Josefa Badía Herrera és professora Titular d'Universitat en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Premi Extraordinari de Llicenciatura i de Doctorat. Compta amb dos sexennis d'investigació reconeguts i ha rebut l'avaluació d'Excel·lent en dos trams de docència avaluats en el programa DOCENTIA.

La seua investigació s'articula al voltant de quatre línies fonamentals. En primer lloc, s'ha dedicat a l'estudi de la transmissió manuscrita de textos teatrals clàssics, els gèneres teatrals i la mètrica en la dramatúrgia àuria. Com a resultat d'aquesta línia d'investigació ha estudiat la relació entre papers d'actor i les seues corresponents obres dramàtiques “Los papeles sueltos de la Santa vida y buenas costumbres de Juan de Dios: de las tablas al texto de lectura privada” (Lemir, 2009) o “Un drama genealógico de finales del XVI: Don Alonso Pérez de Guzmán, progenitor de los excelentísimos Duques de Medina” (Anejos Diablotexto Digital, 2020) i ha preparat la monografia Los primeros pasos en la comedia nueva: textos y géneros en la colección teatral del conde de Gondomar (Iberoamericana/Vervuert, 2014). La seua segona línia d'investigació està relacionada amb l'edició crítica de patrimoni teatral clàssic. Ha editat la comèdia Galán, valiente y discreto de Mira de Amescua (Universidad de Granada, 2009), la comèdia El amigo hasta la muerte, de Lope de Vega (Gredos, 2012), així com Amor, privanza, y castigo para el proyecto dirigido por Claudia Demattè (Reichenberger, 2018). En tercer lloc, la seua participació en l'elaboració de les bases de dades DICAT (Reichenberger, 2008), CATCOM i ARTELOPE li ha possibilitat la immersió en l'àmbit de les Humanitats Digitals aplicades al teatre clàssic espanyol. En aquest sentit, ha participat en congressos i ha publicat articles com “La visualización de datos en el teatro clásico: la colección Gondomar como campo de ensayo” (Anuario Lope de Vega, 2020), “El tempo en las comedias palatinas: Calderón vs. Lope” (Anuario Calderoniano, 2021) o “La transformación de DICAT: el potencial de la visualización digital de redes para el teatro clásico español” (Talía, 2021). Finalment, s'ha interessat per la transferència dels resultats de projectes d'investigació, especialment la relacionada amb l'àmbit de la didàctica patrimonial. Investiga sobre la utilització de noves tecnologies en el procés d'ensenyament-aprenentatge, la generació d'objectes d'aprenentatge concebuts per a ser utilitzats interactivament i els entorns virtuals d'aprenentatge orientats a gestió de continguts educatius. Ha participat en tres projectes d'innovació docent finançats per la Universitat de València (35/DT11/10, UV-SFPIE_DOCE12-80859, UV-SFPIE_DOCE13-146343) i ha dirigit dos projectes d'innovació docent: "Veus i lletres contra la violència: Imaginaris literaris i creació en videoart" (UV-SFPIES_PID19-1098163) i "DTD_iLAB: Aprenentatge col·laboratiu per projectes interdisciplinaris" (UV-*SFPIE_PID-1640935). Entre 2016 i 2021 va dirigir la revista Diablotexto Digital i en l'actualitat és codirectora del Laboratori d'Innovació Social DTD_iLAB.

Entre 2013 i 2016 va ser Coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola i entre 2016 i 2019 va ser Secretària del Departament de Filologia Espanyola. En aquests moments, és Directora del Màster en Estudis Hispànics Avançats. 

Xelo Candel Vila és Catedràtica de Literatura Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Ha estat professora contractada en Bucknell University (els EUA), Ohio University (els EUA) i Saint Louis University (Madrid).

Com a professora convidada ha impartit conferències i Seminaris de Grau i Postgrau en universitats nacionals i internacionals entre les quals destaquen: Texas State University (els EUA), Universitatea Stefan cel Mae (Romania), Universitat Nacional de Mar del Plata (l'Argentina), Universitat de La Plata (l'Argentina), Postdam Universität (Alemanya), Kentucky University (els EUA), Rholand Island University (els EUA), Bucknell University (els EUA), Mary Washington University (els EUA), Montclair University (els EUA), Università degli Studi di Bergamo (Itàlia), Institut Cervantes de Sao Paulo (el Brasil), Växjö Universitet (Suècia), Universitat Complutense de Madrid, Universitat de La Rioja, Universitat de Cadis, Universitat de Còrdova i Universitat Autònoma de Madrid.

