Doctor en Química (Universitat d'Erlangen-Nuremberg (Alemanya)) per la seva tesi sobre la síntesi de polímers conductors d'electricitat per a la litografia amb feix d'electrons, que es va realitzar a Infineon Technologies AG (antiga empresa de el grup SIEMENS). Després es va unir a el grup UMDO a l'Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València com a postdoc on va llançar una nova línia d'investigació en el camp de la síntesi química de nous nanomaterials per optoelectrònica, fotovoltaica i sensors. A finals de 2009 va cofundar Intenanomat S.L. empresa spin-off de la Universitat de València, on va ser gerent d'R + D durant 7 anys. Intenanomat està dirigit a la R + D de nanomaterials per a aplicacions en biotecnologia, sensors, optoelectrònica, catàlisi i energia renovable. En 2017 es va unir novament a la Universitat de València amb una beca Ramón i Cajal i va llançar una nova línia d'investigació en el camp de la síntesi i formulació de nanomaterials de nanomaterials per optoelectrònica, termoelèctrica, foto i electrocatàlisi i sensors.

La seva principal línia de recerca se centra en la síntesi i deposició de nous nanomaterials multifuncionals per optoelectrònica, conversió d'energia, detecció i catàlisi utilitzant diferents tècniques de deposició i impressió. En particular, té un gran interès en la síntesi de nanopartícules metàl·liques (Au, Ag, Pt), nanocristalls semiconductors (perovskita d'halur de plom, punts quàntics), òxids metàl·lics (TiO2, ZnO, NIOX, CoOx, SnOx, inox .. .) i polímers conductors i els seus nanocompostos. A causa de la combinació d'aquestes propietats, els nanocompostos són els candidats ideals per a la fabricació de baix cost de la propera generació de nanodispositius micro i d'alt rendiment en estat sòlid.

Actualment, ha publicat més de 70 documents de revisió per parells, 12 patents, més de 60 contribucions a la conferència, i ha rebut més de 1300 cites, un H = 21 i en Nanociència / Nanotecnologia i Física-Química (Font: Google Scholar ). Actualment supervisa 3 tesis, 5 tesis de mestratge, 8 tesis de llicenciatura i ha supervisat 1 tesis doctoral.

Nascut a Rafelbunyol (Horta Nord) en 1964. Catedràtic d'Universitat en l'àrea de coneixement de Química Inorgànica adscrita al Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química (2018). Doctor en Química per la Universitat de València, amb premi extraordinari de doctorat (1992, director de Tesi Dr. Eugenio Coronado Miralles).

Des de 1996 ha impartit docència universitària en diverses assignatures de Química Inorgànica i de Química General principalment en la Llicenciatura en Química i, actualment, en el grau de Bioquímica i Ciències Biomèdiques. Ha participat en projectes d'Innovació Educativa. Ha rebut diversos premis i reconeixements a la docència de qualitat en la Facultat de Quimica i pel Consell Social de la UV. Des de 2010, participa regularment en els programes Nau Gran i Nau Gran en Obert del Servei d'Extensió Universitària així com en la Universitat dels Majors de Gandia. Té reconeguts sis quinquennis docents.

Ha estat coordinador dels Programes d'Intercanvi i de les Pràctiques en Empreses de la Facultat de Química. Ha sigut vicedegà de la Facultat de Química (2006-2009) i Coordinador de l'Àrea de Formació de l’OPAL-UV (2009-2018) (Observatori d'inserció professional i assessorament laboral, actualment UVocupació).

Ha centrat la seua investigació en l'àrea del Magnetisme Molecular, en concret en la modelització de sistemes de baixa dimensionalitat magnètica i sistemes de valència mixta. Ha realitzat diverses estades d'investigació en el Dipartimento di Chimica, Università degli Studi di Firenze i en el Laboratoire de Chimie du Solide du CNRS, en Bordeaux. Va ser becari postdoctoral del programa MEC/MRT i del programa Programa Capital Humà i Mobilitat de la UE. Ha publicat 80 articles en revistes internacionals indexades en el JCR. Ha sigut coeditor del llibre Polyoxometalate Molecular Science (Kluwer Academic Publishers, 2003). Ha participat uns trenta projectes d'investigació d'àmbit autonòmic (Prometeo), nacional i europeu (accions COST). Té reconeguts quatre sexennis d'investigació. Està integrat en el grup d'investigació Materials Moleculars Multifuncionals Modulables - M4, dirigit pel Prof. Dr. Carlos J. Gómez García.

