta, Els Torreznos, Silvia Antolín, Denys Blacker, Andrea Seamann i Norbert Klassen.

Rafael Tormo i Cuenca (València)

www.deja-vou.com

Autodidacta, comença a treballar en la resistència als anys 70: hiperrealisme, punk, LSD, còmic, ovnis, multidisciplinarietat, independentisme i una clara vocació d’esperit de contradicció. Aquests espais foren la seua escola de formació espiritual.

És als anys 80 quan comença a tindre una relació directa amb el món professional de l’art; apropiacions de galeries en ARCO (1983) retransmeses en directe des de “La Barraca”, Radio 3. Incursions en el món de la dansa contemporània 1996. Accions teatrals. Exposicions a centres d’art internacionals. Beca Peppinier, etc. Realitzador de vídeo des dels 90. Tallers i conferències a Salamanca, Altea, València, Mulhouse, París i Catalunya. Actualment ha recuperat la seua relació amb el món galerístic i treballa i exposa assíduament.

Ha coordinat projectes ja desapareguts com Ànimes de Cànter (1997-99), Col·lectiu nòmada de crítica de la cultura. Des del 1999 fins al 2006 coordina les Beques contra l’amnèsia col·lectiva, Banusaïdi. Ha participat en premsa i revistes especialitzades.

En aquests moments el seu treball capgira al voltant de les seues intermediacions en espais paradoxals comuns que possibiliten estats de crisi. En paraules d’ell mateix, “intente no apropar-me a l’art sols com un espai alliberador residual per poder eixir i entrar de l’espectacle”, comenta que la seua intenció es apropar-se més a allò real.

Mari Helen Brousse (França)

Psicoanalista, psicòloga clínica a París. Analista Membre de l’Escola (ESTIME) en L’Ecole de la Cause Freudiene (ECF), Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP), expresidenta de l’Escola Europea de Psicoanàlisi (EEP), agregada de Filosofia, doctora en Psicoanàlisi, professora agregada en el Departament de Psicoanàlisi de la Universitat Paris VIII, docent de l’Institut del camp Freudiano. Ha impartit cursos i seminaris i dictat conferències a Europa i Amèrica. És autora de llibres com “Els 4 discursos i l’Altre de la Modernitat”, “Posició sexual i fi d’anàlisi” i coautora de “Les tres estètiques de Lacan” entre d’ altres. Ha publicat articles en innombrables revistes especialitzades.

José Luis Giner Borrull (Gandia)

Llicenciat en Història de l’Art i Màster en Conservació i Gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de València, Màster en Producció Artística , especialitzat en “Pensament Contemporani i Cultura Visual” per la Universitat Politècnica de València. Actualment realitza la tesi doctoral en aquesta universitat. Des de 2006 treballa en la Fundació Xirivella Soriano com a assistent de direcció, on ha desenvolupat una tasca de coordinació i on ha comissariat: De l’analògic al digital. Videoarte a València (2008) i Alex Francés. No dos sinó dos (Imatges de la filiació, Imatges del doble) (2009/2010). D’altra banda, ha realitzat altres projectes curatorials en altres espais, entre els quals destaquen: Darío Villalba. El cos aïllat (2006), Destroy everything you touch (2009) i Enjoy in Utopian spaces! (2010).

Ramon Parramon (Barcelona)

Director d’Arts Contemporànies de VIC. Des de 1999 dirigeix el projecte IDENSITAT a Calaf, Manresa, Mataró i el Priorat.

Romà de la calle (València)

Catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat de València-Estudi General, a més d’haver sigut també director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, així com exdirector del MUVIM.

Nacho Paris (València)

President d’AVVAC, associació d’artistes visuals de València, Alacant i Castelló a més d’artista.

Martí Peran

Professor de Teoria de l’art a la UB. Catedràtic i curador d’exposicions. Ha col·laborat a diferents catàlegs i llibres d’art contemporani. Coeditor de “Roulotte”, col·labora a diaris i revistes especialitzades (Exit Express, Artforum International).

Fermín Jiménez Landa

Viu i treballa a València, Barcelona i Pamplona.

