Jeroni Munyós (València,1520 – Valladolid, 1591) fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.

Va graduar-se en batxiller en arts a la Universitat de València l'any 1537 i posteriorment va complementar la seua formació a diversos indrets d'Europa. Entre els seus professors es poden comptar el flamenc Gemma Frisius de la Universitat de Lovaina i el francès Oronce Finé de la Sorbona a Paris.

Va ser professor d'hebreu a la Universitat d'Ancona abans de passar a ocupar una càtedra a la Universitat de València, entre 1563 i 1578, on va impartir hebreu i matemàtiques. A partir de 1579 va traslladar-se a la Universitat de Salamanca, atret pel prestigi d'aquesta institució acadèmica castellana i per la millora en el salari, on va ocupar la càtedra de matemàtiques. L'any 1586 va assumir també les classes d'hebreu. Va ser professor a Salamanca fins a la seua mort.

Munyós, en companyia dels seus deixebles, va introduir les teories de Copèrnic als regnes hispànics, però tot i que elogiava els càlculs de l'astrònom polonès, a les seues classes presentava la teoria heliocèntrica copernicana per a tot seguit refutar-la amb arguments principalment astronòmics.

Arran de l'aparició d'una estrella nova al cel de València l'any 1572, que també va ser observada per l’astrònom danés Tycho Brahe i per altres astrònoms europeus, el rei Felip II li va encarregar un estudi per explicar el fenomen. Arran d'aquest encàrrec, l'any 1573 va publicar a València el seu text Libro del nuevo cometa y del lugar donde se hazen. En aquesta obra, en preguntar-se on es formen els cometes, discuteix l'opinió d'Aristòtil sobre la incorruptibilitat dels cels, i, tot seguint l'opinió d'Anaxàgores i Demòcrit defensa que els cometes es formen al cel, el que dona a entendre que el cel és de la mateixa natura que la regió sublunar dels elements, i que per tant és corruptible. Aquesta opinió era agosarada i no va ser ben rebuda en la cort ni en els ambients acadèmics. Això no obstant, les observacions de Munyós eren correctes respecte a la posició, i va determinar que la distància era prou gran com per assegurar que es tractava d'un fenomen celeste situat més enllà de la Lluna. Tycho Brahe va utilitzar les dades de Munyós, elogiant-ne la precisió. També van ser utilitzades per diferents autors del segle xvii, incloent-hi Galileu, on els resultats de Munyós apareixen al llibre Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo. Actualment sabem que aquesta estrella nova era una supernova, ara anomenada supernova de Tycho o SN 1572.

Els seus treballs, no publicats a excepció del llibre esmentat adés, resten dispersos per diverses biblioteques europees. Jeroni Munyós no va publicar res més en considerar que no se li agraïa la seua feina, sinó que, al contrari, havia estat injuriat pels membres de la cort del rei arran del seu estudi sobre el "nou cometa". A més Munyós considerava que no era oportú publicar llibres de Matemàtiques, perquè «no és Espanya observadora d'astres, ni es col·labora amb les matemàtiques, sinó només amb les arts mercantils. És imprudent, encara més, de pròdigs, voler editar res de matemàtiques, ja que les despeses d'impressió són enormes, i els llibres no es venen...».

L'any 1991 l'historiador Víctor Navarro va presentar noves troballes d'obres manuscrites de Munyós, alguns autògrafs i altres còpies. Entre aquestes cal esmentar uns comentaris a la Història Natural de Plini; comentaris als quatre primers llibres dels Elements d'Euclides, segons la versió de  Teó d’Alexandria, i els comentaris de Procle al llibre primer; un breu tractat de trigonometria plana; un tractat sobre el planisferi de Rojas-Gemma Frisius i les seues aplicacions; comentarias a l'Òptica d'Euclides; un tractat de cosmografia i una traducció llatina dels comentaris de Teó a l'Almagest de Ptolemeu. Aquestes obres se sumen a les ja conegudes anteriorment: el Libro del nuevo cometa y del lugar donde se hazen; una còpia d'una carta adreçada a Bartholomaeus Reisacher, pel que sembla feta per Tycho Brahe; un tractat d'astrologia que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid i un opuscle de caràcter astrològic dedicat al cometa de 1572.

Tant V. Navarro com V.M. Rosselló han aportat dades que reforcen la hipòtesi que Jeroni Munyós va tenir una notable participació en l'elaboració del primer mapa imprès del Regne de València, el Valentiae regni, olim Contestanorum d'Abraham Ortelius (1586), les fonts dels quals romanen desconegudes per manca de proves documentals directes.

Jeroni Munyós va fer el primer cens del Regne de València, ja que per ordre del virrei Antonio Alfonso Pimentel i de Herrera, confeccionà entre 1565 i 1572 la «Descripción de los términos del Reino de Valencia según los nombres de agora y según este tiempo, en el qualla Governación de Orihuela es del reyno» amb dades de les distàncies entre llocs, acompanyada d'un cens d'habitants de totes les poblacions, diferenciant entre cristians i moriscos.