Ha participat com a docent en diversos tallers dirigits a professors d'educació secundària. Actualment és professor Especialista de la Universitat de València per a les Proves d'Accés a la Universitat de la Matèria Química i professor encarregat de la mateixa assignatura en les Proves d'Accés per a Majors de 25 anys. És coordinador de l'Olimpíada Química de la Facultat de Química.

Ha estat  Director del Servei Central de Suport a la Investigació Experimental. (Des de 01.10.2018 fins al 1 de juny de 2020).  Director del Parc Cientific de la Universitat de València (1-jul-2020 fins 8-sep-2022)

Jamal El Haskouri Bennagi és Doctor en Química per la Universitat de València, on va realitzar la seua tesi titulada "Materials Mesoporosos Ternaris: Control de l'Estabilitat de la Paret Inorgànica" sota la direcció dels prestigiosos investigadors Pedro Amorós i María Dolores Marcos. Aquest treball doctoral va ser qualificat amb Excel·lent i es va centrar en el desenvolupament i l'estabilitat de materials mesoporosos ternaris, contribuint de manera significativa al camp de la ciència de materials.

El Dr. El Haskouri va iniciar la seua carrera acadèmica a la Universitat Abdel Malek Essaadi de Tetuan, al Marroc, on va completar una Llicenciatura en Química l'any 1996. Posteriorment, l'any 1997, es va traslladar a Espanya per unir-se a l'Institut de Ciència de Materials (ICMUV) de la Universitat de València, marcant l'inici d'una trajectòria destacada en investigació científica i acadèmica. Després de finalitzar el seu doctorat el 2000, va tornar breument al Marroc com a Col·laborador Científic a la Universitat Abdel Malek Essaadi a Tànger abans de reprendre la seua carrera a Espanya.

La seua formació postdoctoral va abastar múltiples projectes internacionals d'alt impacte. Entre 2003 i 2004, va dur a terme investigacions postdoctorals a l'ICMUV. Després, el 2004, va continuar la seua formació a la Universitat de Brest (França) i, posteriorment, va treballar a la Universitat de Mont-real i a l'École Polytechnique de Mont-real, al Canadà. En aquesta última, entre 2012 i 2015, va ocupar el càrrec d'associé de recherche, consolidant la seua experiència en projectes relacionats amb la ciència de materials i catàlisi heterogènia.

Des de 2005, el Dr. El Haskouri va ser seleccionat per al prestigós programa d'Investigadors Ramón y Cajal a la Universitat de València, on va treballar durant cinc anys. A partir de 2010, es va exercir com a Investigador Doctor Contractat a la Fundació General de la Universitat de València fins al 2016, moment en què va tornar com a personal investigador indefinit fins al 2023. El 24 de juliol de 2023, va ser nomenat Professor Titular d'Universitat a la Facultat de Química de la Universitat de València.

Al llarg de la seua carrera, el Dr. El Haskouri ha demostrat una gran capacitat per liderar projectes d'investigació innovadors. El seu enfocament principal està en la síntesi i caracterització de materials mesoporosos i nanocompostos per a aplicacions en catàlisi, sensors, generació d'energia i remediació mediambiental. La seua producció científica inclou més de 117 articles publicats en revistes internacionals d'alt impacte, com Advanced Materials, Chemistry of Materials i Chemical Communications. En aquestes publicacions, ha explorat temes com el control de mida de porus en materials mesoporosos, la síntesi de nanocompostos funcionals i el disseny de nous catalitzadors heterogenis.

Amb un índex h de 27, les seues investigacions han rebut un gran nombre de cites, reflex de l'impacte del seu treball en la comunitat científica internacional. A més, és titular de 12 patents de categoria europea i mundial, cosa que subratlla l'aplicabilitat pràctica dels seus descobriments a la indústria. Ha supervisat més de 20 treballs d'investigació, incloent-hi tesis doctorals, treballs de final de màster (TFM) i treballs de final de grau (TFG), i actualment està al capdavant de diversos projectes relacionats amb química inorgànica i el desenvolupament de materials nano i mesoporosos sostenibles.

