Doctor en Química (Universitat d'Erlangen-Nuremberg (Alemanya)) per la seva tesi sobre la síntesi de polímers conductors d'electricitat per a la litografia amb feix d'electrons, que es va realitzar a Infineon Technologies AG (antiga empresa de el grup SIEMENS). Després es va unir a el grup UMDO a l'Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València com a postdoc on va llançar una nova línia d'investigació en el camp de la síntesi química de nous nanomaterials per optoelectrònica, fotovoltaica i sensors. A finals de 2009 va cofundar Intenanomat S.L. empresa spin-off de la Universitat de València, on va ser gerent d'R + D durant 7 anys. Intenanomat està dirigit a la R + D de nanomaterials per a aplicacions en biotecnologia, sensors, optoelectrònica, catàlisi i energia renovable. En 2017 es va unir novament a la Universitat de València amb una beca Ramón i Cajal i va llançar una nova línia d'investigació en el camp de la síntesi i formulació de nanomaterials de nanomaterials per optoelectrònica, termoelèctrica, foto i electrocatàlisi i sensors.

La seva principal línia de recerca se centra en la síntesi i deposició de nous nanomaterials multifuncionals per optoelectrònica, conversió d'energia, detecció i catàlisi utilitzant diferents tècniques de deposició i impressió. En particular, té un gran interès en la síntesi de nanopartícules metàl·liques (Au, Ag, Pt), nanocristalls semiconductors (perovskita d'halur de plom, punts quàntics), òxids metàl·lics (TiO2, ZnO, NIOX, CoOx, SnOx, inox .. .) i polímers conductors i els seus nanocompostos. A causa de la combinació d'aquestes propietats, els nanocompostos són els candidats ideals per a la fabricació de baix cost de la propera generació de nanodispositius micro i d'alt rendiment en estat sòlid.

Actualment, ha publicat més de 70 documents de revisió per parells, 12 patents, més de 60 contribucions a la conferència, i ha rebut més de 1300 cites, un H = 21 i en Nanociència / Nanotecnologia i Física-Química (Font: Google Scholar ). Actualment supervisa 3 tesis, 5 tesis de mestratge, 8 tesis de llicenciatura i ha supervisat 1 tesis doctoral.

Mª Teresa Albelda Gimeno és Professora Titular del Departament de Química Inorgànica de la Universitat de València. Es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de València, on va obtindre el Premi Extraordinari de Llicenciatura, i va realitzar la seua Tesi Doctoral en l’àmbit de la Química Supramolecular, obtenint la qualificació de Sobresalient Cum Laude.

La seua activitat investigadora s’ha desenvolupat en l’àmbit de la química supramolecular, el disseny de sensors fluorescents i el desenvolupament d’agents de contrast amb aplicacions biomèdiques. Ha realitzat estades d’investigació en universitats de reconegut prestigi internacional, com la Universitat de Florència, la Universitat de Kansas, la Universitat de Lisboa i la New York University, on va desenvolupar la seua etapa postdoctoral gràcies a una beca MEC/Fulbright.

Al llarg de la seua trajectòria ha participat en nombrosos projectes d’investigació nacionals i internacionals, finançats pel Ministeri, la National Science Foundation, el Programa Consolider Ingenio 2010, la Generalitat Valenciana i programes europeus COST, sent investigadora principal en diversos d’ells. La seua investigació més recent se centra en el disseny i síntesi de nanopartícules metàl·liques i sistemes basats en poliamines amb aplicacions biomèdiques, incloent-hi diagnòstic i teràpia.

Actualment desenvolupa la seua tasca docent i investigadora a la Universitat de València, on és Professora Titular del Departament de Química Inorgànica des de 2022.

[Biografi

El meu perfil combina la formació bàsica en Química (llicenciatura) i Química de Materials (doctorat). He realitzat diverses estades predoctorals i postdoctorals al Laboratoire de Chimie de Solides de l'Université de Bordeaux i al Laboratoire des Fluorures de l’Université du Maine (Le Mans) sota la supervisió dels professors G. Villeneuve i G. Ferey, respectivament. Des del 1994 sóc professor universitari i des del 2007 professor titular de Química Inorgànica. La meva activitat científica s'ha centrat en l'àrea de coneixement de la química inorgànica i s'ha centrat en la síntesi i caracterització de materials preparats en condicions suaus. En una primera etapa es va centrar en la química dels fosfats de vanadi. Posteriorment, la línia s'expandeix a altres sistemes relacionats (fosfats, arsenats...) incloent-hi altres elements de transició. El treball sobre aquests materials (amb estructures 2D i obertes) es va dur a terme en col·laboració amb el grup del professor G. Ferey, i fins a cert punt podem considerar aquests sòlids com els precursors dels MOF actuals. A partir de 1996, obro una nova línia de treball sobre materials mesoporosos a l'ICMUV (molt rellevant en aquell moment, ja que es va crear el 1992 amb la publicació d'un article a Nature per investigadors de Mobil). Des de 1996 lidero la Unitat de Materials Nanoestructurats, que va ser el primer grup de la Universitat de València a treballar en materials mesoporosos ordenats. L'equip de treball actualment compta amb 4 membres del personal i 4 persones en formació. La nostra activitat comença amb materials porosos no silícics. Vam poder preparar alúmina mesoporosa per primera vegada amb l'ús de tensioactius catiònics i també vam publicar un dels primers articles que descrivien el TiO2 mesoporós. Ambdós articles han aconseguit un bon nombre de citacions i els podem considerar referències clàssiques. Però sens dubte, l'assoliment que considero més rellevant de tota la meva carrera científica ha estat el desenvolupament de la "Ruta de l'Atrano": una metodologia preparativa basada en l'ús de complexos d'atrano com a precursors hidrolítics. Aquest mètode condueix a materials amb una alta homogeneïtat composicional i estructural. Les bases d'aquest mètode es van publicar a Sol. Stat. Sci. 2, 405-420 (2000), i és un article que es troba entre els més citats de la revista. Vam ampliar el mètode a una gran varietat de sòlids: sílices, òxids mixtos, fosfats, oxinitrids, etc. Un altre desenvolupament notable va ser la síntesi d'una nova família de sílices nanoparticulades amb porositat jeràrquica bimodal (anomenada UVM-7, Chem. Commun. 330-331 (2002)), que tenen una accessibilitat millorada en comparació amb la MCM-41. La versatilitat aconseguida combinant la via de l'atrà i les sílices UVM-7 ens ha permès dissenyar una àmplia varietat de materials porosos amb aplicacions en camps emergents (catàlisi, remediació, sensors, biotecnologia, nanomedicina, etc.). Totes aquestes aplicacions requereixen una selecció rigorosa de substrats porosos i protocols de càrrega adequats amb espècies tant orgàniques com inorgàniques, incloent-hi processos d'un sol ús i de postfuncionalització. S'ha desenvolupat un gran nombre de materials amb propietats sensorials i sistemes sofisticats d'administració de fàrmacs. Aquesta línia de treball ha permès la implementació de noves tècniques de caracterització a la Universitat de València, com ara l'adsorció-desorció de N2 (l'any 2000) i més recentment el SAXRS (2020) gràcies a projectes nacionals que he dirigit. La comunicació dels èxits s'ha reflectit en: (1) 270 publicacions (252 incloses a WoS, 3 capítols de llibres i 15 publicacions nacionals), 6 revisions, (2) 89 congressos nacionals i 92 internacionals (7 convidats i 1 conferència plenària) (3) 8 patents nacionals i 5 internacionals. Aquesta activitat ha estat ben valorada tant en l'àmbit científic (índex h = 51; 10075 cites; 40.0 cites / article; 83% Q1 durant l'última dècada) com en l'àmbit institucional (6 sexennis de recerca avaluats favorablement per la CNEAI). La major part dels fons necessaris per a aquesta activitat provenen de 65 projectes nacionals i regionals, 38 com a IP que he dirigit de manera contínua des de 1994 (10 durant l'última dècada). Aquesta activitat ha contribuït a la formació de personal investigador (Doctorat dirigit = 10, i actualment sóc codirector de 2 doctorats). Trajectòria professional dels estudiants de doctorat. P. Burguete (CEPSA). V. Puchol (Jeanologia S L). A. Moragues (BC Fertilis), J. M. Morales (professor de la Facultat de Medicina de València). C. Belenguer (Generalitat Valenciana). E. Pellicer (Professor d'escola secundària). Col·laboracions amb indústries (2011-2025): IQE, Microbiotech SL, Asociación Valenciana de Agricultores, Aquactiva Solutions, Fertinagro, Sanifruit. Col·laboracions Públiques (2011-2025): Hospital la Fe, Hospital Clínico de València.

PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN RECIENTES.

