Un estudi liderat per científics del Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València ha analitzat detalladament les conseqüències ambientals de la DANA de València a l'octubre de 2024 sobre el Parc Natural de l’Albufera.
Els resultats evidencien canvis rellevants en la qualitat de l'aigua i un augment significatiu de contaminants i bacteris potencialment patògens després de l'episodi d'inundacions. El treball, publicat en la revista Environmental Research, constitueix una de les avaluacions més completes realitzades fins a la data sobre l'impacte d'inundacions extremes en ecosistemes aquàtics mediterranis.
La riuada, que va afectar greument la regió de València, va arrossegar grans volums d'aigua procedents de zones urbanes, agrícoles i industrials cap a l'aiguamoll. Dues setmanes després de la inundació, l'equip investigador va realitzar un mostreig en diferents punts del parc natural, incloent-hi canals, el llac i les eixides cap a la mar. A conseqüència de l'arrossegament, es va detectar un increment notable en la concentració de contaminants químics, especialment fàrmacs, compostos industrials i contaminants orgànics persistents. Entre els compostos més preocupants destaquen substàncies com el ibuprofè, el PFOS (sulfonat de perfluorooctil) o determinats hidrocarburs, que van superar els nivells considerats segurs per als ecosistemes aquàtics. L'estudi va identificar la presència de més d'un centenar de compostos distints en l'aigua i els sediments, la qual cosa reflecteix la complexitat de la contaminació generada després de l'esdeveniment extrem. Moltes d'aquestes substàncies poden ser molt persistents en el medi ambient ja que no es degraden fàcilment.
La DANA també va alterar de manera significativa els paràmetres fisicoquímics de l'aigua. Es van registrar descensos en l'oxigen dissolt en algunes zones, així com augments en nutrients com el nitrógen i el fòsfor, indicadors d'aportacions d'aigües residuals i matèria orgànica. Paral·lelament, es va produir un canvi en la comunitat bacteriana de l'ecosistema, amb un augment de bacteris associats a aigües residuals. Algunes d'aquests bacteris poden suposar riscos per a la salut humana i la fauna, especialment en àrees pròximes a canals i barrancs on es van concentrar els abocaments.
Encara que l'estudi assenyala que no es van detectar efectes aguts immediats sobre la fauna, sí que adverteix de possibles impactes crònics derivats de l'exposició prolongada a contaminants. Aquests efectes podrien incloure alteracions en el comportament, el creixement o la reproducció dels organismes aquàtics. Molts dels contaminants identificats tendeixen a acumular-se en sediments i en la xarxa tròfica, la qual cosa podria afectar altres espècies de manera indirecta i a activitats humanes com la pesca.
Els resultats subratllen la vulnerabilitat dels aiguamolls mediterranis davant fenòmens extrems, la freqüència i la intensitat dels quals es preveu que augmenten amb el canvi climàtic. En aquest context, l'estudi destaca la necessitat de reforçar els sistemes de monitoratge ambiental i d'implementar estratègies de restauració, com a solucions basades en la naturalesa o tècniques de bioremediació, per a millorar la resiliència de l'ecosistema. A més, les dades obtingudes aporten informació clau per a orientar la gestió del Parc Natural de l’Albufera i previndre riscos associats a futurs episodis d'inundació.
L'estudi ha sigut dut a terme per un equip multidisciplinari de científics de la Universitat de València, el CSIC i la Università di Milà-Bicocca. La investigació ha comptat amb finançament de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, en el marc del projecte sobre l'impacte de la DANA d'octubre de 2024 en el Parc Natural de l’Albufera, així com del programa GenT i el projecte europeu Wetland4Change.
Referència de l'article: Rico, A. et al. (2026). Impacts of the 2024 flash flood on water quality, pathogenic bacteria and organic contaminant risks in the Albufera Natural Park (Valencia, Spain). Environmental Research. https://doi.org/10.1016/j.envres.2025.123515
