Anàlisi històrica de la imbricació de la ciència en la societat medieval i moderna. Concretament el grau de penetració, popularització i influència de la medicina, l'astronomia i la història natural en nombrosos àmbits, i entre els diferents grups socials, a partir de fonts de molt diversa naturalesa, com ara arxius, textos científics i literatura no estrictament científica i tècnica (sermonaris, teatre, poesia i altres fonts literàries) repletes d'imatges relacionades amb l'activitat científica. La medicina fonamentada en el galenisme, i la seua particular manera d'entendre la pràctica i els seus practicants, va tenir una gran difusió, vigor i popularitat, així com el mètode escolàstic per a la recerca i l'ensenyament. Per allò la medicina va ser considerada un ben inestimable i imprescindible per a la societat. De la mateixa manera va ocórrer amb dues disciplines científiques directament relacionades amb la medicina: l'astronomia i la història natural. Especialment, el grup de recerca es centra en:

• La medicina en l'Edat moderna en el seu context socioeconòmic i polític: la pràctica mèdica, l'assistència sanitària i l'exercici de la medicina en la Monarquia Hispànica, en particular en el Regne de València en l'època foral; la presència de formes extraacadèmiques de medicina en la societat dels segles XVI i XVII.
• Els públics i l'activitat científica: la circulació i popularització de les idees científiques dins de les categories intel·lectuals d'aquest període; les imatges i representacions barroques de la medicina i la història natural en la Monarquia Hispànica en els sermons i en la literatura de creació.
• Les idees científiques d'astrònoms, cosmògrafs i metges de l'Edat moderna, considerant concretament el paper de l'astrologia en elles, així com el dels canvis de contingut i delimitació de disciplines en el mapa del coneixement durant els segles XVI i XVII.
• L'estudi del protagonisme dels metges com a perits en diferents àmbits, com els diferents tribunals valencians baixmedievals i moderns o els consells municipals, a través de fonts arxivístiques i també de la literatura religiosa (sermonaris) i la poesia (Ausiàs March) de l'època.
• Elaboració d'un catàleg complet dels fons procedents del llegat del metge i historiador de la medicina José Rodrigo Pertegás, dispersos en biblioteques i arxius valencians i catalans.
• Imatges i representacions barroques del malalt i de la malaltia en la monarquia hispànica a través de dos tipus de fonts no-mèdiques: d'una banda, la correspondència de finals del segle XVII d'un mèdic cortesà amb els seus pacients, la qual permet captar la veu pròpia del malalt, i, d'altra banda, la literatura del barroc (obres de teatre i novel·les), per a arribar a conèixer l'actitud social.
• El procés de coneixement de la naturalesa i territori americà, i la introducció de les plantes americanes a Europa, en particular la difusió dels coneixements científics en els herbaris, textos de matèria mèdica i Cròniques d'Índies durant els segles XVI i XVII. 

Membres