Entre les seues exposicions individuals destaquen: Ahora todos los chicos están llorando, Centre Huarte, Actes oficials, Espai Montcada, CaixaForum, Barcelona (2008); Eufòria, Galeria Valle Ortí, València (2005); El circ delimitat. (Cleòpatra), Forn de la Ciutadella, Pamplona (2004) i entre les seues col·lectives la Mostra d’Art INJUVE, Cercle de Belles arts, Madrid (2006 i 2009); Entorns Pròxims, ARTIUM d’Àlaba, Vitòria (2006), i en la galeria Luis Adelantado, València (2004). Amb la galeria Valle Ortí ha anat a les fires d’ARCO, MACO (Mèxic D.F.) i VOLTA (Basilea). Ha rebut un accèssit de l’” XIé premi ABC d’Art”.

Va estudiar en la facultat de Belles arts de València i va assistir a tallers amb Robert Morris, Esther Shalev Gerz, Rogelio López Cuenca, Daniel G. Andújar, Francesc Torres, Jon Mikel Euba i Douglas Ashford així com a classes en l’ Anotati Scholí d’Atenes.

Attac (internacional)

És un moviment internacional de ciutadans, els quals es dirigeixen a evitar les indesitjables conseqüències d’una forma de globalització econòmica que es desembolica sota l’hegemonia del capital financer i afavoreix la pràctica dels especuladors, que provoquen atur, pobresa i exclusió social.

Com a moviment de ciutadanes i ciutadans, l’organització assegura la participació responsable de tots els seus associats/des en igualtat de condicions i sense privilegis de cap classe.

ATTAC, és una associació cívica –de naturalesa diferent als partits polítics, els sindicats o les ONGs- per a la reflexió política i l’enfortiment de la societat davant la creixent expansió i influència del capital financer.

Amador Fdz. Savater (Madrid)

“Amador Fernández-Savater (Madrid, 1974) va i ve entre el pensament crític i l’acció política, cercant sempre la seua trobada. És editor d’Aquarel·la Llibres (acuarelalibros.blogspot.com). Ha dirigit durant anys la revista Archipiélago i ha participat activament en diferents moviments col·lectius i de base a Madrid (estudiantil, antiglobalització, copyleft, “no a la guerra”, V d’Habitatge). És autor de “Filosofia i acció” (Editorial Límit, 1999), coautor de “Xarxa Ciutadana després de l’11-M; quan el sofriment no impedeix pensar ni actuar” (Aquarela Libros, 2008) i coordinador d’ “Amb i contra el cinema; entorn de Maig del 68” (UNIA, 2008). Actualment, emet setmanalment des de Radio Círculo el programa “Una línia sobre el mar”, dedicat a la filosofia de garatge i és responsable d’una secció d’entrevistes al diari Público (blogs.publique.és/fueradelugar).

Estefanía García Gómez (València)

La seua primera formació va ser la llicenciatura de Psicologia en la Universitat de València. Posteriorment va cursar estudis d’arts escèniques a París (Diploma “Arts de l’espectacle coreogràfic”) en el Departament de dansa de la Université Paris 8.

En el 2007 va començar a crear breus performances al costat de dos artistes; amb Michela Depetris va crear “12 fragments d’una cronologia de l’atzar” i una sèrie fotogràfica titulada “Som espectacle” i amb Julie Bourgeois va Crear la performance “Jule et Stéphan”.

A la fi del 2008 crea amb Pablo Fidalgo l’estructura de producció escènica “Estefanía García i Pablo Fidalgo”. Les primeres peces creades junts van ser “Estudis complets” i “La democràcia” que van comptar amb el suport de la Casa Encesa, l’Aula de Dansa de la UAH, L’Estruch, L’animal a l’esquena i el Centre Dramàtic Gallego. Aquests dos treballs es van presentar a Barcelona, Madrid, Vigo, Santiago, Girona i València. En les primeres peces de contingut autobiogràfic Pablo i Estefanía escrivien, dirigien i interpretaven els seus propis textos i accions. Actualment treballen amb la ballarina Maryluz Arques en la tercera peça “Night People” que s’estrenarà a finals de 2010.

Col·lectiu escoitar.org (Galícia)

Escoitar.org: grup d’activistes sonors (antropòlegs, musicòlegs, artistes sonors i enginyers) que treballen en la posada en valor de l’experiència acústica, injuriada històricament en favor de la visual. Coeditors de projectes com Artesonoro.org, Mediateletipos.net o noTours.org, han presentat recentment els seus projectes a Mèxic (Fonoteca Nacional), Holanda (Interference), Alemanya (ZKM), Itàlia (Acadèmia de les Arts), Miami (ArtBasel), Nova York (Museu del Barri), Noruega (Piksel Festival) o en espais peninsulars com l’Escorxador, Medialab-Prado, LABORAL, Artium, CGAC, MARQUE, Reina Sofia, Bòlit o Casa Encendida.