1.- TÍTOL: Síntesi i aplicacions seleccionades de nous nanomaterials i nanocompuestos porosos multifuncionals. ENTIDAD FINANCIADORA: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. REFERÈNCIA: PID2021-126304OB-C43. IP/ENTIDAD: P. Amorós, J. V. Ros/ ICMUV-UV. DURADA DESDE: 2022 HASTA: 2024

2.- TÍTOL: Transformació i funcionalització de la càscara del arroz per a l'obtenció de nous fertilitzants orgànics en base a silici amb major capacitat de retenció de nutrients (ZEOFER-RICE) . ENTIDAD FINANCIADORA: UE, Ministeri de Ciència i Innovació. REFERÈNCIA: CPP2022-009855. (Col·laboració público-privada) IP/ENTIDAD: J. El Haskouri/ICMUV. DURADA DESDE: 2023 HASTA: 2026

3.-TÍTOL: Desenvolupament i validació de nanomaterials i sensors per a promoure la competitivitat del sector agroalimentari. ENTIDAD FINANCIADORA: UE, Ministeri de Ciència i Innovació, Generalitat Valenciana. REFERÈNCIA: AGROALNEXT/ 2022/065. IP/ENTIDAD: J. V. Ros, P. Amorós/ UV-ICMUV. DURADA DESDE: 2022 HASTA: 2025

4.- TÍTOL: Disseny i aplicacions seleccionades de nanomaterials porosos multifuncionals amb porositat millorada. ENTIDAD FINANCIADORA: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. REFERÈNCIA: RTI2018-100910-B-C44. IP/ENTIDAD: P. Amorós, J. V. Ros/ICMUV-UV. DURADA DESDE: 2019 HASTA: 2021

5.- TÍTOL: Noves aplicacions en Tècniques de Difracció de Rayos X del Servei Central de Suport a la Investigación Experimental SCSIE. ENTIDAD FINANCIADORA: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. REFERÈNCIA: EQC2018-005228-P. IP/ENTIDAD: P. Amorós/ICMUV. DURACIÓN DESDE: 2019. HASTA: 2019

6.- TÍTOL: Sòlidos mesoporosos i particulats per al disseny de materials teragnòstics. ENTIDAD FINANCIADORA: Ministerio de Economía y Competitividad. REFERÈNCIA: MAT2015-64139-C04-02-R. IP/ENTIDAD: P. Amorós / ICMUV. DURADA DESDE: 2016 HASTA: 2018

7.- TÍTOL: Nanomaterials híbridos mesoporosos i composites per al disseny de sistemes sensors, de subministrament controlat i remediació. ENTIDAD FINANCIADORA: Ministerio de Economía y Competitividad. REFERÈNCIA: MAT2012-38429-C04-03. IP/ ENTIDAD: P. Amorós / ICMUV. DURADA DESDE: 2013 HASTA: 2015

8.- TÍTOL: Nanomaterials mesoporosos i particulats per al disseny de sistemes sensors, remediació i aplicacions relacionades amb l'energia. ENTIDAD FINANCIADORA: MCyT. REFERÈNCIA: MAT2009-14564-C04-04. IP/ ENTITAT: P. Amorós / ICMUV. DURACIÓN DESDE: 2010. HASTA: 2012.

Experiència docent

Assignatures impartides durant els últims cursos:

Ciencia de Materiales- I, Grau d'Enginyeria Química a l'ETSE

Laboratorio de Química –II, Grau de Química.a, versió en valencià]

Nascut a Rafelbunyol (Horta Nord) en 1964. Catedràtic d'Universitat en l'àrea de coneixement de Química Inorgànica adscrita al Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química (2018). Doctor en Química per la Universitat de València, amb premi extraordinari de doctorat (1992, director de Tesi Dr. Eugenio Coronado Miralles).

Des de 1996 ha impartit docència universitària en diverses assignatures de Química Inorgànica i de Química General principalment en la Llicenciatura en Química i, actualment, en el grau de Bioquímica i Ciències Biomèdiques. Ha participat en projectes d'Innovació Educativa. Ha rebut diversos premis i reconeixements a la docència de qualitat en la Facultat de Quimica i pel Consell Social de la UV. Des de 2010, participa regularment en els programes Nau Gran i Nau Gran en Obert del Servei d'Extensió Universitària així com en la Universitat dels Majors de Gandia. Té reconeguts sis quinquennis docents.

Ha estat coordinador dels Programes d'Intercanvi i de les Pràctiques en Empreses de la Facultat de Química. Ha sigut vicedegà de la Facultat de Química (2006-2009) i Coordinador de l'Àrea de Formació de l’OPAL-UV (2009-2018) (Observatori d'inserció professional i assessorament laboral, actualment UVocupació).

Ha centrat la seua investigació en l'àrea del Magnetisme Molecular, en concret en la modelització de sistemes de baixa dimensionalitat magnètica i sistemes de valència mixta. Ha realitzat diverses estades d'investigació en el Dipartimento di Chimica, Università degli Studi di Firenze i en el Laboratoire de Chimie du Solide du CNRS, en Bordeaux. Va ser becari postdoctoral del programa MEC/MRT i del programa Programa Capital Humà i Mobilitat de la UE. Ha publicat 80 articles en revistes internacionals indexades en el JCR. Ha sigut coeditor del llibre Polyoxometalate Molecular Science (Kluwer Academic Publishers, 2003). Ha participat uns trenta projectes d'investigació d'àmbit autonòmic (Prometeo), nacional i europeu (accions COST). Té reconeguts quatre sexennis d'investigació. Està integrat en el grup d'investigació Materials Moleculars Multifuncionals Modulables - M4, dirigit pel Prof. Dr. Carlos J. Gómez García.

Ha participat com a docent en diversos tallers dirigits a professors d'educació secundària. Actualment és professor Especialista de la Universitat de València per a les Proves d'Accés a la Universitat de la Matèria Química i professor encarregat de la mateixa assignatura en les Proves d'Accés per a Majors de 25 anys. És coordinador de l'Olimpíada Química de la Facultat de Química.

Ha estat  Director del Servei Central de Suport a la Investigació Experimental. (Des de 01.10.2018 fins al 1 de juny de 2020).  Director del Parc Cientific de la Universitat de València (1-jul-2020 fins 8-sep-2022).

Coordinador de les PAU de la UV (setembre 2024–actualidad)

Isabel Castro és Catedràtica de Química Inorgànica a la Universitat de València. Va obtindre el doctorat l’any 1991 sota la direcció dels professors Miguel Julve i Juan Faus, i va realitzar una estada postdoctoral a la Université Pierre et Marie Curie (París).

Desenvolupa la seua activitat investigadora a l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), on treballa en el disseny racional de materials magnètics moleculars multifuncionals (MMMMs) i en compostos moleculars d’interés biomèdic.

És responsable de projectes d’espectroscòpia d’absorció de raigs X (XAS) en grans instal·lacions internacionals com l’ESRF (Grenoble) i el Sincrotró ALBA (Barcelona). Manté col·laboracions científiques nacionals i internacionals en l’àmbit del magnetisme molecular.

Jamal El Haskouri Bennagi és Doctor en Química per la Universitat de València, on va realitzar la seua tesi titulada "Materials Mesoporosos Ternaris: Control de l'Estabilitat de la Paret Inorgànica" sota la direcció dels prestigiosos investigadors Pedro Amorós i María Dolores Marcos. Aquest treball doctoral va ser qualificat amb Excel·lent i es va centrar en el desenvolupament i l'estabilitat de materials mesoporosos ternaris, contribuint de manera significativa al camp de la ciència de materials.

El Dr. El Haskouri va iniciar la seua carrera acadèmica a la Universitat Abdel Malek Essaadi de Tetuan, al Marroc, on va completar una Llicenciatura en Química l'any 1996. Posteriorment, l'any 1997, es va traslladar a Espanya per unir-se a l'Institut de Ciència de Materials (ICMUV) de la Universitat de València, marcant l'inici d'una trajectòria destacada en investigació científica i acadèmica. Després de finalitzar el seu doctorat el 2000, va tornar breument al Marroc com a Col·laborador Científic a la Universitat Abdel Malek Essaadi a Tànger abans de reprendre la seua carrera a Espanya.

La seua formació postdoctoral va abastar múltiples projectes internacionals d'alt impacte. Entre 2003 i 2004, va dur a terme investigacions postdoctorals a l'ICMUV. Després, el 2004, va continuar la seua formació a la Universitat de Brest (França) i, posteriorment, va treballar a la Universitat de Mont-real i a l'École Polytechnique de Mont-real, al Canadà. En aquesta última, entre 2012 i 2015, va ocupar el càrrec d'associé de recherche, consolidant la seua experiència en projectes relacionats amb la ciència de materials i catàlisi heterogènia.

Des de 2005, el Dr. El Haskouri va ser seleccionat per al prestigós programa d'Investigadors Ramón y Cajal a la Universitat de València, on va treballar durant cinc anys. A partir de 2010, es va exercir com a Investigador Doctor Contractat a la Fundació General de la Universitat de València fins al 2016, moment en què va tornar com a personal investigador indefinit fins al 2023. El 24 de juliol de 2023, va ser nomenat Professor Titular d'Universitat a la Facultat de Química de la Universitat de València.

