L’estudiantat d’Educació Social demana polítiques universitàries de formació ètica i ciutadana transversals i més coordinades

Esta imatge mostra, d’esquerra a dreta: María Jesús Martínez, Carmen Lloret i Sara Mas, investigadores de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació
D’esquerra a dreta: María Jesús Martínez, Carmen Lloret i Sara Mas, investigadores de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació

Un estudi de María Jesús Martínez Usarralde, Carmen Lloret Català i Sara Mas Gil, investigadores de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, conclou que l’alumnat del grau en Educació Social de la Universitat de València pensa que la formació ètica i ciutadana hauria de tractar-se de manera més coordinada i transversal. També opina que no hi ha igualtat de gènere en la seua experiència als estudis superiors i que es descuida el llenguatge oral i escrit amb perspectiva de gènere.

Els resultats del treball, publicat en la revista Education Policy Analysis Archives (EPAA), revelen que l’estudiantat objecte d’estudi ha identificat l’escassa formació percebuda en valors socials i la pròpia falta d’implicació estudiantil. També la manca de comprensió social docent i de sensibilitat envers polítiques de gènere, la formació poc ajustada a les demandes socials i a la realitat de la pobresa i la mancança de promoció d’iniciatives socioambientals, entre altres.

Amb l’article, les investigadores del Departament d’Educació Comparada i Història avaluen la percepció de l’estudiantat del grau en Educació Social de la Universitat sobre Responsabilitat Social Universitària (RSU). El terme fa referència a una política institucional integral que s’encarregue de la gestió dels impactes socials que la universitat genera, i que contribuïsca a un nou model de desenvolupament que promoga el Desenvolupament Humà Sostenible.

“Una gran part de l’estudiantat percep que no hi ha igualtat de gènere en la seua experiència en els estudis superiors. També evidencia la presència de cartelleria manifestament masclista, i l’alumnat objecte d’estudi assegura que no hi ha assignatures optatives de gènere i que es descuida el llenguatge oral i escrit amb perspectiva de gènere”, han destacat les expertes.

Pel que fa a la visió de l’alumnat respecte a la formació professional i ciutadana que reben, en l’estudi “s’evidencia una crítica generalitzada a la classe magistral en què l’alumnat ni participa ni realitza reflexions crítiques, així com als continguts, on solament apareixen enfocats al mercat laboral, dissenyats amb un punt de vista tecnocràtic”.

En el treball s’exposa que la meitat de l’alumnat manifesta que no se sent escoltat i amb capacitat de participar. A més, segons la investigació, un 26% de les persones enquestades pensa que no està informada de manera transparent d’allò que li concerneix. Per altra banda, les expertes destaquen que l’estudiantat valora positivament que el personal docent tinga consciència social i que estiga al dia amb l’actualitat, per poder vincular-la i integrar-la a les classes que imparteixen.  

Aquesta investigació també pretén incidir en la importància de fomentar una visió coherent entre la política recollida en la RSU i la seua pràctica a les aules. Es tracta d’utilitzar en la docència uns principis educatius basats en la reflexió, les metodologies col·laboratives i cooperatives i l’apel·lació constant a l’ètica i la lluita contra la desigualtat. 

 

Metodologia

Les investigadores del Departament d’Educació Comparada han dut a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, es va basar a facilitar un qüestionari a l’estudiantat de tercer i quart curs del grau en Educació Social de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València. Les expertes van elegir els dos últims cursos del grau “per tractar-se de futurs agents potencials de transformació social i per estar familiaritzats amb l’ambient universitari”.

El qüestionari, que han respost 206 alumnes d’una mitjana de 24 anys (dels quals un 87% són dones i un 13% homes), inclou tres eixos com a objecte d’anàlisi. El primer tracta com hauria d’organitzar-se una universitat socialment responsable; en segon lloc s’analitza una formació professional compromesa a nivell ètic, i per últim com hauria d’organitzar-se un centre acadèmic d’ensenyament superior per tal d’interactuar permanentment amb la societat, a fi de promoure un desenvolupament més humanitari i sostenible.

Respecte a l’estudi qualitatiu, les investigadores han establert tres grups d’estudiants, els quals havien realitzat el qüestionari prèviament, i han dut a terme un grup de discussió sobre les qüestions objecte d’anàlisi. Així els i les participants han compartit i comparat els seus punts de vista, i han reelaborat el seu discurs. L’objectiu ha sigut ampliar la informació obtinguda per les enquestes per tal de millorar-ne el diagnòstic. “El potencial dels grups de discussió com a instrument d’investigació permet generar uns resultats difícilment identificables mitjançant altres metodologies”, expliquen les expertes.

 

Grup de recerca

Aquest treball parteix d’una línia de recerca de doctorat del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació que vincula la responsabilitat social universitària (RSU) i la responsabilitat social estudiantil universitària (RSEU) amb el desenvolupament humà, sostenible i de les capacitats.

 

Article:

Martínez-Usarralde, M. J., Lloret-Catalá, C., & Mas-Gil, S. (2017). «Responsabilidad Social Universitaria (RSU): Principios para una universidad sostenible, cooperativa y democrática desde el diagnóstico participativo de su alumnado». Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 25 (75). http://epaa.asu.edu/ojs/article/view/2769

Data d'actualització: 5 d'octubre de 2017.

 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies