El passat cap de setmana (11 i 12 de gener) aprofitem la volta de Nadal per a realitzar una eixida de camp a la serra de Andujar (Jaén). Estem dins del període de zel del linx ibèric (Lynx pardinus), la qual cosa representa una oportunitat única per a observar-lo en el seu entorn natural. El linx simbolitza també una història d'èxit en la conservació de la biodiversitat i per això, és un exemple perfecte per a discutir in situ què conservar, per què, i com. La serra de Ándujar alberga a més una reserva de bisó europeu (Bison bonasus), una espècie la reintroducció potencial de la qual està sent objecte d'un intens debat. De nou, esta circumstància permet reflexionar sobre els objectius de la conservació, el reasilvestramient (rewilding), les línies base canviants (shifting baselines), entre altres conceptes.

El dissabte, els linxs (un mascle i una femella) es van fer esperar després d'un matí fred i boirós amb escassa visibilitat. No obstant això, l'albirament vespertí va ser prolongat, i fins i tot vam ser testimonis d'algun conat de caça per part de la femella. El dia, a més, va ser generós en observacions, incloent-hi ungulats, rapaços, herpets (una bella culebrilla cega, Blanus cf. oxyurus) i insectes (increïbles masses de processionària del sòl, Thaumetopoea herculeana).

El diumenge va ser el moment d'observació d'una família de llúdries (Lutra lutra) en el riu Jándula; va ser un bon moment per a reforçar aspectes discutits en les classes de morfologia funcional sobre el processament de l'aliment en mamífers aquàtics. Més tard passegem per un camí d'ús públic per a intentar albirar (amb èxit) algun bisó en la reserva limítrofa i, finalment, vam fer una espera per a observació de mostela (Mustela nivalis), sense èxit. De tornada a València gaudim d'una preciosa vesprada blava, banyada en llum cristal·lina.

• 
•