Al llarg de la seua carrera, el Dr. El Haskouri ha demostrat una gran capacitat per liderar projectes d'investigació innovadors. El seu enfocament principal està en la síntesi i caracterització de materials mesoporosos i nanocompostos per a aplicacions en catàlisi, sensors, generació d'energia i remediació mediambiental. La seua producció científica inclou més de 117 articles publicats en revistes internacionals d'alt impacte, com Advanced Materials, Chemistry of Materials i Chemical Communications. En aquestes publicacions, ha explorat temes com el control de mida de porus en materials mesoporosos, la síntesi de nanocompostos funcionals i el disseny de nous catalitzadors heterogenis.

Amb un índex h de 27, les seues investigacions han rebut un gran nombre de cites, reflex de l'impacte del seu treball en la comunitat científica internacional. A més, és titular de 12 patents de categoria europea i mundial, cosa que subratlla l'aplicabilitat pràctica dels seus descobriments a la indústria. Ha supervisat més de 20 treballs d'investigació, incloent-hi tesis doctorals, treballs de final de màster (TFM) i treballs de final de grau (TFG), i actualment està al capdavant de diversos projectes relacionats amb química inorgànica i el desenvolupament de materials nano i mesoporosos sostenibles.

El Dr. El Haskouri també ha participat activament en conferències internacionals, presentant els seus avanços en esdeveniments com el Congrés Internacional de Catàlisi i el Simposi Europeu de Materials Avançats. Entre les seues contribucions més destacades es troben:

• El desenvolupament de catalitzadors mesoporosos altament eficients per a reaccions d'oxidació en processos químics verds.
• La síntesi de nanocompostos amb propietats únics per a aplicacions en energia renovable, incloent-hi materials per a piles de combustible i bateries.
• La implementació de noves metodologies per a la remediació d'aigües contaminades mitjançant l'adsorció selectiva de metalls pesants.

La seua experiència internacional i el seu domini de diversos idiomes (incloent-hi àrab, francès, espanyol i anglès) han facilitat la seua col·laboració amb institucions i centres d'investigació de renom en diferents països. Aquest bagatge li ha permès establir xarxes d'investigació robustes i diversificades, així com participar en projectes europeus i transatlàntics.

A més de la seua activitat investigadora, el Dr. El Haskouri ha contribuït significativament a la docència, impartint cursos avançats en química inorgànica, ciència de materials i nanomaterials a la Universitat de València. El seu enfocament pedagògic està orientat a inspirar les noves generacions de químics, fomentant una comprensió profunda dels principis teòrics junt amb habilitats pràctiques per a resoldre problemes científics complexos.

En l'àmbit de la divulgació científica, també ha participat en iniciatives per promoure la importància de la química sostenible i els materials avançats, destacant la seua rellevància en la solució de reptes globals com el canvi climàtic i la transició cap a economies circulars.

Breu Biografia

Alicia Forment-Aliaga (València, 1976) és investigadora a l’Institut de Ciència Molecular (ICMol) i professora titular del Departament de Química Inorgànica, dins de la Facultat de Química de la Universitat de València (UVEG), Espanya. Es va llicenciar en Química i va completar el seu doctorat en magnetisme molecular a la UVEG, sota la direcció dels professors E. Coronado i F.M. Romero.

Entre 2004 i 2008, va treballar com a investigadora postdoctoral en el grup del professor K. Kern, a l’Institut Max-Planck de Recerca en Estat Sòlid, a Stuttgart, centrant-se en nanoelectrònica. Des de juliol de 2008, està vinculada a l’ICMol de la UVEG, col·laborant amb el grup del professor E. Coronado. Ha ocupat diferents càrrecs, com un contracte postdoctoral Juan de la Cierva, un contracte Ramón y Cajal i, des de 2020, el càrrec de professora titular.

La seua investigació es focalitza principalment en cinc objectius clau:

1. Materials moleculars magnètics;
2. Espintrònica molecular;
3. Integració en superfícies de materials moleculars;
4. Microscopies de força d’escaneig;
5. Materials bidimensionals (2D).

Principals activitats com a membre de comitès científics i docents:

• Membre de la Comissió d’Investigació de la Universitat de València (UVEG), actuant com a representant dels Instituts d’Investigació.
• Secretària de l’Institut de Ciència Molecular.
• Avaluadora de projectes per a l’Agència Estatal d’Investigació i altres centres públics i privats, tant a nivell nacional com internacional.
• Membre de la Comissió Acadèmica del Títol (CAT) del Grau en Química (UVEG).
• Membre de la Junta de Facultat del Grau en Química (UVEG).
• Membre de la Comissió d’Igualtat del Grau en Química (UVEG).

