L'excavació en l'antic convent podria trobar restes de fins a tres monestirs, en el ja han estat documentades tombes medievals i osseres.
1 de de febrer de 2016
Divendres passat, 29 de gener, van començar les labors de neteja que pretenen retirar els enderrocs, la terra i la mala herba acumulada durant anys a l'interior del convent de la Roqueta, situat al Carrer Sant Vicent a la ciutat de València. Aquest serà el primer pas per iniciar una excavació en aquest emplaçament, que seran les primeres obres de consolidació integrals que es realitzen des de que aquest fora adquirit per l'Ajuntament de València en 1978. Està pronosticat que els arqueòlegs comencen a explorar i excavar a partir d'aquest mes de febrer.
Albert Rivera, cap del Servei d'Arqueologia Municipal, va indicar que s'anaven a realitzar més de 30 sondejos tant dins del convent com en extramurs, en la pròpia vorera del carrer de Sant Vicent, la qual cosa serà una intervenció de suficient envergadura per tenir una visió global de tot el subsòl. D'aquests sondejos 3 seran realitzats en l'exterior de l'edifici la intenció del qual és la de constatar la fortalesa dels fonaments de la façana. Rivera adverteix que aquests llocs no estan prop del lloc on deuria ser trobat l'absis desaparegut de l'antiga església derrocada al segle XIX, encara que “potser s'arribe al límit” apunta el mateix. La resta de sondejos seran duts a terme a l'interior i podran arribar a tenir una profunditat d'1.5m i podrien descobrir-se fins a restes de tres monestirs diferents; un monestir medieval, un monestir del segle XVII i un altre del segle XIX. La posterior actuació dependrà de l'estat i del valor històric de les restes trobades, si poden ser conservades o fins i tot ser exposades, però aquesta és una decisió que haurà d'adoptar el Consistori.
Recordem que en 1986 ja es va dur a terme una intervenció arqueològica en la qual es va descobrir un sarcòfag de plom originari del Segle IV, així com restes de tombes i quantioses osseres, encara que l'excavació va haver de detenir-se a causa del mal estat de la infraestructura. La primera peça, el sarcòfag de plom, va significar per tant la prova que els responsables es trobaven en un lloc de tradició vicentina, cosa la qual se li presumeix a l'enterrament del Sant Vicent Màrtir, mort en 304 i convertit promptament en un dels símbols més vigorosos del cristianisme naixent.
Vicent Sarrià, regidor de Desenvolupament Urbà, ha recordat que es tracta d'una recerca, que compta amb una inversió pública de 2,6 milions, que té com a objectiu principal la consolidació del convent fins que es determine el seu ús.
