El dijous 20 de novembre es va presentar el seminari Com la vam veure i com la veiem. Els usos públics de la Història i la conquesta d’Amèrica a càrrec de Núria Soriano Muñoz, Professora Permanent Laboral al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Es tracta de l'últim seminari del cicle Arxius, patrimoni científic i història pública: els usos del passat en el present, organitzat per Francesca Antonelli (Università di Bologna), Ximo Guillem-Llobat (Universitat de València) i Luz Narbona (Universitat de València) a l’Institut Interuniversitari López Piñero.
En la primera part del seminari, la doctora Soriano va parlar sobre els usos del passat i com s’han anat desenvolupant. Va comentar que existeix un debat complex sobre la relació entre present i passat, sobre la utilitat mateixa del coneixement històric, així com sobre la relació entre la història i la política.
Va fer menció a algunes publicacions com: How the past was used, Historical Cultures c.750-2000, Les usages politiques du passé, Usos de la historia y políticas de la memoria, Usos y abusos de la historia. Segons va afirmar, allò contemporani és un imperatiu del nostre temps històric, i els treballs històrics han d’esforçar-se a connectar la crítica sobre les fonts i la historiografia amb les demandes socials i les preocupacions del present.
Núria explicà com moltes persones que es dediquen a la història pensen que el present pot contaminar el passat, cosa que té a veure amb els usos públics de la història. Es va referir al llibre de Juan José Carreras i Carlos Forcadell Usos públicos de la historia, ponencias del VI Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. Per això, els historiadors necessiten el present perquè la història siga útil, i cal relacionar la història dels vius amb la història dels morts —“no es pot jutjar el passat amb les idees del present”. Va parlar del fet que el debat sobre els usos públics de la història planteja que les societats actuals ja no busquen fer memòria o comprendre-la, però sí crida a no silenciar-la com una obligació. Això, va dir, s’identifica amb la conquesta d’Amèrica, ja que des del segle XV fins als nostres dies s’han generat moltes corrents d’opinió, imaginaris, judicis polítics i culturals. Va explicar que la interpretació de la conquesta d’Amèrica continua marcada per dues dialèctiques: la d’aquells que la interpreten com un robatori, saqueig i destrucció, i la d’aquells que, per contra, la veuen com una gesta europea, civilitzadora, patriòtica i nacionalista.
La professora Soriano també va analitzar el concepte de culpa històrica, que pot afectar generacions successives, com succeeix amb la relacionada amb l’Holocaust nazi. Segons va afirmar, els testimonis són fonts per escoltar el passat en primera persona, sense passar per la mediació dels historiadors. Va esmentar Jürgen Habermas i com ell va plantejar incorporar els crims vinculats a l’Holocaust en la memòria de la República Federal Alemanya. Habermas considerava que el passat exerceix una pressió brutal sobre el present, raó per la qual ha de ser incorporat. Va afegir que cal considerar que el passat no és una cosa morta, sinó una creació cultural, i que les societats produeixen, modelen i reinterpreten el passat de manera distinta.
Va relacionar aquesta qüestió de la integració del passat en el present amb el debat sobre la culpa i la conquesta d’Amèrica. Per això va defensar que els usos públics de la història són una connexió per a la historiografia, així com per a les figures d’Hernán Cortés, Francisco Pizarro, Cristòfor Colom i qualsevol altre descobridor, conqueridor o navegant. I va explicar que la conquesta evoca un simbolisme molt potent que permet debatre sobre el significat d’aquests personatges, ja que molts conceptes actuals —com patriotisme, civilització o imperialisme— no existien en aquella època. Tot i que algunes persones consideren que els debats sobre la conquesta són molt recents, va mostrar que existien molts textos i estudis anteriors. Aquests mostren els ecos d’un debat amb un recorregut molt més ampli. També va assenyalar el debat sobre l’anomenada llegenda rosa, i va mencionar llibres que aposten per repensar i desmitificar la conquesta d’Amèrica: Imperifobia y leyenda negra: Roma, Rusia, Estados Unidos y el Imperio Español, de María Elvira Roca Barea, Madre Patria, de Marcelo Gullo.
També va esmentar els treballs de Margaret McMillan, que analitzen els usos públics de la història i inclouen la reflexió que aquests impliquen un debat que permet plantejar als autors i als lectors quin és el seu lloc en el món, cosa que sovint implica mirar el passat: una cosa que ja es feia al segle XV i que es continua fent hui. Per tot això, va concloure amb la reflexió que és impossible desmitificar la conquesta, ja que no és possible separar la història del seu ús públic; i si fora possible, la història deixaria de tindre sentit, perquè és l’ús públic el que genera controvèrsia, debat i presència.
Ivania Maturana, estudiant en pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d' Història i Comunicació de la Ciència