Carlos Giménez Saiz, llicenciat (1987) i Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València (any 1996), actualment treballa com a Professor Titular adscrit al Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química de la Universitat de València. És membre del grup d'investigació M4 (Materials Moleculars Multifuncionals Modulables). Els seus interessos d'investigació se centren en tots els aspectes relacionats amb la química de polioxometal·lats, així com en l'obtenció i caracterització de materials híbrids moleculars amb propietats elèctriques, òptiques i magnètiques.

Jorge va cursar Química a la Universitat de València, realitzant el seu darrer curs acadèmic a la Universitat de Salford (Regne Unit) l'any 2005. Després, va començar el seu doctorat en Ciències Químiques a la Universitat de València sota la direcció del Prof. García-Espanya en Química Supramolecular i Bioinorgànica. Va compaginar el seu doctorat amb el carrec de técnic de qualitat a Torres Film Plastic. L'any 2008 va obtenir una beca FPU (Formació de Professorat Universitari) del Ministeri de Ciència i es va centrar en el seu doctorat fins a obtenir la qualificació de Summa cum Laude el febrer de 2013. Va desenvolupar sistemas supramolecular capaços d'unir zinc, coure i manganès. com a agents mímics antioxidants i fàrmacs d'àcids nucleics. Durant el seu doctorat, va passar diverses estades en els grups del Dr. Ivo Piantanida (Institut Ruder Boskovic, Croàcia), Prof. Fernando Pina (Nova Universitat de Lisboa, Portugal) i Prof. Philip A. Gale (Universitat de Southampton, Regne Unit). ) on va complementar les seves habilitats de formació en Química Supramolecular amb diferents tècniques.

Del 2013 al 2015, va realitzar dos estades post-doctorats al grup de la Prof. Kristin Bowman-James a la Universitat de Kansas (EUA) i al grup de la Dra. Marie-Paule Teulade-Fichou a l'Institut Curie (França). Va estudiar l'encapsulació d'anions en macrocicles i criptands i va desenvolupar noves molècules per dirigir-se a estructures d'ADN/ARN inusuals com ara forques, desajustaments, tríplex o G-quadruplex.

L'abril de 2015 es va traslladar al Departament de Química de l'Imperial College de Londres (Regne Unit) com a Newton Fellow de la Royal Society i de l'Acadèmia Britànica associat a l'equip del Prof. Ramón Vilar. Va desenvolupar noves eines per visualitzar G-quadruplexes a les cèl·lules utilitzant microscòpia d'avantguarda i complexos metàl·lics com a fàrmacs eficients contra el càncer. A finals de 2017, va buscar nous reptes i completar la seva experiència en el camp de l'àcid nucleic matriculant l'Institut Europeu de Química i Biologia (França) associat als equips de la Dra. Valerie Gabelica i el Dr. Jean-Louis Mergny com a IdEx. company. Va investigar l'aplicació de sondes moleculars fluorescents per detectar i visualitzar G-quadruplex en cèl·lules vives.

L'any 2019 va obtenir una plaça d'Investigador Distingit a la Universitat de València a través del programa GenT de la Generalitat Valenciana. Els seus interessos de recerca cobreixen el disseny i la preparació de petites molècules per orientar estructures d'àcids nucleics no canònics, el desenvolupament d'eines per visualitzar aquestes estructures a les cèl·lules, l'aplicació de complexos inorgànics per estudiar processos biològics i les aplicacions biotecnològiques de les superestructures d'àcids nucleics. .

Rafael Ibáñez Puchades és Catedràtic d'Universitat de Química Inorgànica a la Universitat de València (UV) , on es va llicenciar (1980) i doctorar (1984) en Química. Ha format part del Personal Docent i Investigador (PDI) des de 1984 , obtenint la Càtedra el 2018. La seva trajectòria docent ha estat majoritàriament vinculada a l'àrea de la Ciència dels Materials. Pel que fa a la recerca, se centra en la Química de l'Estat Sòlid , els Materials Nanoestructurats per ablació làser en líquids i el Tractament Làser de Superfícies , amb un reconeixement de cinc sexennis (quatre d'investigació i un de transferència). En l'àmbit de la gestió, actualment és Degà de la Facultat de Química de la Universitat de València (des de 2024) , després d'haver estat Director de l'Institut Universitari de Ciència dels Materials (ICMUV) entre 2002 i 2008. El seu fort compromís amb la transferència de tecnologia es manifesta en diverses patents i en la cofundació de les Empreses de Base Tecnològica (EBT) Laser Food 2007, S.L. , Biotec System, S.L. i Persiskin, S.L. , mèrit pel qual va rebre el Premi Investigador-Emprenedor de la UV el 2016.

