Es seleccionaran les persones participants d'acord amb els criteris següents:
• Per a aquells cursos que tinguen requisits específics, s’ha de comprovar que efectivament les persones sol·licitants els reuneixen.
• S’atorgarà preferència a les peticions d'aquelles persones sol·licitants que no hagen realitzat cursos de característiques semblants en els últims tres anys.
• Així mateix, s’atorgarà preferència a aquells que no hagen realitzat cursos de formació en els últims tres anys.
• En cas d'empat entre sol·licitants en aplicació dels anteriors criteris, caldrà ajustar-se al rigorós ordre d'entrada de les sol·licituds (dia i hora de presentació)

1. Comprendre els conceptes fonamentals de la lingüística i identificar-ne les els principals problemes sorgits per la interferència lingüística.
2. Aplicar procediments analítics rigorosos per interpretar textos, documents o produccions culturals, utilitzant criteris acadèmics i fonts secundàries especialitzades.
3. Desenvolupar habilitats de recerca autònoma, incloent la localització de fonts, l’avaluació crítica de la informació.
4. Produir textos acadèmics i administratius clars, coherents i ben estructurats, respectant els criteris lingüístics normatius i adequant el registre al gènere discursiu corresponent.
5. Integrar la reflexió crítica i el pensament propi en l’anàlisi de problemes o fenòmens, mostrant capacitat d’argumentació i de síntesi conceptual.
6. Treballar amb eines i recursos digitals per gestionar informació, elaborar materials de manera eficient.
 

1. Criteris lingüístics a l’hora d’escriure textos especialitzats
Aquest bloc introdueix els principis que han de guiar la redacció de textos d’especialitat: informes científics, documents administratius, dictàmens, memòries o comunicacions professionals. El curs parteix del supòsit que la claredat, la precisió i l’adequació són criteris transversals indispensables per garantir la funció comunicativa d’aquest tipus de textos.
S’hi analitzen els criteris de correcció, propietat i cohesió, així com les exigències d’estil institucional i científic, que han d’evitar ambigüitats interpretatives i assegurar la coherència interna del discurs.

2. Caracterització i tipologia dels textos especialitzats
Es presenta una tipologia funcional dels textos especialitzats, basada en la classificació segons la finalitat, el destinatari i el gènere discursiu.
L’èmfasi recau en les convencions de cada gènere, la seua macroestructura, el registre i els mecanismes de modalització.

3. Característiques lingüístiques dels textos especialitzats
Aquest bloc examina les propietats que defineixen la llengua especialitzada: neutralitat, precisió terminològica, estructura clara i economia de recursos. 
S’hi treballen l'objectivitat i absència de marca personal, pròpies del discurs científic i administratiu; la densitat informativa, derivada de l’ús de tecnicismes, sintagmes nominals complexos i construccions preposicionals, i la cohesió i coherència, principalment a través de connectors, repeticions controlades i referències anafòriques ben calibrades.

4. Repassada d’aspectes problemàtics
4.1. Aspectes ortogràfics
Accentuació
Revisió de les regles generals i dels casos dubtosos més freqüents en textos especialitzats.
Apostrofació
Criteris d’apostrofació en documents administratius i científics, amb atenció als casos en què la forma afecta la interpretació jurídica o tècnica.
Abreviatures, sigles, símbols i acrònims
Normes de formació, puntuació, pluralització i conjunció amb l’article; diferències entre sigla i acrònim; coherència en l’ús dins un mateix document; els sistemes internacionals de símbols (ISO).
Majúscules i minúscules
Ús institucional de la majúscula: càrrecs, òrgans, unitats administratives, esdeveniments i documents normatius.
Puntuació
Funció informativa i sintàctica del punt, la coma, el punt i coma, els dos punts i els parèntesis en textos de gran densitat conceptual. Anàlisi d’errors habituals: comes entre subjecte i verb, ús indegut del guionet o abús de parèntesis.