Dins del programa Docentia la seva avaluació de la docència ha merescut la qualificació d'excel·lent.

Les línies de recerca a les quals ha dedicat la seva producció científica se centren en la Modernitat literària, l'exili republicà, la censura franquista, l'edició d'epistolaris i la poesia espanyola de postguerra, Dictadura i Transició. La gran majoria dels articles en revistes indexades estan recollits en Arts&Humanities Citation Index, SCOPUS, WoS/*JCR, ERIH, ISOC, ICYT , MIAR , CIRC, CARHUS+, Latindex, RESH, Mla o DIU. Quant als capítols de llibres, estan situats en el primer nivell en el ránking SPI, qualificades en l'índex elaborat pel CSIC amb un "VALOR ALT” com a Iberoamericana Vervuert, Peter Lang, Renacimeinto, Visor, Edicions Clàssiques, EUDEM, PUV, Trafo Verlag, etc. És autora i/o editora, entre altres, dels llibres: Victoriano Crémer i José García Nieto. Epistolari inèdit (1944-1976) (2023); El meu costat esquerre de Rafael Fombellida (2021); Entresiglos: Del segle XX al XXI. Estudis en homenatge al professor Joan Oleza (2019), Versions i Subversions de Max Aub (2016); Els Seixanta. Revista literària. Mèxic, 1964-1965 (2015); Epistolari entre Max Aub i Vicente Aleixandre (2014); El llibre de les balades i Romanços de colorit (2012); Luis Rosales, memòria encesa d'un poeta (2012); Luis Rosales. El contingut del cor (2010); El romàntic il·lustrat. Imatges de Luis García Montero (2009); Del viu al pintat. La poètica realista de Max Aub en l'àmbit de la Modernitat literària (2008); Luis Rosales després de Luis Rosales (2005); El realisme dialèctic en les poètiques de Luis Rosales, Ángel González i Luis García Montero (2003); La casa encesa, de Luis Rosales (2022 i 2002); Versions i subversions, en Obra Completa de Max Aub (2001) i Diari de Djelfa, de Max Aub (1998). Actualment, prepara l'edició de Verb. Quaderns literaris, Alacant, 1949-1963 i coordina l'edició del Volum XIII d'Obres Completes de Max Aub. Epistolari entre Max Aub i els poetes espanyols.

Va ser comissària de l'Exposició literària Luis Rosales. El contingut del cor, celebrada a Madrid del 29 d'abril al 6 de juny de 2010, amb motiu del Centenari del naixement del poeta granadí Luis Rosales. L'exposició va ser Subvencionada pel Govern d'Espanya. Ministeri de Cultura, La Casa Encesa-Obra Social Caja Madrid i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) en col·laboració amb l'Arxiu Històric Nacional i el Centre Andalús de les Lletres. Aquesta exposició va tenir dues itineràncies: una a l'Hospital Real de Granada i una altra en la Fundació Gonzalo Torrente Ballester de Santiago de Compostel·la. De les tres exposicions es va publicar, sota la seva edició i coordinació el llibre Luis Rosales. El contingut del cor (Ministeri de Cultura, 2010) amb tot el material inèdit trobat en l'Arxiu Històric. Aquest volum va ser finalista del premi “Top Applications Award 2010” en la Triennal de Milà que premiava al millor llibre editat a Europa aquest any. (www.fedrigoni.es).