El Dr. El Haskouri també ha participat activament en conferències internacionals, presentant els seus avanços en esdeveniments com el Congrés Internacional de Catàlisi i el Simposi Europeu de Materials Avançats. Entre les seues contribucions més destacades es troben:

• El desenvolupament de catalitzadors mesoporosos altament eficients per a reaccions d'oxidació en processos químics verds.
• La síntesi de nanocompostos amb propietats únics per a aplicacions en energia renovable, incloent-hi materials per a piles de combustible i bateries.
• La implementació de noves metodologies per a la remediació d'aigües contaminades mitjançant l'adsorció selectiva de metalls pesants.

La seua experiència internacional i el seu domini de diversos idiomes (incloent-hi àrab, francès, espanyol i anglès) han facilitat la seua col·laboració amb institucions i centres d'investigació de renom en diferents països. Aquest bagatge li ha permès establir xarxes d'investigació robustes i diversificades, així com participar en projectes europeus i transatlàntics.

A més de la seua activitat investigadora, el Dr. El Haskouri ha contribuït significativament a la docència, impartint cursos avançats en química inorgànica, ciència de materials i nanomaterials a la Universitat de València. El seu enfocament pedagògic està orientat a inspirar les noves generacions de químics, fomentant una comprensió profunda dels principis teòrics junt amb habilitats pràctiques per a resoldre problemes científics complexos.

En l'àmbit de la divulgació científica, també ha participat en iniciatives per promoure la importància de la química sostenible i els materials avançats, destacant la seua rellevància en la solució de reptes globals com el canvi climàtic i la transició cap a economies circulars.

Carlos Giménez Saiz, llicenciat (1987) i Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València (any 1996), actualment treballa com a Professor Titular adscrit al Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química de la Universitat de València. És membre del grup d'investigació M4 (Materials Moleculars Multifuncionals Modulables). Els seus interessos d'investigació se centren en tots els aspectes relacionats amb la química de polioxometal·lats, així com en l'obtenció i caracterització de materials híbrids moleculars amb propietats elèctriques, òptiques i magnètiques.

[Biografia, versió en valencià]

Prof. Emilio Pardo Marín. Doctor en Química per la UV, sota la supervisió del Prof. Francisco Lloret (2006), en el camp del Magnetisme Molecular. Posteriorment, aquesta formació va ser la base per al desenvolupament de nous exemples de Materials Multifuncionals durant les meues estades postdoctorals (2008-2009) a la Université Pierre et Marie Curie (París, França). Des del meu retorn a la Universitat de València en 2010, vaig fundar l'equip d'investigació MUPOMAT (www.mupomat.com), centrant-me en el desenvolupament de nous polímers de coordinació porosos i la seua aplicació en catàlisi i descontaminació ambiental. Des de l'octubre de 2024, sóc catedràtic del Departament de Química Inorgànica de la Universitat de València.

Sóc coautor de 4 patents, 3 capítols de llibre i 157 articles científics publicats en revistes internacionals indexades, que han sigut citats més de 9.000 vegades (amb un factor d'impacte mitjà de 58,3), en les revistes més prestigioses en els camps de la Química (Nature Catalysis, Accounts of Chemical Research, J. Am. Chem. Soc., Angew. Chem., etc.) i Ciència dels Materials (Nature Materials, Advanced Materials, etc.), amb més del 90% d’elles en el primer quartil (Q1). A més, part d’aquest treball ha il·lustrat les portades de revistes científiques prestigioses (9 portades: Small, Journal of Materials Chemistry A, Chemistry European Journal, Inorganic Chemistry, etc.), i un bon nombre d’aquests articles han sigut classificats com a 'Hot' o 'VIP' (Very Important Papers), indicant la seua importància. En aquest sentit, tinc un valor d’índex h (Hirsch) de 53 (Google Scholar, abril 2024). Aparec en el rànquing de 'Essential Science Indicators' en la posició mundial 5133 en el camp de la Química. A més, tinc més de 90 contribucions presentades en reunions científiques nacionals i internacionals (moltes d’elles contribucions orals i ponències convidades).

Tinc reconeguts tres sexennis d’investigació actius per la CNEAI. Finalment, he participat en un total de 32 projectes d'I+D de fundacions privades, regionals, nacionals i internacionals, sent en 9 d’ells l'investigador principal. En particular, resulta especialment rellevant la concessió d'un projecte europeu per part del Consell Europeu de Recerca (ERC Consolidator Grant) dotat amb 1.886.000,00 euros.

[Biografia, versió en valencià]