El dijous 26 de novembre de 2025 es va celebrar el seminari "La materialitat de la història de les matemàtiques als museus", a càrrec d’Elena Menta Oliva, graduada en Filosofia i doctoranda en història de la filosofia. El seminari es va realitzar en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT).
El seminari sorgeix com a resultat del seu treball final de màster en història de la ciència, cursat a la Universitat Autònoma de Barcelona i que ha sigut premiat per la SCHCT en la seua modalitat professional. En aquest màster va realitzar unes pràctiques al Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA). Fruit d’eixa tasca, va comprovar que introduir la història en un museu de matemàtiques era important. Aquests museus són poc habituals, ja que es tendeix a relacionar els museus amb l’art, la història de les diferents cultures o la ciència en general. És difícil imaginar els materials, fonaments i objectius mostrats en un museu de les matemàtiques i les seues exposicions. Tal com va afirmar Elena Menta, el seu treball ha contribuït a construir una història d’aquest tipus de museus, així com a reflexionar sobre quins continguts històrics poden afegir-se al seu discurs expositiu. Va explicar que era important entendre que les matemàtiques no són independents de l’experiència i de la història, sinó que són un coneixement que s’ha construït a través de pràctiques socials històriques, mediades per la materialitat.
La investigadora va detallar que existeixen molt pocs museus de matemàtiques al món, encara que és difícil quantificar-los exactament. Entre aquests museus hi ha el MMACA, a Catalunya; el MoMath, a Nova York; i el Mathematikum, a Alemanya. Tots ells tenen elements interactius i busquen educar i divulgar les matemàtiques, així com estimular les persones a aprendre-les, generant una imatge positiva d’aquesta disciplina. Va explicar que la majoria incorporen molt poques reflexions o referències històriques, amb l’excepció possible del museu italià Giardino di Archimede. Un cas diferent és el museu francés Maison Poincaré, ja que és un museu de matemàtiques integrat en una institució matemàtica històrica, per la qual cosa la història hi té un paper protagonista. Tanmateix, aquest discurs museogràfic no és aplicable a altres institucions que no compten amb un llegat similar. Va argumentar que, per incorporar la història als museus, primer s’ha de pensar en la història que es vol contar. Una possibilitat d’interés és prendre la cultura material des d’una perspectiva historiogràfica i després representar-la a través d’una unitat expositiva.
Menta Oliva va explicar que va prendre la història del Museu de les Matemàtiques de Catalunya, que va nàixer com una iniciativa dels professors de matemàtiques d’instituts de secundària, els quals van desenvolupar materials didàctics. A partir d’això, va elaborar una proposta sobre el funcionament de la part interactiva d’un museu amb diferents possibilitats: a través d’un botó, amb realitat virtual, de manera sensorial tocant peces, etc. Aquesta forma d’interactuar depén dels objectes i de l’espai. La seua proposta es va basar en el tipus d’exposició que volia mostrar i, segons va explicar, per tal de fomentar la interacció en una proposta vinculada a la història de les matemàtiques, va seleccionar l’opció de la manipulació tàctil.
La investigadora va desenvolupar els objectius de la unitat expositiva:
1. Incorporar materials de la història de les matemàtiques,
2. Permetre al visitant viure experiències matemàtiques com ho faria un matemàtic, i
3. Transmetre continguts específics de la història.
L’exposició proposada compta amb 7 mòduls. Cada mòdul té una idea o habilitat matemàtica, reflexions històriques i un material.
- Suports d'inscripció: aquest mòdul correspon als materials físics sobre els quals s’han escrit, registrat i representat les matemàtiques al llarg de la història. El visitant pot manipular rèpliques de tauletes que evoquen suports històrics molt primaris i, com a experiència tàctil, pot gravar, tallar, marcar o escriure. D’aquesta manera, el visitant reflexionarà sobre la relació entre l’origen de les matemàtiques i certes materialitats, és a dir, que no són només una creació mental.
- Àbacs: els visitants podran manipular rèpliques d’àbacs de diferents tipus, com l’àbac romà o l’àbac japonés. A partir d’aquesta experiència, la reflexió històrica seria mostrar la diversitat del càlcul matemàtic i el paper de l’àbac com a eina professional.
- Compasos: el visitant experimentarà amb la construcció geomètrica que permet el compàs i podrà manipular rèpliques de compassos històrics. A partir d’això, el visitant entendrà que el compàs és una eina central en disciplines pràctiques com la navegació i la seua relació amb la geometria teòrica i pràctica. El visitant rebrà diferents instruccions en aquesta activitat.
- Pissarres: Els visitants podran usar rèpliques de pissarres per a escriure, i la reflexió històrica seria pensar en la vida quotidiana de les matemàtiques i en com s’ensenyaven, ja que la pissarra és diferent del paper. És interessant perquè, en les pissarres, les lletres negretes s’han d’indicar de manera diferent que en l’ordinador o en el paper, i generalment s’usa una N o Z de doble línia quan parlem dels conjunts matemàtics.
- Targetes perforades: són conegudes pel seu ús en la computació i en la indústria, i com a idea matemàtica s’hi introdueix el codi binari i les instruccions discretes. Els visitants podran perforar-les i crear codis que produïsquen accions i ordres en aquestes rèpliques. La reflexió històrica serà sobre l’abstracció matemàtica cap a la materialitat en formar patrons i seqüències que es poden trobar en elements quotidians.
- Calculadores: en aquest mòdul, la idea serà els algoritmes mecànics i com s’implementen les operacions aritmètiques. La reflexió és sobre la seua utilitat com a instrument i l’automatització del càlcul, especialment notant les diferències entre les calculadores i instruments com l’àbac, ja que una de les dificultats d’aquest mòdul (i del dels ordinadors) és que les persones ja saben usar aquests instruments. També es parlarà de les calculadores humanes, dones que realitzaven càlculs per a la NASA.
- Ordinadors: en aquest mòdul es podrien observar màquines desmuntades i la idea es relacionaria amb els processos lògics. Els visitants podrien veure com està fet un ordinador i entendre com es processa la informació. La reflexió històrica estaria relacionada amb mostrar la materialitat que hui percebem com a virtual i la història del càlcul que s’automatitza. L’activitat serà un joc matemàtic basat en la vida de Conway.
El seminari va concloure amb una reflexió sobre la seua proposta, explicant que el que busca és integrar la història i la pràctica, reforçar la idea de tocar la cultura material de la ciència, és a dir, els materials històrics, amb l’objectiu d’aprendre i presentar narratives que permeten percebre les matemàtiques com un concepte que no és només abstracte.
Ivania Maturana, estudiant de pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d´Història i Comunicació de la Ciéncia
