El 12 de març de 2018 de 16 a 20 h. en la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
Bertrand Westphal, el professor de la Universitat de Limoges (França) donarà un seminari titulat Una aproximació geocrítica a l'etnocentrisme cultural, organitzat pel professor Domingo Pujante, director del Grup de recerca “HYBRIDA: Hibridacions culturals i identitats migrants” i pel Màster en Investigació en Llengües i Literatures de la Universitat de València.
Bertrand Westphal és considerat el “pare de la geocrítica”, una de les principals aproximacions a l'estudi de les representacions de l'espai literari i artístic. És catedràtic de literatura comparada en la Université de Limoges on dirigeix el Grup de recerca “Espais Humans i Interaccions Culturals”. De 2013 a 2015 va ser professor convidat en la University of North Carolina en Charlotte. Ha escrit diversos assajos entre els quals destaquen La cage des méridiens (2016), que aborda el tema de la literatura i l'art contemporani enfront de la globalització i que va rebre en 2017 el Premi Paris-Liège al millor assaig francòfon. Cal destacar igualment Le Monde plausible. Lieu, espace, carte (2011), La Géocritique. Réel, fiction, espace (2007) y L’œil de la Méditerranée. Une odyssée littéraire (2005).
En la primera part del seminari que impartirà en la Universitat de València, el professor Westphal s'interessarà per les qüestions relatives a l'etnocentrisme cultural, literari en particular, a través de diversos exemples clarificadors. Els eixos principals d'aquesta aproximació geocrítica giraran entorn de quatre conceptes. El primer d'ells és el “cànon”: durant molt temps, la llista d'obres literàries que era imprescindible llegir estava clarament “eurocentrada” sense que ningú en l'esfera occidental posara en dubte la seua legitimitat. No obstant açò, des de 1980 la situació ha evolucionat ja que hem assistit a una obertura del cànon i ens hem encaminat a la institució d'una “Word Literature”, la pretensió de la qual és tenir un abast planetari. En segon lloc, cal evocar el tema de les “traduccions”. La mateixa tendència centrípeta ja assenyalada caracteritzava el camp de la traducció posat que, excepte algunes excepcions, solament els escriptors la producció dels quals era “euròfona”, tenien possibilitats de ser traduïts. En aquest terreny també hem assistit en certa mesura a una diversificació del corpus de traduccions. En tercer lloc, s'ha d'assenyalar l'aspecte de la “distribució”. A través de l'exemple de la literatura francòfona, Westphal s'interroga sobre un dels punts més importants i menys abordats de l'estudi literari a escala internacional: la distribució editorial dels llibres i els seus desequilibris, que segueixen perdurant. Finalment, cal interrogar-se sobre la pròpia “teoria literària”: existeix una única teoria literària d'abast global o aquesta es pot declinar en funció de les cultures i dins de la diversitat?
En la segona part del Seminari s'examinarà la conveniència de diferents tipus d'aproximació a la literatura que aborden directament les derives actuals de l'etnocentrisme, concretament els estudis poscolonials i de manera particular la geocrítica, les bases de la qual es funden en una dinàmica del descentrament.
Llista d'enllaços:
