"Sabers en acció": https://sabersenacció.iec.cat/
Volum 1: Períodes
Capítol 3: Els inicis de la ciència araboislàmica
NOTICIA NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Medicina i ciències de la natura a Bagdad" de Miquel Forcada (Universitat de Barcelona)
Medicina, filosofia, ciències de la natura, agricultura i alquímia durant el segle IX.
Al-Manṣūr va estar envoltat d’astròlegs de renom des d’abans de ser califa, però la primera menció d’un metge important relacionat amb ell data del 765, el mateix any de la fundació de Bagdad segons diu una font, encara que això no és del tot exacte. El califa estava desganat i tenia mal d’estómac però els seus metges no encertaven amb el remei. Desesperat, demanà a aquells metges si coneixien algú que el pogués curar i li digueren que sí, el director de l’hospital de Gundixapur, Jūrjis ibn Jibrīl ibn Bukhtīshūʿ (m. 769), un cristià nestorià. Encara que es feu pregar molt, acabà acudint a Bagdad, on hi fundà una mena de “lobby mèdic” familiar que serví els califes fins al segle XI, a canvi de generosos emoluments i poder social. El seu net, Jibrīl ibn Bukhtīshūʿ, esdevindria el director de l’hospital suposadament fundat per Hārūn al-Rashīd. Un dels grans escriptors de l’època, al-Jāḥiẓ (767-868), ens parla d’un metge que no tenia clients perquè el seu nom no era cristià i no vestia ni parlava com els de Gundixapur. Els metges cristians siríacs, molts d’ells procedents de Pèrsia, constituïren l’espina dorsal de la classe mèdica, encara que d’altres grups s’hi afegiren.
El cas més significatiu és el de Thābit ibn Qurra, que segurament aprofità el seu talent i el seu domini de les llengües per aprendre medicina i dedicar-s’hi amb profit. I no sols ells, sinó també els seus descendents, que esdevingueren una de les nissagues mèdiques més poderoses de Bagdad. En un cert moment, Thābit degué pensar que es podien guanyar més diners amb la medicina que amb altres professions científiques, inclosa l’astrologia, i aprofità la seva elevada posició per fer-se un forat en l’exclusivista professió mèdica. Això no ha de treure mèrit a l’obra mèdica de Thābit, autor de, entre d’altres, un tractat en què es diferenciava per primera vegada el xarampió de la verola, descoberta que s’atribuí posteriorment a al-Rāzī. Aquests autors aconseguiren que, de pràcticament el no res, l’àrab fos la llengua internacional de la medicina. El símbol d’aquests esforços inicials és el Paradís de la saviesa de ʿAlī ibn Rabbān Ṭabari, manual mèdic escrit a mitjans del segle IX. L’obra sintetitza els principals interessos dels inicis, marcats per la pluralitat i un cert diletantisme: medicina hipocràtico-galènica més filosofia i una mica de medicina hindú.
Per a continuar llegint:
https://sabersenaccio.iec.cat/medicina-i-ciencies-de-la-natura-a-bagdad/
