La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació ha acollit el primer acte de suport a la declaració del llatí i el grec clàssic com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, que el passat 27 de febrer va rebre el recolzament unànime de la Comissió de Cultura i Esports del Congrés dels Diputats per a urgir al Govern espanyol a assumir la proposta de traslladar i defensar davant la UNESCO el reconeixement.

La iniciativa parteix de la Sociedad de Estudios Latinos, una organització sense ànim de lucre que té com a finalitat la promoció de la cultura llatina a Europa. Entre els arguments plantejats està el fet que “la cultura occidental és una conseqüència del grec clàssic i del llatí tant en l’aspecte lingüístic, com en el jurídic, estètic, polític, ètic o literari”. Amb això es reconeixeria, segons destaca la declaració, que “existeix un vincle intel·lectual comú que fa possible la permeabilitat cultural i ètica entre tots els pobles d'Europa”. En aquest àmbit “caldria incloure tots els altres pobles que, per via de mestissatge, podrien considerar-se esqueixos de la cultura europea”.

L’acte celebrat a la Sala Sanchis Guarner de la Facultat va rebre el suport de la Universitat, a través de vicerector d’Internacionalització i Cooperació Carles Padilla, així com de representants de les forces polítiques, sindicals, organitzacions científiques i institucions culturals. Organitzat pel catedràtic de Filologia Clàssica de la UV Marco Antonio Coronel, vicepresident de la Sociedad de Estudios Latinos i president de la Federación Valenciana de Estudios Clásicos, l’acte va comptar amb la intervenció del catedràtic de Filologia Clàssica de la Universidad de Cádiz, José María Maestre.

Després de les intervencions, l'actor Jordi Ballester va declamar una part de la seua obra Odiseu, basada en l'Odissea d'Homer, que recrea el transitar d'un refugiat sirià fins a arribar al camp de refugiats de Lesbos, a Grècia. En acabar aquesta representació, Emilio del Río, professor de Filologia Llatina i ponent de la Proposició no de Llei (PNL) va explicar el trànsit de les paraules des de l'Antiguitat fins al món actual, a través de la presentació del seu best-seller Latin Lovers.