Ha dirigit el projecte de recerca per a grups de recerca consolidats AICO Escriptures de la identitat en temps de conflicte: Max Aub i la memòria generacional, finançat per la Generalitat Valenciana, Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital que va comptar amb 11 investigadors d'universitats nacionals i internacionals. Així mateix ha participat com a investigadora en l0 projectes R+D: "Poètiques de la Transició (1973-1982)” REF. FFI2017-84759-P (AEI/FEDER, UE), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; "Projecte Prometeu 2016/1333 per a grups de recerca d'excel·lència Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica", Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; "Projecte Poètiques del 50 projeccions i diversificacions" (2013-2016) del Ministeri d'Economia i Competitivitat; “Poetes del 50, textos i contextos”, Ministeri de Ciència i Innovació; "Fonts arxivístiques per a l'estudi de l'exili republicà de 1939: estat de la qüestió", Ministeri de la Presidència del Govern d'Espanya (subvencions destinades a activitats relacionades amb les víctimes de la guerra civil i del franquisme); "La segona generació de l'exili republicà de 1939 a Mèxic a través de la pel·lícula Al balcó buit", Ministeri de la Presidència del Govern d'Espanya (subvencions destinades a activitats relacionades amb les víctimes de la guerra civil i del franquisme); “Dones que escriuen, dones que llegeixen”, The Swedish Foundation for International Cooperation in Research anf Higher Education (STINT); Växjo Universitate (2005-2009) o “ Estudi i edició del teatre hispànic del segle XVI (Generalitat Valenciana) així com diversos projectes de recerca concedits per Saint Louis University en 2006 i 2008. Ha participat en 6 projectes d'innovació docent: Disabilities Services; WEB CT; Blackboard Learning System; Student Learning Outcomes Committee Responsibilities; Veus i lletres contra la violència: imaginaris literaris i creació en videoart i el projecte d'edició digital de la comèdia La traïció en l'amistat de María de Zayas.Teatre clàssic: creació de materials docents multimèdia, 2012.

Com a conferenciant, ha participat en més de 70 congressos, la majoria com a ponent convidada, i ha estat Directora, Membre del Comitè Executiu o del Comitè organitzador en 21 Congressos, nacionals i internacionals, entre ells: Conflicte civil i memòria històrica: reescriptures del passat, (2019); Entresiglos. Literatura i Història. Cultura i Societat, (2016); Els altres noms del 50; Luis Rosales. Memòria Encesa d'un Poeta; Correspondències en Art, Literatura i Pensament: 70 anys després de l'exili republicà espanyol de 1939 (2009); Antonio Gamoneda. La paraula danyada (2009); Fonts arxivístiques per a l'estudi de l'exili republicà de 1939 (2008); Escriptores i compromís. Literatura espanyola i hispanoamericana dels segles XX i XXI (2008); Realisme i compromís en la poesia dels anys 80. Homenatge a Luis García Montero (2008); La jove poesia del fragment i altres poètiques (2007); Jornades de Poesia entorn de Luis Rosales (2004); Gènere i Gèneres. Escriptura i escriptores iberoamericanes (2004); Poesia i conte espanyols: dos gèneres en minoria (2004, 2005 i 2006); Al caient del Mil·lenni. Jornades sobre creació literària i pràctica crítica a l'Espanya dels 90 (1993).

Des d'octubre de 2018 fins a desembre de 2022 co-va dirigir la Diablotexto Digital. Revista de crítica literària, període en el qual es van publicar 11 volums. Forma part del consell editorial de 7 revistes de qualitat: Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, Universitat de València des de 2016; El Correu d'Euclides. Anuari científic de la Fundació Max Aub, des de 2011; Astorica. Revista d'estudis astorganos, Universitat Complutense de Madrid, des de 2012; Lingue e Linguaggi de la Università del Salento (Itàlia) des de 2012; Revista Migracions&Exilis. Quaderns de AEMIC des de 2008; Diablotexto Digital. Revista de Crítica literària; Quaderns de Recerca Filològica de la Universitat de La Rioja, des de 2015. Col·labora en l'activitat regular d'avaluació d'articles en revistes de qualitat reconeguda: Revista d'estudis poètics Prosemas, Universitat d'Oviedo; Àmbits. Revista d'Estudis de Ciències Socials i Humanitats, Universitat de Còrdova; Quaderns de Recerca Filològica de la Universitat de La Rioja; Revista Lingue e Linguaggi en Università del Salento a Itàlia.
Com a poeta ha editat els llibres Mentre els núvols cremen, Renaixement,2018; Buit. Món sol, Renaixement, 2013 (Premi de la Crítica valenciana en 2014); La sorra, Madrid, Torremozas, 2007 i A destemps, Zaragoza, 2003 (Premi Miguel Labordeta, 2002).

Actualment coordina l'Aula de Poesia de la Universitat de València.

