"Sabers en acció": https://sabersenacció.iec.cat/
Volum 2: Temes
Capítol 22: Història global de la tecnología
Acumulació i simbiosi, més que transició i substitució, en la història de l'energia.
La història mundial de l’energia no és una història de substitució, sinó d’acumulació. Mai no hi ha hagut una veritable “transició” que hagi deixat enrere el carbó, el petroli o inclús la fusta. El 2024, la fusta seguia generant més energia que l’energia nuclear. Aquell mateix any, a pesar del creixement de les energies renovables, les emissions del sector elèctric van seguir augmentant. Rere el relat enlluernador del progrés tecnològic s’oculta una realitat molt més rutinària: una acumulació constant de materials i fonts d’energia en lloc de la seua substitució.
Considerem breument l’exemple de la producció de llum. Quan l’arribada de l’electricitat va extingir els llums de petroli en el període d’entreguerres del segle XX, no es va trencar la dependència de la il·luminació respecte al petroli. Al contrari, les turbines alimentades amb petroli de les centrals elèctriques van mantenir els llums encesos. Actualment, els llums dels cotxes consumeixen més petroli que tota l’economia mundial de 1900, quan els llums de petroli il·luminaven les llars de tot el món. Si la història ens ensenya alguna cosa, és que cap font d’energia o material ha quedat obsoleta.
No es tracta simplement d’addició energètica, sinó de simbiosi: energies i materials creixen junts, entrellaçant-se i reforçant-se mútuament en el teixit de les economies industrials. La primera industrialització, per exemple, no va ser un simple canvi de la fusta al carbó. A principis del segle XX, a Gran Bretanya, la indústria minera consumia més fusta per a sostenir les galeries subterrànies que la que emprava tota la població britànica per a escalfar les seues llars un segle abans. Es pot afirmar, per tant, que el carbó va impulsar el consum de fusta. Així mateix, el petroli va alimentar la demanda de carbó, ja fos per a produir acer, fabricar automòbils o construir carreteres. Al seu torn, el petroli va permetre la producció massiva de matèries primeres, inclosos el carbó i la fusta, cosa que va reforçar encara més el seu paper en l’economia.
Per a continuar llegint:
