Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

NOTICIA NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Les ciències a Bagdad" de Miquel Forcada (Universitat de Barcelona)

  • 13 de maig de 2026
Image de la noticia
Pàgina d’un manuscrit del Llibre de la forma de la terra d’al-Khwārizmī, en què es representa el Nil. Manuscrit Strasbourg, Bibliothèque Nationale et Universitaire, Ms 4.247. Wikimedia.

"Sabers en acció": https://sabersenaccio.iec.cat/


Volum 1: Períodes
Capítol 3: Els inicis de la ciència araboislàmica


NOTICIA NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Les ciències a Bagdad" de Miquel Forcada (Universitat de Barcelona)

—L’astronomia, l’astrologia i les disciplines matemàtiques durant el segle IX.—

 La disciplina més important durant el califat d’al-Manṣūr fou l’astrologia, que era considerada com una ciència. Al-Kindī (m. 876), el gran filòsof de l’època, i el seu deixeble Abū Maʿxar (787-886), un dels astròlegs més importants, ho sostingueren amb fermesa i bons arguments. Els astròlegs d’al-Manṣūr eren majoritàriament d’origen persa (Nawbakht i la seva nombrosa descendència, Māixāʾallāh, ʿUmar ibn Farrukhān al-Ṭabarī), encara que n’hi havia d’altres d’origen àrab com al-Fazārī o Yaʿqūb ibn Ṭāriq. L’astrologia que practicaven devia ser essencialment la persa, que emprava els textos d’autors grecs com Doroteu de Sidó traduïts al pehlevi, alguns del quals foren retraduïts a l’àrab per aquests astròlegs. Aquests autors eren (també i sobretot si volien ser bons astròlegs) uns astrònoms més que competents que es proveïren dels millors mitjans possible, començant per les taules astronòmiques. Algunes ja les tenien en el seu bagatge persa (Zīj al-Arkand i Zij al-Xāh), i l’any 771 o 773 arribà a Bagdad una ambaixada de l’Índia en què hi havia un astrònom que duia el Brahmasphutasidhānta, les taules astronòmiques compilades per l’hindú Brahmagupta en 629. Amb l’ajut d’aquell astrònom, al-Fazārī i Yaʿqūb ibn Ṭāriq van traduir aquestes taules que en endavant serien conegudes com a Sindhind i arribaren fins a al-Andalus. No es quedaren aquí i al-Fazārī passa per ser el primer constructor musulmà d’un astrolabi, inaugurant així una fèrtil tradició que tenia pocs precedents al món grec i siríac i que possiblement els autors de Bagdad conegueren a través de fonts siríaques. Per la seva banda, Māixāʾallāh escriví un tractat cosmològic en què citava Ptolemeu i Aristòtil, probablement coneguts també a través de traduccions siríaques.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/les-ciencies-a-bagdad/