Després de llicenciar-se en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, al 2016 va doctorar-se en Filologia Espanyola en aquell mateix centre, amb Premi Extraordinari en les tres titulacions. La seva tesi doctoral sobre les comèdies bizantines de Lope de Vega, dirigida pels professors Alberto Blecua i Ramón Valdés, va comptar amb l’ajut d’una beca FPU del Ministeri d’Educació, així com amb beques per a estades d’investigació a Oxford i Florència. Durant la seva formació postdoctoral, va gaudir d’un contracte d’investigació a la Université de Neuchâtel i de dues beques estatals Juan de la Cierva (la primera a la Universitat de València i la segona a la Universitat Autònoma de Barcelona). En l’actualitat, exerceix de professor ajudant doctor al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.

Durant la seva trajectòria acadèmica, la seva línia d’investigació principal ha estat el teatre de Lope de Vega i la literatura espanyola dels segles XVI i XVII, que ha abordat des de tres perspectives complementàries:

1- Imitació i reescriptura. L’estudi del procés creatiu de Lope de Vega i d’altres autors, particularment en relació amb la novella italiana i amb el tan poc conegut teatre de finals del segle XVI, l’ha dut a realitzar una sèrie de descobriments crítics tals com fonts textuals fins ara ignorades.

2- Mètrica, ortologia i autoria. L’anàlisi de la mètrica i l’estil de determinades obres l’ha permès corregir atribucions errades a Lope de Vega (La palabra vengada, La Otomana), així com conformar el corpus de dramaturgs avui en dia poc recordats (Cepeda), però molt rellevants al Segle d’Or.

3- Edició crítica. A dia d’avui, ha dut a terme un total de sis edicions crítiques, una tasca imprescindible per a completar l’estudi de qualsevol obra: així, ha editat cinc comèdies de Lope de Vega (El maestro de danzar, La gallarda toledana, El Grao de Valencia, Virtud, pobreza y mujer i, amb Clara Monzó Ribes, Los bandos de Sena) i una de Loyola, Miseno, pràcticament desconeguda, però molt important a l’època, fins al punt que Lope la va reescriure, tal i como ha pogut demostrar.

Entre les seves publicacions destaquen una monografia sobre les comèdies bizantines de Lope, les ja citades edicions crítiques i una trentena d’articles científics publicats en algunes de las revistes més reconegudes de l’hispanisme internacional (Bulletin Hispanique, RILCE, Bulletin of Hispanic Studies, Criticón, Boletín de la Real Academia Española, etc.), així com més d’una dotzena de capítols de llibre publicats en editorials nacionals i internacionals (Leo S. Olschki, Renacimiento, Fondo de Cultura Económica o Visor).

D’altra banda, ha coordinat un monogràfic per a l’Anuario Lope de Vega (2021), titulat «Los primeros años del teatro comercial en España y el primer Lope (1560-1598)», així com la Parte XX de les Comedias de Lope de Vega (Gredos, 2021), juntament amb Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer. Finalment, a més d’haver escrit nombroses ressenyes acadèmiques i editat diferents volums monogràfics, ha format part del comitè de redacció de l’edició del Quijote de la RAE (2015), dirigida per Francisco Rico.

Quant a la seva intervenció a congressos, seminaris i jornades, ha dictat més de quaranta ponències convidades, comunicacions o conferències a diferents universitats europees, i ha estat membre de diversos comitès científics y organitzadors.

Així mateix, ha participat en diferents projectes d’investigació internacionals, entre els quals destaquen els del grup PROLOPE, un dels més antics en Humanitats; el projecte CATCOM/DICAT («Bases de datos integradas del teatro clásico español»), dirigit per Teresa Ferrer Valls des del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València; el macroprojecte TC/12 (dirigit per Joan Oleza des del nostre Departament), l’únic de filologia que ha aconseguit formar part del programa Consolider del Plan Nacional de I+D+I; o «Verse Rhythm in Golden Age Spanish Poetry: Lope de Vega and Luis de Góngora’s Romances», finançat pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique.

Pel que fa a la tasca docent, a més d’impartir classes a Grau i Màster a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Université de Neuchâtel i la Universitat de València, ha publicat diverses edicions didàctiques de clàssics del Segle d’Or, així com seleccions i adaptacions d’obres canòniques de la literatura espanyola; finalment, ha participat en llibres de llengua i literatura per al batxillerat.

