Laura Guinot Ferri és professora Ajudant Doctora dins de l'àrea d'Història de la Ciència de la Universitat de València. Doctora en Història per la Universitat de València, està especialitzada en Història Moderna. Ha sigut investigadora predoctoral (2015-2018) i postdoctoral (2023-2025) del Institut Universitari d'Estudis de les Dones i del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la mateixa institució, i investigadora doctora en el projecte europeu CIRGEN (ERC Advanced Grant 787015) entre 2019 i 2023. Ha realitzat estades d'investigació a la Università di Bologna, la Universidad Nacional Autónoma de México, la Queen Mary University of London i la Università degli Studi di Palermo.

Les seues línies de treball s'han desenvolupat en quatre camps: la història de les dones, la història de l'espiritualitat, la història de la medicina i la història de la lectura, tot allò des d'una perspectiva cultural especialment atenta als casos d'estudi. En primer lloc, ha explorat les relacions entre dones, medicina i religió als segles XVII i XVIII en el seu llibre Mujeres y Santidad. Sanadoras por mediación divina. Un estudio desde la microhistoria (siglos XVII-XVIII) (Comares, 2021); i també en Devociones del parto y maternidad simbólica: la circulación de reliquias entre mujeres nobles en el siglo XVIII (Revista de Historia Moderna, 2025). En segon lloc, ha analitzat el rol de les dones en els processos de mediació cultural mitjançant la coordinació del llibre Gender and Cultural Mediation in the Long Eighteenth Century. Women across Borders (Palgrave Macmillan, 2024) i del dossier Agencia y mediación cultural en femenino: bibliotecas, correspondencia y redes transnacionales en los siglos XVII y XVIII (Arenal, 2022). En tercer lloc, ha treballat sobre dones, lectura, catolicisme i Il·lustració en articles com: «Para la más fácil inteligencia de todos y de todas». La literatura para religiosas en el siglo XVIII (Espacio, Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 2024). Actualment, els seus interessos de recerca se centren en la relació entre dones, cossos, espais i objectes, prestant especial atenció als discursos mèdics, hagiogràfics i de gènere entorn a la construcció de la santedat al segle XVIII.