Carlos Martí-Gastaldo és un químic espanyol (Premio Extraordinario de Licenciatura) que es va formar inicialment en Química de Coordinació i Magnetisme Molecular en el grup d’E. Coronado a l’ICMol-Universitat de València. Va rebre el seu doctorat en Química el 2009 pel seu treball sobre ‘Materials Magnètics Multifuncionals utilitzant Polímers de Coordinació i Materials Inorgànics en Capes 2D’, reconegut amb el ‘Young Researcher Olivier Kahn Recognition’ atorgat per l’Institut Europeu de Magnetisme Molecular, el ‘Premi NanoMatMol’ a la millor tesi en Nanociència i Materials Moleculars atorgat pel grup GENAM de la RSEQ, i el ‘Premio Extraordinario de Tesis’ atorgat per la Universitat de València. Després va canviar el seu enfocament per aplicar la seva formació al disseny de Metal-Organic Frameworks durant la seva etapa postdoctoral com a Marie Curie Fellow en el grup de M. J. Rosseinsky a la Universitat de Liverpool (2010-2012). Durant aquesta etapa postdoctoral va ser guardonat amb el ‘Premi Postdoc SusChem’ a joves investigadors en química per la RSEQ i la Plataforma Tecnològica Espanyola de Química Sostenible (2011).

Va començar la seva carrera independent el 2013 a Liverpool, amb la concessió d’una Royal Society University Research Fellowship (~40 concedides anualment al Regne Unit). El 2014, va tornar a l’ICMol amb una beca Ramón y Cajal (~15 concedides anualment en Química) per liderar el disseny de MOFs d’alta estabilitat, una de les línies estratègiques de recerca del 1r programa d’Excel·lència ‘María de Maeztu’ atorgat al centre. Amb la concessió d’un ERC Starting Grant el 2016, va establir el seu propi grup de recerca a l’ICMol. L’equip de Materials Inorgànics Funcionals (FuniMAT) està centrat en el disseny i processament de materials inorgànics porosos per a aplicacions relacionades amb la biologia i el medi ambient. Va fundar les start-ups ‘Porous Materials for Advanced Applications’ (2018) i ‘Porous Materials in Action’ (2021) per accelerar la transferència de resultats de recerca a productes i serveis útils per a la societat. Va rebre un ERC Consolidator Grant el 2021 i és un dels investigadors garantidors del 2n programa d’Excel·lència ‘María de Maeztu’ de l’ICMol (2021-2024), i el principal responsable de la implementació d’una nova línia de recerca per al Disseny Molecular de Biomaterials al centre.

La seva trajectòria independent ha estat reconeguda amb el ‘Premi Excel·lència Investigadora de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ) i BASF’ (2022), el ‘Premi Jove Investigador RSEQ-Sigma-Aldrich’ (2015), el ‘Premi Científic-Tècnic X Ciutat d’Algemesí’ per a joves investigadors atorgat per l’Ajuntament d’Algemesí (2015), i el Premi VLC/StartUp en dues edicions (2022 i 2018) per les 2 start-ups creades pel PI. Des del 2021, Martí-Gastaldo també actua com a representant d’Igualtat d’Oportunitats de l’ICMol a la comissió d’igualtat de gènere de l’Aliança dels Centres Severo Ochoa i Unitats María de Maeztu d’Excel·lència (SOMMa).

Prof. Emilio Pardo Marín. Doctor en Química per la UV, sota la supervisió del Prof. Francisco Lloret (2006), en el camp del Magnetisme Molecular. Posteriorment, aquesta formació va ser la base per al desenvolupament de nous exemples de Materials Multifuncionals durant les meues estades postdoctorals (2008-2009) a la Université Pierre et Marie Curie (París, França). Des del meu retorn a la Universitat de València en 2010, vaig fundar l'equip d'investigació MUPOMAT (www.mupomat.com), centrant-me en el desenvolupament de nous polímers de coordinació porosos i la seua aplicació en catàlisi i descontaminació ambiental. Des de l'octubre de 2024, sóc catedràtic del Departament de Química Inorgànica de la Universitat de València.

Sóc coautor de 4 patents, 3 capítols de llibre i 157 articles científics publicats en revistes internacionals indexades, que han sigut citats més de 9.000 vegades (amb un factor d'impacte mitjà de 58,3), en les revistes més prestigioses en els camps de la Química (Nature Catalysis, Accounts of Chemical Research, J. Am. Chem. Soc., Angew. Chem., etc.) i Ciència dels Materials (Nature Materials, Advanced Materials, etc.), amb més del 90% d’elles en el primer quartil (Q1). A més, part d’aquest treball ha il·lustrat les portades de revistes científiques prestigioses (9 portades: Small, Journal of Materials Chemistry A, Chemistry European Journal, Inorganic Chemistry, etc.), i un bon nombre d’aquests articles han sigut classificats com a 'Hot' o 'VIP' (Very Important Papers), indicant la seua importància. En aquest sentit, tinc un valor d’índex h (Hirsch) de 53 (Google Scholar, abril 2024). Aparec en el rànquing de 'Essential Science Indicators' en la posició mundial 5133 en el camp de la Química. A més, tinc més de 90 contribucions presentades en reunions científiques nacionals i internacionals (moltes d’elles contribucions orals i ponències convidades).

Tinc reconeguts tres sexennis d’investigació actius per la CNEAI. Finalment, he participat en un total de 32 projectes d'I+D de fundacions privades, regionals, nacionals i internacionals, sent en 9 d’ells l'investigador principal. En particular, resulta especialment rellevant la concessió d'un projecte europeu per part del Consell Europeu de Recerca (ERC Consolidator Grant) dotat amb 1.886.000,00 euros.

Nascut a Sueca (Ribera Baixa) en 1968. Llicenciat en Química per la Universitat de València (1991). Doctor en Química per la Universitat de València (1997, directors de tesi els Profs. Antonio Cervilla Ávalos i Elisa Llópis Jover), becat per la Generalitat Valenciana. Entre 1997 i 1999 va realitzar una estada postdoctoral a Delft (Delft University of Technology, TUDelft, The Netherlands), en el grup del Prof. Roger A. Sheldon, becat pel Ministeri d’Educació i Cultura. Des d’agost de 1999 fins a juliol de 2000 va estar contractat com a investigador pel CSIC, a l’Institut de Tecnologia Química dirigit pel Prof. Avelino Corma Canós. Al desembre de 2004 es va incorporar a l’Institut de Ciència Molecular dirigit pel Prof. Eugenio Coronado Miralles, dins del Programa Ramón y Cajal. Des de març de 2011, Professor Titular d’Universitat en l’àrea de coneixement de Química Inorgànica adscrita al Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química (Universitat de València).

Des de 1993 ha impartit docència universitària en diverses assignatures de Química Inorgànica i de Química General en les llicenciatures de Ciències Biològiques, Farmàcia, Ciència i Tecnologia dels Aliments i principalment en la Llicenciatura en Química i, més recentment, en el grau d’Enginyeria Química, el grau d’Enginyeria Electrònica Industrial, el grau de Física i el grau de Química, on ha tutoritzat més de 10 Treballs de Fi de Grau. Ha participat en la docència del Màster Universitari en Nanociència i Nanotecnologia, on ha tutoritzat 7 Treballs de Fi de Màster, del Màster Universitari en Química i del Màster Universitari en Enginyeria Química. Té reconeguts cinc quinquennis docents.

La seua investigació es va iniciar en l’àrea de Bioinorgànica, basant-se la seua tesi en l’encapsulació en LDHs (Layered Double Hydroxides) de compostos de molibdè capaços d’imitar les molibdoenzims. Durant les seues etapes postdoctorals es va dedicar a la preparació de zeolites com a catalitzadors en reaccions d’oxidació; a l’estudi de les propietats magnètiques de nanopartícules metàl·liques i LDHs i, actualment, centra la seua activitat investigadora en la síntesi de fotocatalitzadors basats en LDHs, en els MMO (Mixed Metal Oxides) derivats i en sistemes híbrids formats per LDHs o MMOs. Ha participat en més de trenta projectes d’investigació d’àmbit autonòmic (Prometeo), nacional i europeu (Horizon 2020), els resultats dels quals s’han plasmat en la publicació de més de 70 articles en revistes internacionals, en la seua majoria classificades dins del quartil Q1. Actua habitualment com a revisor en revistes com Chemical Communication, Inorganic Chemistry, Journal of Environmental Chemical Engineering, etc. Està integrat en el grup d’investigació Materials Moleculars Multifuncionals Modulables - M4, dirigit pel Prof. Carlos J. Gómez García. Té reconeguts quatre sexennis d’investigació.

[Biografia, versió en valencià]