Chiu Longina (Galícia)

Antropòleg, artista sonor i creador d’espais acústics. Coordina el Col·lectiu Escoitar.org. Membre de l’equip de producció de les propostes sonores del Festival d’Art Sonor IFI de Pontevedra (Facultat de Belles Arts / Pazo dóna Cultura), membre del col·lectiu SINSAL audio de Vigo, de l’Associació Alg-a i del Centre de Creació Experimental de Conca, en la Universidad de Castilla-La Mancha. Coeditor dels projectes en xarxa Mediateletipos.net i Artesonoro.org. Doctorant en art i membre del Grup d’Investigació DX7 Tracker, en la Facultat de Belles Arts de Pontevedra. Comissari independent.

Radio Malva (Malvarrosa)

És un Projecte de Comunicació Assembleària i autogestionària des del barri de la Malvarrosa. Som una ràdio lliure i participativa que pretén ser instrument de comunicació horitzontal i eina de lluita per a totes les persones inquietes i moviments socials que veuen com les seues paraules són condemnades a l’oblit per part dels mitjants de comunicació de masses. Es tracta d’un espai de comunicació i creació de xarxes socials en el barri de la Malvarrosa, un treball al servei de la cohesió i la identitat del barri, la integració i participació.

Emetem en la 105.0 FM des de la Malvarrosa (barri valencià), a tots els poblats marítims fins a la Punta, i arriba fins al barri del Carme, Benimaclet, Algirós, Torrefiel, Saidia (no assolim tota la ciudad a causa de la guerra d’ones i a la potència del nostre emissor). També emetem per Internet amb la finalitat d’arribar a tota la galàxia en http://radiomalva.wordpress.com/escucha-radio-malva-en-internet.

La Invisible

La Invisible és un espai experimental de gestió col·lectiva que propicia el foment de l’acte-organització, el pensament crític i la cultura lliure i col·laborativa.

En La Invisible conflueixen diverses trajectòries que conformen hui el nostre projecte cultural, social i polític, sobretot aquelles que es refereixen a la comunitat rebel que es va teixint al voltant del Centre Social Okupat. Casa d’Iniciatives després de més de 10 anys de recorregut: les lluites dels migrants i dels precaris, les denúncies al model Màlaga Costa del Golf, les zones temporalment autònomes okupades per un dia, el desafiament d’estendre un model de cultura compartida, oberta, lliure ...

La Invisible es planteja com espai de llibertat, flexibilitat i adequació al desig latent d’una vida urbana que no és vida perquè no atorga als seus ciutadans un lloc on veure’s, tocar-se i sentir en comú.

Som persones inquietes, amb mirades crítiques, que sota la força de la col·lectivitat construeixen un espai-temps, ací i ara, i qüestionen el que se’ls ofereix perquè no poden participar, ja que la producció i el mercat els arrabassen el seu potencial creatiu.

Engendro colectivo + radio malva

Engendro va ser el que no va poder ser i serà el que ja naix fallit, ja que accepta la decadència pròpia del brou de cultiu en el qual naix. D’índole una mica perversa i vocació perduda, vam nàixer com a proposta col·lectiva, amb pretensions participatives i amb la ferma voluntat de crear i pensar en col·lectiu i col·laborar de manera oberta amb altres xarxes socials.

Un col·lectiu d’artistes vinculats a la ciutat de València que treballem a través de la inserció dels nostres engendros en contextos específics, on es pretén construir un procés d’aprenentatge i retroalimentació amb altres col·lectius i agents socials, a través d’una metodologia processual en l’intercanvi entre emissor i receptor com a nexe comú dels projectes realitzats.

Des d’intervencions d’art públic propiciades per contextos específics on hem tractat la memòria, la cultura local, la vigilància en la ciutat, fins a opcions de tall més ecologista i fins i tot a voltes simbòlic, el grup pretén desenvolupar una línia de treball on allò de menys és la producció final, sinó la importància de la creació de situacions i el maneig de representacions col·lectives.