El primer episodi del pòdcast La Nau en l’Aire s’anomena “Art en l’espai públic” i és una mena d’introducció al tema artístic que ocuparà la resta de capítols, centrats en els murals i escultures repartits pels campus de la Universitat de València. En concret, reflexionem sobre el paper de l’art públic per als vianants que recorren freqüentment aquests espais, que en aquest cas són els propis estudiants, amb l’objectiu de ressaltar de quina manera l’art és capaç de transformar llocs comuns i connectar-los amb la comunitat. També comentem el projecte “Els valors de la universitat. Art i patrimoni als campus”, que pretén revaloritzar el patrimoni de la institució i promoure l’art contemporani entre l’alumnat.
Per a inaugurar el pòdcast, dediquem el capítol al mural de Julietta XLF a la Facultat de Geografia i Història, anomenat “Humanitat, Pau i Justícia per a la població refugiada de Palestina” (2023). A partir d’aquest, analitzem l’estil de l’artista i la dimensió politicosocial que planteja a través de la temàtica de l’obra. A més, incloem unes breus entrevistes a estudiants de la facultat que transiten diàriament per aquest espai, amb la finalitat de conéixer les seues opinions i hipòtesis respecte al significat del mural.
Finalment, comptem amb la col·laboració de Lucía Bouzas, responsable del projecte Catarroja Cultural, que pretén posar en valor el patrimoni catarrogí, especialment arran dels efectes de la DANA que va colpejar l’Horta Sud en octubre de 2024. La seua participació ens permet establir un lligam entre la iniciativa d’art mural de la Universitat de València i la profusió de murals a Catarroja, que s’ha convertit en un tret identitari del municipi. L’impacte de la catàstrofe natural també ens dona peu a reflexionar sobre les dificultats de conservació del patrimoni urbà, així com sobre nous conceptes com “la tercera capa de la memòria”, que dona un nou sentit a la capa de fang que ara cobreix els murals i que actua com un recordatori viu de la història recent.
D’aquesta manera, l’episodi planteja l’art públic com un agent actiu en la construcció de significats col·lectius, capaç de transformar la nostra percepció dels espais i de connectar-los amb les realitats socials que ens envolten, amb l’objectiu que els universitaris en formen part activa.