El tercer episodi del pòdcast La Nau en l’Aire s’anomena “Altruisme faller” i en ell relacionem dos temàtiques que en un principi ens podem semblar molt allunyades, però que tenen punts en comú: els donants d’òrgans a la ciència i la cultura inmaterial de les falles. El capítol comença amb una obra del programa “Art i Patrimoni als Campus” de la Universitat de València, en concret, una escultura d’acer inoxidable ubicada en la Facultat de Medicina i Odontologia, al Campus de Blasco Ibañez. La peça s’anomena “Altruisme” i va ser realitzada per l’artista José Martín Lorente, més conegut com Chule, en 2024.
Aquesta escultura funciona com un homenatge als donants de cossos per a la investigació científica com un acte de generositat a l’avanç de la societat. El gest d’altruisme s’explica millor quan entenem que l’obra està realitzada amb un 40% de material reciclat, ja que permet fer-nos reflexionar sobre el nostre futur en el planeta i en la necessitat d’actuar col·lectivament per a restaurar-lo. La connexió amb les falles es realitza, d’una banda, per l’agrupació col·lectiva que permet continuar amb una antiga tradició vinculada a la cultura i identitat valenciana i, d’una altra banda, per la recent introducció del debat sobre la sostenibilitat del sector faller amb noves mesures i materials.
En l’últim apartat del capítol, portem com a convidat a Jordi Galán, estudiant del grau en Restauració i Conservació i actual artista faller de la falla infantil de Mestre Giner de Carcaixent. La seua experiència ens permet indagar en el procés de creació d’una falla des de l’inici fins a la cremà, a més, el seu coneixement en la matèria ens permet reflexionar sobre si existeix un futur sostenible en aquest àmbit.
Com sent un artista faller la cremà de la seua pròpia falla? De quina manera s’està regulant el sector els últims anys des què València ha sigut Capital Verda Europea? Tot açò ho descobrim en un capítol que obri una mirada sobre com els gestos col·lectius, des de la donació fins a la festa, construeixen comunitat i donen forma a la manera en què imaginem el futur.