Formes de marcació textual
Cometes, cursives, negretes, versaletes i subratllats com a recursos per destacar informació, citar literalment o indicar elements terminològics. Criteris de coherència i uniformitat segons gèneres institucionals.
4.2. Aspectes morfosintàctics
Pronoms febles
Ús correcte en registres formals, alternança normativa entre formes plenes i reduïdes, concordances i casos especials en textos jurídics i tècnics.
Abús dels possessius
Substitució per estructures alternatives més econòmiques: articles, complements del nom, desambiguació contextual. Recomanacions dels llibres d’estil (Serra 2016).
Preposicions i complements directes
Tria adequada de preposicions davant complements verbals complexos; revisió de combinacions improcedents d’origen castellà (afectar a, complir amb).
Per i per a
Distinció semàntica i funcional, amb exemples contextualitzats en documents científics i administratius, i resolució dels casos amb variació opcional.
Verbs i preposicions
Règim verbal normatiu i revisió de calcs freqüents
Dates, pronoms i articles
Criteris de redacció de dates, tractament dels possessius en referència a l’organització i regularitats en l’ús d’articles amb topònims i càrrecs.
Ordre dels sintagmes en la frase
Principis de claredat estructural: evitar acumulacions de complements, prioritzar l’ordre natural i situar la informació nova al final del període.
Ordre de les oracions compostes
Coordinació i subordinació en texts formals: reducció de subordinades encadenades, ús de gerundis admissibles i evitació de gerundis de posterioritat.
Ús del temps i del mode verbals
Predomini del present intemporal en textos científics; ús del perfet i del perifràstic en informes; concordances en estil indirecte; presència del subjuntiu en clàusules condicionals o finals.
Ús dels connectors
Classificació funcional: addició, causa, conseqüència, oposició, exemplificació i conclusió. Selecció de connectors neutres i no marcadament argumentatius.
Interferències i influències
Detecció i correcció de calcs lèxics, sintàctics i discursius del castellà i de l’anglès.
4.3. Aspectes lèxics
Precisió terminològica: adequació dels termes als estàndards del camp disciplinari; consulta de diccionaris especialitzats i glossaris institucionals.
Propietat semàntica: evitar polisèmies no controlades, verbs buits o verbs funcionalment pobres (realitzar, efectuar) i adjectivació valorativa.
Neologismes i adaptacions: criteris IEC i TERMCAT per a la formació i adopció de neologismes, sobretot en àmbits científics i tecnològics.
Falsos amics i calcs: aplicar-se/sol·licitar, eventual/ocasional, precisar/necessitar.
Economia expressiva: evitar redundàncies i perífrasis buides (dur a terme, en el marc de, en l'àmbit de), substituint-les per alternatives precises.
 

1. Competència comunicativa professional
Capacitat per expressar-se amb precisió, coherència i adequació en textos científics, administratius i tècnics, adoptant el registre funcional pertinent i aplicant els criteris de correcció establerts.
Subcompetències:
• Adaptar el discurs al destinatari, a la finalitat i al gènere textual.
• Integrar l’ús adequat dels mecanismes de cohesió i coherència.
• Controlar la modalització i l’objectivitat en textos especialitzats.
 
2. Competència morfosintàctica i lèxica avançada
Domini dels recursos morfosintàctics i lèxics necessaris per produir a textos especialitzats, amb especial atenció a l’ús no marcat i normatiu dels pronoms, les preposicions, les estructures complexes i la terminologia.
Subcompetències:
• Seleccionar termes precisos i evitar calcs, falsos amics i expressions buides.
• Aplicar els criteris normatius en l’ús de connectors, temps i modes verbals.
• Optimitzar l’ordre sintàctic per afavorir la claredat expositiva.
 
3. Competència ortotipogràfica
Habilitat per aplicar els criteris d’ortografia, puntuació i convencions tipogràfiques, especialment en textos científics i administratius.
Subcompetències:
• Gestionar correctament abreviatures, sigles, símbols, majúscules i minúscules.
• Utilitzar adequadament les marques tipogràfiques (cursives, cometes, negretes, versaletes).
• Revisar i corregir errors freqüents d’accentuació, apostrofació i puntuació.
 
4. Competència en anàlisi i edició de textos especialitzats
Capacitat per identificar problemes lingüístics, estructurals i discursius en textos professionals i aplicar estratègies de millora, correcció i reescriptura segons criteris de llenguatge planer i de qualitat institucional.
Subcompetències:
• Detectar incoherències, ambigüitats, redundàncies i manca d’adequació.
• Reescriure textos adoptant estratègies de simplificació i precisió.
• Avaluar la qualitat d’un document segons estàndards científics i administratius.
 
5. Competència en ús de terminologia i recursos documentals
Capacitat per consultar, seleccionar i integrar terminologia especialitzada de manera rigorosa, coherent i conforme als criteris del TERMCAT i de les institucions normatives.
Subcompetències:
• Usar diccionaris, vocabularis i bases terminològiques de manera crítica.
• Aplicar criteris de formació i gestió de neologismes.
• Garantir la coherència terminològica dins d’un document o corpus.
 
6. Competència en redacció institucional i administrativa
Domini dels gèneres administratius i de les seues convencions formals i discursives, amb capacitat per produir documents clars, precisos i jurídicament interpretables.
Subcompetències:
• Aplicar estructures preestablertes (encapçalaments, fórmules, formats).
• Redactar documents administratius sense ambigüitats ni calcs innecessaris.
• Emprar un estil formal equilibrat entre precisió i llenguatge planer.
 
7. Competència en revisió i autocorrecció
Capacitat per revisar i millorar els textos propis i aliens amb criteris d’eficiència comunicativa i coherència normativa.
Subcompetències:
• Identificar interferències lingüístiques del castellà i de l’anglès.
• Aplicar tècniques de revisió: detecció d’errors, relectura per blocs, simplificació de sintagmes.
• Desenvolupar autonomia en el control de la qualitat lingüística.
 
8. Competència digital aplicada a la redacció
Habilitat per utilitzar eines digitals per redactar, revisar i verificar textos especialitzats, incloent-hi processadors de text, correctors normatius i recursos en línia.
Subcompetències:
• Integrar l’ús de correctors ortotipogràfics i verificadors terminològics.
• Gestionar versions i citacions segons estàndards professionals.
• Adoptar formats electrònics per a comunicació tècnica i institucional.
 

normativa del SFPIE