Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

.

Institut Interuniversitari López Piñero. Palau de Cerveró

.

Col·lecció cientificomèdica permanent en el Palau Cerveró

.

Dibuix de S. Ramón y Cajal

.

Biblioteca Historicomèdica "Vicent Peset Llorca"

.

Professors de la Facultat de Medicina de València (1922)

.

Cal·ligrafies de la malaltia

Seminari: Les investigacions sobre el medi ambient en la societat Valenciana: quatre dècades d'investigació sociològica

 

Dijous 5 d’octubre a les 16 hores, saló d’actes Palau Cerveró

Seminari impartit per Ernest Garcia (IILP-UV)

 

Al País Valencià, l’enfocament sociològic dels problemes mediambientals va començar als anys 1970s, amb la crítica de Mario Gaviria i Damià Mollà, entre d’altres, al model de desenvolupament materialitzat amb l’autopista de la Costa Blanca. I, també, amb les reflexions sobre la relació entre marxisme i ecologisme de Josep Vicent Marqués (Ecología y lucha de clases). Al llarg de la dècada següent, Ernest Garcia va continuar aquesta línia de reflexió sobre la possibilitat d’un marxisme ecològic (Les cendres de maig) i, més tard, va encetar treballs sociològics amb producció de dades pròpia. En l’anàlisi dels conflictes socioecològics, concretat principalment en un llibre escrit en col·laboració amb Mara Cabrejas (València, l’Albufera, l’horta: Medi ambient i conflicte social). El treball sociològic al voltant de la problemàtica de l’Albufera, emblema de la conservació dels valors naturals al País Valencià, va tenir continuïtat en el projecte europeu VALCOAST (en col·laboració amb l’economista Francesc La Roca), en la tesi doctoral i diferents treballs posteriors de Manuel Rodríguez Victoriano i, més recentment, en investigacions dutes a terme per Marina Requena. La reivindicació dels valores ecològics de l’horta va prolongar-se fins al llibre col·lectiu Els valors de la Punta: 18 arguments en defensa de l’horta, una denúncia polifònica de la destrucció irracional causada per les ampliacions del port de València.

Una altra línia de recerca, desenvolupada també al llarg de la dècada dels 1990s, es va centrar en la relació entre medi ambient i relacions laborals, dins del marc de la xarxa europea IRENE (Industrial Relations and the Environment-Europe). Ernest Garcia, Francesc La Roca, Ignasi Lerma i Antonio Santos, entre d’altres, van participar en llibres i articles de la xarxa, l´últim dels quals fou Towards a Sustainable Worklife. Un treball important del mateix període, de caràcter interdisciplinar i que va implicar un equip de més de vint investigadors i investigadores, dirigit per Ricardo Almenar, Emèrit Bono i Ernest Garcia, fou un estudi pioner de la sostenibilitat a escala subestatal (La sostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano). La contribució específicament sociològica en aquest projecte va abordar diferents qüestions al voltant de la idea de consum sostenible i de les percepcions socials de la problemàtica mediambiental. Finalment, d’entre les aportacions fetes en la darrera dècada del segles passat, cal fer esment de la crítica a la promesa emergent d’un desenvolupament sostenible (El trampolí fàustic), un treball que va madurar en altre llibre significatiu (Medio ambiente y sociedad: La civilización industrial y los límites del planeta) i que connecta directament amb els debats més recents sobre decreixement i sobre l’amenaça de col·lapse, debats en els quals la sociologia ecològica desenvolupada al País Valencià ha participat activament amb un bon nombre de publicacions (entre d’altres, Transitioning to a Post-Carbon Society: Degrowth, Austerity and Wellbeing). La relació entre ciència i activisme en els conflictes socioecològics va ser l’objecte d’alguns projectes de recerca fins a 2015, sintetitzats en un llibre coordinat per Mercedes Martinez-Iglesias (Experts and Campaigners) i en un monogràfic de la revista Arxius de Ciències Socials amb estudis de cas, coordinat per la mateixa investigadora. En el període més recent, el treball d’Ernest Garcia s’ha centrat en l’anàlisi de la dimensió ecològica en la tradició sociològica, del segles XVIII ençà (Ecología e igualdad). A la Universitat d’Alacant, Antonio Aledo y Guadalupe Ortiz han dut a terme de forma independent diferents treballs en l’àmbit de la sociologia mediambiental (Informe de aproximación al estado del medio ambiente en la Comunidad Valenciana, Impacto Social y Desarrollo: contribuciones y retos desde la experiencia iberoamericana, etc.).

La intervenció en el seminari farà un recorregut sobre aquesta història, incidint en algunes de les fites més significatives.

DURADA: 112 min