Quant a la seva obra poètica, es autor dels poemaris "Las cosas en su sitio" (La Isla de Siltolá, 2018, Premi Antonio Colinas) i de "Las nubes se levantan" (Pre-Textos, 2022, Premi Emilio Prados). D’altra banda, ha publicat poemes i traduccions a revistes com “21veintiúnversos”, “Estación poesía”, “Tintas” o “Anáfora”, de la qual és col·laborador habitual.

Teresa Ferrer Valls es catedrática de Literatura Espanyola en el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, on exerceix la seva docència des de 1986. La seva activitat investigadora ha merescut la concessió del sis sexennis per part de la CNEAI i els seus projectes han comptat amb finançament ininterromput fins al dia d'avui i han facilitat la formació i incorporació a la carrera professional de diverses generacions de becaris i becàries. La seva avaluació de la docència dins del programa Docentia ha merescut la qualificació d'Excel·lent.

Les recerques de la professora Ferrer se centren en el teatre espanyol dels Segles d'Or. Una de les seues línies de treball es relaciona amb l'estudi de la pràctica escènica cortesana i va donar lloc a un llibre i una sèrie d'articles, molt citats, que apareixen entre les publicacions de referència en històries del teatre i bibliografies especialitzades. El llibre La práctica escénica cortesana: de la época del emperador a la de Felipe III (1991) va contribuir al replantejament de l'activitat teatral cortesana anterior al regnat de Felip IV, un període abans descurat per la crítica. Una altra de les seves línies de recerca es vincula amb el mecenatge teatral de la noblesa i va tenir el seu origen en el descobriment de la documentació completa, inèdita en el seu moment, relacionada amb l'encàrrec a Lope de Vega d'una obra dramàtica, documentació publicada en Nobleza y espectáculo teatral 1535-1622: estudio y documentos (1993). En aquesta línia de treball, ha publicat articles i capítols de llibre relacionats amb el gènere dels drames genealògics i el mecenatge de la noblesa i la relació entre història i teatre. Una altra de les seues línies de treball s'ha centrat en el teatre escrit per dones en el segle XVII. Les seves aportacions es van iniciar quan a Espanya encara no s'havia despertat l'interès pels estudis de gènere i van contribuir a donar una visió global de l'obra d'un petit, però significatiu, grup de dramaturgues i formen part avui dels repertoris especialitzats. Ha realitzat estudis sobre diferents autors (Cristóbal de Virués, Lope de Vega, Calderón, Luis Vélez de Guevara, Juan Pérez de Montalbán, Rodrigo de Herrera…), editant algunes de les obres més representatives del període. Treballa així mateix en el camp de les Humanitats Digitals i des de 1995 dirigeix el grup de recerca teatral DICAT, que ha estat pioner en el desenvolupament de bases de dades aplicades a l'estudi del teatre clàssic espanyol com DICAT. Diccionario de actores del teatro clásico español (2008), una magna base de dades publicada en 2008 després de quinze anys de treball i que en 2023 s'ha publicat en obert, o CATCOM. Base de datos de comedias mencionadas en la documentación teatral (1540-1700). El seu grup de recerca va ser un dels dotze que van integrar el projecte Consolider TC/12. Patrimoni teatral clàssic espanyol. Textos i instruments de recerca, coordinat per Joan Oleza. Va participar, amb un grup d'investigadors i enginyers formàtics, liderat per Joan Oleza, en la reconstrucció virtual de l'antic Corral de La Olivera de València. Va impulsar en 2019 el projecte coordinat ASODAT. Bases de datos integradas del teatro clásico español, una federació de bases de dades que reuneix fins avui grups de diverses universitats. Ha obtingut així mateix finançament per a projectes d'innovació educativa que han servit per a divulgar dins i fora de l'aula la recerca per mitjans digitals. Fruit d'aquesta línia va ser l'edició electrònica de la comèdia La traición en la amistad de María de Zayas, l’arxiu La práctica escénica en imágenes o l'eina per a la docència El teatro clásico español: materiales docentes multimedia.

És requerida de manera habitual com a experta en l'avaluació de la recerca per diferents agències a nivell nacional i internacional, i ha format part de la Comisión Nacional Avaluadora de l'Activitat investigadora. És membre de diversos comitès científics de revistes i editorials d'excel·lència. Ha estat membre de jurats que han atorgat premis a la creació literària i a la recerca. Va ser directora del «Máster Oficial Estudios hispánicos: Aplicaciones e Investigación» (2007-2010), vinculat al programa de doctorat, que va obtenir esment de qualitat. Ha estat directora del departament de Filologia Espanyola (2010-2013 i 2016-2019) i des del 2020 és directora de Publicacions de la Universitat de València. Ha estat membre de la Junta de Facultat (2012-2019) i del Claustre de la Universitat de València (2014-2017).

Marta Haro Cortés és Catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de València, adscrita al Departament de Filologia Espanyola.

La Literatura Medieval Espanyola és l'eix central de la meua trajectòria investigadora i docent: la història i crítica de la Literatura Medieval en l'àmbit de les Literatures Hispàniques, l'estudi i edició dels textos, l'anàlisi de la seua factura física (manuscrits, incunables, edicions impreses, documents), així com la història i evolució de la mentalitat medieval i la seua estreta relació amb l'àmbit literari i cultural tant en la gestació de les obres, com en la seua recepció. I, des d'esta perspectiva, també els interessos d'investigació abasten el camp d'acció de les noves tecnologies en la investigació i docència de la Literatura Espanyola.

   Investigadora principal del projecte Parnaseo (Servidor Web de Literatura Espanyola), referència FFI2017-82588-P (*AEI/FEDER, UE), concedit pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.

   Directora de la revista Memorabilia: Boletín de Literatura Sapiencial [ISSN 1579-7341].

   Adreça i coordinació del Portal acadèmic Aul@medieval y de Portal Celestinesco.

   Coordinació de la Col·lecció Biblioteca de Literatura Sapiencial de l'Institut de Literatura i Traducció del Centre Internacional d'Investigació de la Llengua Espanyola (*Cilengua), San Millán de la Cogolla (La Rioja, Espanya).

   Publicacions de Marta Haro Cortés

Miguel Ángel Martínez García treballa com a investigador, docent i comissari. És professor de teatre i literatura contemporània en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València i en el Programa "Articulacions", de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l'IVAM. Desenvolupa les seues línies d'investigació en el marc de dos projectes I+D: “Crisi climàtica, salut mental i benestar en el *Antropoceno” (Universitat de Múrcia) i “TEIDE – Temporalitats d'Emergència. Imaginaris, Diagnòstics i Ecologies” (Universitat de Barcelona). En els últims anys, va comissariar el cicle “Presents densos. Entorn de les arts per a viure en un planeta ferit” (IVAM, 2020-2022) i va publicar els llibres Bios. Literatura, enfermedad, formas de vida (Tirant lo Blanch, 2020) i La otra fiesta. Soledad, territorio, formas de vida (IVAM, 2021). 

Va fer un Màster en Arts Escèniques (2009) i és Doctor en Estudis Literaris per la Universitat de València (2016). També va fer el Programa d'Artistes de la Universitat Torcuato Di Tella (Argentina, 2018). Entre 2017 i 2019 va desenvolupar una investigació post-doctoral adscrita a CONICET i a la UNTREF (Argentina), entorn de les representacions de la malaltia. Entre 2019 i 2021, va dur a terme una altra investigació post-doctoral vinculada a la Universitat de València i a la Universitat Autònoma de Barcelona (2019-2021), entorn de la figura de l'animal en el context actual d'emergència climàtica.

Ha impartit cursos de grau i postgrau en la Universitat de València, en la VIU i en la UNTREF, i ha publicat assajos i articles en diverses monografies i revistes acadèmiques (Kamchatka, 452ºF, Papeles del CEIC, Pasavento, etc.). En l'àmbit de la cultura i l'art, ha comissariat exposicions (Vivir afuera, 2019; Vacío, 2018; La vida dañada, 2015); cicles (Cuerpos en lucha. Enfermedad y auto-representación, 2017); jornades (Amor & Bios, 2019; El lugar donde se hacen las cosas. Imaginarios, afectos, trabajo, 2019; Yo soy inocente y tonto. Jornadas sobre justicia y lenguaje, en 2018); o cursos (Lo que [nos] está pasando. Imaginarios políticos en la literatura actual, 2016 y 2017); i ha participat en processos de creació artística (com els de la peça escènica Danzad, danzad, malditos, en 2015). En la majoria d'aquestes activitats, el treball de comissariat o de creació ha sigut compartit. Han sigut realitzades en institucions com l'IVAM, el MACBA, Les Naus, la Universitat Di Tella (Buenos Aires) o el EAC (Montevideo).

Llicenciada en Filologia Hispànica (2003) i Periodisme (2006) per la Universitat de València. Diploma d'Estudis Avançats en Estudis Avançats en "Teatro, literatura española, latinoamericana y portuguesa y crítica literaria" (2008). La seua experiència docent s'ha desenvolupat diferent països (Malàisia, França i Espanya). Ha realitzat estades d'investigació en EE.UU, Argentina, Croàcia i Nova Zelanda

Va nàixer a Paterna (L'Horta Nord). Fill de Jesús i de Josefa. Pare de Martí i Rosa. Viu a Sollana, a La Ribera Baixa amb un peu  al Barri del Carme de la Ciutat de València.

Professor de teatre espanyol i llatinoamericà contemporani i de literatura llatinoamericana.

Al llarg dels anys la seua recerca s'ha dedicat fonamentalment a la literatura popular i de masses. Començà amb l'Argentina i la configuració del seu imaginari nacional. Continuà amb el País Valencià i el paper de la literatura en la configuració de la seua problemàtica identitat. Ha escrit i pensat sobre literatura de masses i noves figures autorials. També sobre falles, i, fins i tot, n'ha cremat alguna. Ara ensenya i investiga especialment sobre teatre espanyol i valencià contemporani.

És membre del Projecte d'Investigació  "Memory Novels LAB: Laboratori Digital de Novel·les sobre Memòria Històrica Espanyola", referencia GV/2021/183, subvencionat per la Generalitat Valenciana.

Aquestes són algunes de les seues publicacions més destacades:

-La construcción de un imaginario nacional. Don Segundo Sombra y la tradición gauchesca, València, Tirant lo Blanch Llibres, 1997.

-Gauchos en el mundo del ochenta. Leyendo a Eduardo Gutiérrez y Eugenio Cambaceres, , València, Anejos de Quaderns de Filologia, 2003.

-"Populismo y literatura popular. Sobre la función de las fallas de Valencia en la extensión del blaverismo", Pasajes de Pensamiento contemporáneo, 46, 2015, pp. 42-61

-"El rock independiente español y las prácticas poéticas contemporáneas: estrategias autoriales en la cultura de masas", Confluencias, 32-1, 2016, pp. 141-158.

-"La república de las fallas: La revista Pensat i Fet en los años de la Segunda República Española", Cultura de la República. Revista de Análisis Crítico, 1,1, 2017, pp. 82-94.

-"La ciudad iluminada. Valencia en los textos de Max Aub", Debats, 132, 2, 2018, pp. 31-42.

-"Josep-Vicent Marqués: el narrador que sí que sabia contar rondalles", en Pedro Garcia Pilán (ed.): Tots els colors de Josep-Vicent Marqués, València, Institució Alfons el Magnànim, 2018, pp. 157-190.

-"Las letras del rock independiente español: huecos en la cultura de la transición", en Jaume Peris Blanes (eds.): Cultura e imaginación política, París, Rilma 2 y ADEHL, 2018, pp. 131-142.

-“Ocells de foc i espurna”: poesía amb foc i pirotècnia a la revista fallera Pensat i Fet (1912.1972)", en Eudald González /ed.) Els sons dels foc: la pirotècnia a les festes, Catarroja, Afers, 2019, pp. 69-86.

-“Acumulaciones primitivas de capital. La narrativa de Rafael Chirbes como genealogía del presente”, en Javier Lluch Prats (ed.), El universo de Rafael Chirbes. Barcelona, Anagrama, 2021, pp. 477-493. 

-“De genealogías y olvidos: la memoria de la militancia de los padres en Patricio Pron y Alia Trabucco ”, en Albrecht Buschmann y Luz C. Souto (eds.), Decir desparecido(s) II. Análisis transculturales de la desaparición forzada. Munster: Lit. Verlag, 2021, pp. 189-201.

“Festive literature in Catalan as a space of cultural resistance: The Valencian magazine Pensat i Fet (1912‐72) during the Spanish post-war period”, International Journal of Iberian Studies, vol. 34, n.º 2, 2021, pp. 113-132.

LUZ C. SOUTO és llicenciada i professora en lletres per la UBA. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València, on imparteix docència com a Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola i va ser coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola (2019-2022).

Actualment és coordinadora Erasmus del Grau en Estudis Hispànics.

És Investigadora Principal del projecte d'Investigació Emergent "Memory Novels LAB: Laboratorio Digital de Novelas sobre Memoria Histórica Española" (GV/2021/183), subvencionat per la Generalitat Valenciana.

Directora de la primera Base de dades relacional sobre narratives de la Guerra Civil i el franquisme.

Ha exercit tasques d’Investigació i de Gestió d'I+D+i en els següents grups d'investigació coordinats pel catedràtic Joan Oleza: Prometeu 2016/133 “Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica”; Consolider TC/12 “Patrimoni Teatral Clàssic Espanyol: Textos i instruments d'investigació” (CSD2009-00033), en les diferents edicions de "Artelope. Base de dades i arguments del teatre de Lope de Vega” (FFI 2009-12730 (2010-2012), FFI 2012-34347 (2013-2016)) i en el Microcluster “Cultura i Societat en l'era digital” del VLC Campus. En l'àmbit internacional participa des de 2015 del projecte “Diàlegs transatlàntics: Espanya i Argentina Camp editorial, literatura, cultura, memòria”(UNLP, IP Raquel Macciuci).

Les seues línies d'investigació predominantes aborden: la literatura espanyola i llatinoamericana dels segles XX i XXI, la memòria històrica a Espanya i Argentina, les Humanitats Digitals i el Segle d'Or Espanyol. Entre els seus treballs sobre literatura de la memòria destaca el llibre Memòries de l'orfandat. Mirades litàries sobre l'expropiació / apropiació de menors a Espanya i l'Argentina  (Iberoamericana-Vervuert, 2019).

D'altra banda, en esta àrea, ha coordinat junt amb Albrecht Buschmann els volums Dir desaparegut (s). Formes i ideologies de la narració de l'absència forçada  (Lit Verlag, 2019) i Dir desaparegut (s) II: anàlisi transculturals de la desaparició forçada  (Lit Verlag, 2021).

En l'estudi del Segle d'Or i els Humanitats Digitals es ressalta l'edició digital de 20 comèdies de Lope de Vega per a la Biblioteca Digital Artelope , col·lecció de què també és coordinadora.

A més, ha publicat en co-autoria un llibre de comentari literari i un altre de comentari lingüístic:

-Luz C. Souto; David Giménez Folqués (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari literari, 112 pp. València: Tirant lo Blanch, 2017. ISBN 978 84 1706 929 2.

-David Giménez Folqués; Luz C. Souto; Amparo Ricós (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari lingüístic, 93 pp. València: Tirant lo Blanch. ISBN 978 84 1706 933 9.

També compta en la seua producció científica amb més de 50 articles en revistes indexades i capítols de llibres a Alemanya, l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Espanya, els EUA, França, Itàlia, Mèxic i Suïssa.

D'altra banda, ha organitzat 16 esdeveniments entre congressos, simposis i jornades, 4 d'ells com a directora o coordinadora (A València –Espanya-, Berlín –Alemanya- i La Plata –Argentina-).

Ha coordinat el Congrés Internacional Memorias Periféricas de la Guerra Civil y el franquismo: Literaturas, culturas, ideologías (València, 8-11 de març de 2022).

Quant a Consells Editorials és codirectora de la Revista de crítica literària Diablotexto Digital (https://ojs.uv.es/index.php/diablotexto/about/editorialteam) i compon el comité assessor de la secció “Papers Crítics” de la Revista Papers del CEIC.

Igualment, col·labora habitualment amb arbitratges per a revistes i llibres nacionals i internacionals (els Estats Units, Regne Unit, Colòmbia, Mèxic, l'Argentina, Espanya).

Ha realitzat estades postdoctorals en la Universitat de Sao Paulo (el Brasil, 2017), en la Universitat de l'Havana (Cuba, 2016), en la Universitat de Mar del Plata (l'Argentina, 2015) i una estada predoctoral en la Universitat Nacional de la Plata (l'Argentina, 2014).