Un membre del públic consulta el programa del Fòrum Valencià de Mecenatge Científic. Foto: Concha Molina

El Fòrum Valencià de Mecenatge Científic analitza l'accés al finançament privat

Notícia: Concha Molina
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
Mètode 2017

El mecenatge es defineix com la participació privada en activitats d’interés general, com un complement a la inversió pública, que sorgeix des de la participació de la societat civil. El passat 27 d’octubre, es va celebrar al Palau de Cerveró (Universitat de València) el Fòrum Valencià de Mecenatge Científic per a debatre la situació del mecenatge en l’Estat espanyol i recollir idees sobre el seu futur de cara a l’aprovació d’una Llei de Mecenatge Cultural, Científic i Esportiu a la Comunitat Valenciana i la creació de l’Oficina de Mecenatge.

La jornada, que va comptar amb la participació de l’Institut López Piñero, s’inicià amb l’obertura realitzada per Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura de la Conselleria d’Educació, que va donar les primeres pistes sobre els temes que es tractarien durant el matí, com l’absència d’una tradició en inversió en ciència i tecnologia i la necessitat de millorar la seua percepció social.

Primer, les definicions

Montserrat Casanelles, professora de Dret Financer i Tributari en la Universitat de Barcelona, va exposar les definicions i el marc jurídic i fiscal de la situació del mecenatge en l’Estat. Va destacar la necessitat de l’existència dels incentius fiscals a les donacions i de controls que asseguren la naturalesa d’interés general dels destinataris. A més, va assenyalar «l’excessiu detall» de la norma estatal –que especifica el nom de les organitzacions que poden ser beneficiaries— i la falta de coordinació entre la norma estatal i autonòmica a l’hora d’establir aquests beneficiaris. Va fer una comparació amb els marcs jurídics estrangers per proposar formes no contemplades per cap de les lleis estatals i en alguns casos tampoc per les autonòmiques com a beneficiàries dels incentius fiscals com ara el voluntariat, el préstec d’ús o la condonació de deutes.

Després de les definicions, Carmen Llàcer i María José Rodrigo, tècniques de la futura Oficina de Mecenatge, van exposar els objectius d’aquesta institució que es crearà junt a l’avantprojecte de llei que encara està per aprovar. Destacaren que la seua funció serà la d’una plataforma de contacte entre mecenes i projectes per publicitar aquells que busquen finançament, activitat que pretenen complementar amb la d’incentivació social de la cultura de les donacions per front a l’actual desconeixement de les possibilitats tant per part de la ciutadania com dels mateixos investigadors. També destacaren la ciència com la matèria més castigada per un doble desconeixement tant de les vies de finançament com de la difusió dels projectes d’investigació.

Comunicar per a crear una societat compromesa amb la ciència

«Encara que les lleis no estan en les nostres mans, sí que tenim el poder de generar una cultura del mecenatge», va destacar Pilar Campins, Vicerectora d’Investigació i Política Científica de la Universitat de València, durant la seua intervenció. De fet, Mónica Pont, responsable de l’àrea econòmica-administrativa de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), va reiterar la necessitat de traslladar la ciència «a peu de carrer» perquè «la societat formada serà qui exigisca la inversió en ciència».

Tot seguit, Pont va destacar l’exigència creixent de la formació en comunicació que permeta conéixer i utilitzar els canals de difusió per accedir a la societat, crear una cultura que valore més la investigació i iaxí accedir vies alternatives de finançament com a resultat d’eixa major consciència social i cultural.

La jornada va contar també amb la participació de Juan Carlos González, representant en la Comunitat Valenciana de FEDER, que va exposar el treball de la Federació en el tractament de malalties rares. Igualment, va destacar la tasca en la comunicació i sensibilització de la població per a crear una consciència de la necessitat de finançament en investigació i continuar avançant en la millora del diagnòstic i tractament d’aquestes malalties.

L’acte va finalitzar amb  una taula redona moderada per Cristóbal Suria, director de la Fundació General de la Universitat de València, i en què van participar Ana Lluch, oncòloga i catedràtica de Medicina en la Universitat de València, Consuelo Guerri, investigadora en el Centre d’Investigació Príncipe Felipe, i Martí Domínguez, professor de Periodisme en la Universitat de València i director de Mètode.

Ana Lluch va presentar un escenari on el finançament públic és insuficient i on la cerca de canals de privats és necessària i exigeix que els científics es moguen per tal de trobar-los. Consuelo Guerri va exposar la necessitat d’estendre la filantropia en la societat de manera que el mecenatge siga conegut pel conjunt i on la ciència s’aprope a la gent. En aquesta tasca de divulgació, Martí Domínguez posà l’accent en la necessitat de visibilitzar la ciència, especialment d’aquella protagonitzada per les dones ja que una major presència pot incidir en al cerca de finançament per als seus projectes.

 Mètode 2017