Dimecres 28 de maig, es va inaugurar a la Casa de la Cultura de Tavernes l’exposició “Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement”
Exposició sobre Jeroni Munyós a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna
Dimecres 28 de maig, es va inaugurar a la Casa de la Cultura de Tavernes l’exposició “Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement”, una mostra amb l’objectiu de donar a conéixer la vida i obra d’un dels científics més rellevants de la ciència valenciana durant el Renaixement. Es podrà visitar tots els matins i vesprades que hi haja actes en la Casa de la Cultura fins el pròxim 26 de juny.
L’acte inaugural va comptar amb els parlament de la regidora de Cultura, Encar Mifsud, de Carme Melo, directora del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València (UV) i de l’alcaldessa Lara Romero. Van assistir-hi el gerent de la UV, Juan Vicente Climent, regidors del govern municipal així com companys de la universitat.
Els parlaments, a més de presentar l’exposició, incidiren en la importància històrica de Jeroni Munyós, i sobre tot en la col·laboració UV-Ajuntament per oferir l’exposició a Tavernes, després del seu recorregut per diverses localitats i centres universitaris. Es va indicar també que es volia que aquesta col·laboració tinguera continuïtat i s’anunciava que ja es treballava en una segona mostra de la Universitat de València.
L’acte va servir per presentar el llibre col·lectiu A la lluna de València. 10 biografies d’astrònom a astrònom, on a través de les biografies dels més importants astrònoms valencians s’ofereix una informació del món científic valencià al llarg de la història.
Jeroni Munyós i la supernova de 1572
Tot seguit Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, va oferir la xarrada “Jeroni Munyós i la supernova de 1572.”. Carmen Melo va ser l’encarregada de presentar el conferenciant, destacant el seu paper en el departament d’Astronomia de la UV, així com els diversos treballs en el camp de la il·luminació nocturna en les ciutats i la contaminació lumínica.
En la xarrada Marco explicà com l’observació i estudi de la nova estrella que aparegué al cel de València a primeries de novembre de 1572 per part de Jeroni Munyós, el portà a rebutjar la incorruptibilitat del cel i la possibilitat de canvi contribuint al canvi de paradigma d’un sistema geocèntric a un d’heliocèntric. Així Munyós s’alinea amb la ciència europea del moment amb Tycho Brahe, Copèrnic i Galileo Galilei.
Després de la xarrada, responent a algunes preguntes dels assistents, Enric Marco va explicar alguns detalls sobre les supernoves des d’una perspectiva de la ciència actual, l’evolució de les estrelles en les últimes fases de la seua vida i, indicava com el Sol, una estrella mitjana està a la meitat de la seua vida, de la qual li queden 4.500 milions d’anys d’una fase estable per a passar a una fase d’expansió en la que la Terra segurament quedarà destruida.
L’exposició
L’exposició que es pot veure al vestíbul de la Casa de la Cultura fins el pròxim 26 de juny és un treball conjunt de l’Observatori Astronòmic i del departament d’Astronomia i Astrofísica, amb textos sobre els aspectes més rellevants de la vida i l’obra de Jeroni Munyós elaborats per Amelia Ortiz Gil i Fernando Ballesteros Roselló, de l’Observatori i Enric Marco Soler, del Departament d’Astronomia i Astrofísica, tots de la Universitat de València.
Es fa un recorregut per la vida de Munyós des del seu naixement a València el 1522 fins a la mort a Valladolid el 1591, amb explicació de com seria la seua joventut en una època convulsa, just durant la Germania i la repressió posterior de la virreina Germana de Foix.
Els panells fan un recorregut per la seua vida com a professor de la Universitat de València, on es dedicarà a múltiples funcions, a banda d’ensenyar matemàtiques, hebreu i astronomia. Així, farà treballs d’astronomia, matemàtiques, geodèsia, de delimitació de les fronteres del Regne de València front al de Castella, un cens de la població valenciana (cristiana i morisca), tractats de geografia, treballs d’enginyeria per canalitzar aigua a València, Múrcia, Llorca, Cartagena, Salamanca, etc… tot i que el faria famós arreu dels regnes hispànics i d’Europa l’observació i estudi de la nova estrella que aparegué al cel de València a primeries de novembre de 1572.
Imágenes:
