Que bonic que una persona marque la teua vida fins al punt de voler dedicar-te al mateix. Més enllà de la meua devoció per l'anglés des que tinc ús de raó, no va ser fins que vaig conéixer a la meua professora de primer d'ESO quan vaig tindre clar quin era el meu camí, el meu destí. Que bonic quan, fins i tot tenint-ho tot en contra (opinions de família i amistats, temps i distància), la convicció pròpia i l'amor per un pla d'estudis venç a tota la resta. Que bonic, una vegada dins, descobrir que tot és encara millor del que alguna vegada havies imaginat. Anar-se a dormir i pensar l'afortunada que eres per poder ser ací, en una universitat que, més enllà de sabers i coneixements teòrics, està repleta d'oportunitats com el Centre d’Autoaprenentatge de Llengües o el programa Erasmus, que no sols t'ajuden a millorar i perfeccionar aspectes lingüístics, sinó que t'acosten i endinsen al cor d'aquest grau. Però sabeu què és el més bonic de tot? Que un desconegut s'oferisca desinteressadament a donar-te la mà i ajudar-te, en el teu primer any, a recórrer els corredors i enfrontar-te a aquesta aventura que és la vida universitària. Vist des de fora el canvi espanta una mica, però amb l'ajuda d'un mentor, tot és millor. Benvingudes i benvinguts a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Benvingudes i benvinguts a Universitat de València.