[Biografia, versió en valencià]

Isaac Garrido Benavent (Quatretonda, 1988) és Llicenciat en Biologia per la Universitat de València (2011), va cursar un Màster de Biodiversitat-Especialitat Botànica en la Universitat de Barcelona (2012), i és Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid (2017). L'etapa de doctorat es va sustentar amb l'ajuda d'una Beca de Formació de Professorat Universitari (FPU), gaudida en el Museu Nacional de Ciències Naturals, que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Actualment és Professor Permanent Laboral en el Departament de Botànica i Geologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València (2020). És co-IP d'un projecte d'investigació de Generació de Coneixement del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i ha participat o participa en l'equip investigador i de treball d'altres sis projectes, destacant un de Parcs Nacionals (2023), un PROMETEU (Generalitat Valenciana, 2021), un relacionat amb la Ciència Ciutadana (LiquenCity, FECYT, 2018) i un altre finançat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN, 2021). La seua investigació engloba diferents aproximacions a la diversitat, taxonomia, filogènia i filogeografia de fongs liquenitzats (líquens) i no liquenitzats, així com d'algues liquenitzades, d'àmbit antàrtic, bipolar i mediterrani, la qual cosa ha donat lloc a 81 publicacions científiques en revistes d'índole nacional i internacional, amb aproximadament el 50% indexades i el 60% d'accés obert. També ha sigut autor de 76 contribucions a congressos, jornades i tallers nacionals i internacionals. Col·labora amb diferents grups d'investigació nacionals (MNCN-CSIC, RJB-CSIC) i internacionals de diversos països d'Europa, el Canadà i la Xina. És revisor per a nombroses revistes científiques, com Journal of Biogeography i Microbial Ecology. També és revisor de projectes científics i propostes de beques de doctorat per a l'Agència Espanyola d'Investigació (AEI) des del 2018, així com contractes de postdoctorat Marie Skłodowska-Curie (MSCA). És membre del comité científic i editor del Butlletí de la Societat Micològica Valenciana (SOMIVAL). Ha impartit cursos de micologia i filogènia en els àmbits acadèmic i sociocultural, i ha sigut guia en excursions micològiques. Finalment, i com a contribució més significativa a l'avanç del coneixement sobre la biodiversitat de fongs i algues, ha sigut autor en la descripció de 22 espècies noves de fongs i algues, des del Mediterrani fins a l'Antàrtida, i també per a aquestos grups d'organismes, un ordre nou, quatre gèneres nous, una secció nova i quatre combinacions noves.

Juan Abella és professor ajudant doctor del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València. És doctor en Paleontologia per la Universidad Autónoma de Madrid i ha desenvolupat la seua trajectòria investigadora en institucions com el Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Universidad Estatal Península de Santa Elena (Equador), on també va exercir com a professor i investigador.

La seua recerca se centra en la paleobiologia evolutiva, l'anatomia comparada i funcional dels mamífers carnívors, especialment dels úrsids i altres Carnivora fòssils. Ha participat en nombrosos projectes de recerca nacionals i internacionals i ha dirigit diverses campanyes paleontològiques, que han contribuït al descobriment de noves espècies de vertebrats fòssils.

És autor de més de cinquanta publicacions científiques, la majoria en revistes internacionals d'alt impacte, i ha realitzat estades de recerca en museus i centres de referència dels Estats Units, Suïssa, el Regne Unit i la República Txeca.

Pascual López-López és Professor Titular d'Universitat al Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), on dirigeix el Movement Ecology Lab.

La seua activitat investigadora se centra en l'ecologia del moviment, l'ecologia espacial i la biologia de la conservació, amb un especial interés en l'estudi de les rapinyaires amenaçades. Al llarg de la seua trajectòria ha desenvolupat investigacions orientades a comprendre com les condicions ambientals, l'estructura del paisatge i les activitats humanes influeixen sobre els patrons de moviment, l'ús de l'espai, la selecció d'hàbitat i la dinàmica poblacional de la fauna silvestre. El seu treball integra tecnologies de telemetria i bioseguiment d'alta resolució, sensors remots, sistemes d'informació geogràfica, modelització espacial i anàlisis demogràfiques avançades.

Des de 2006 ha participat en nombrosos projectes d'investigació relacionats amb l'ecologia del moviment i la conservació de vertebrats, desenvolupant estudis en diferents països d'Europa i Llatinoamèrica. Les seues principals línies d'investigació inclouen l'ecologia espacial de grans rapinyaires, els processos de dispersió i migració, la connectivitat ecològica, la dinàmica de poblacions amenaçades i l'avaluació dels impactes derivats d'infraestructures humanes, especialment en el context de la transició energètica i el desenvolupament de les energies renovables.

La seua investigació combina enfocaments bàsics i aplicats amb l'objectiu de generar coneixement científic útil per a la conservació de la biodiversitat i la presa de decisions basada en evidències. En aquest context, ha liderat i participat en nombrosos projectes competitius i contractes de transferència amb administracions públiques, organismes de conservació i empreses del sector energètic, contribuint al disseny de mesures dirigides a reduir els impactes sobre la fauna i millorar la gestió d'espècies amenaçades.

És autor de més d'un centenar de publicacions científiques en revistes internacionals d'impacte, ha participat en més d'un centenar de congressos nacionals i internacionals i col·labora habitualment amb grups d'investigació de diferents països. Així mateix, desenvolupa una intensa activitat editorial com a editor associat i revisor científic en diverses revistes internacionals especialitzades en ecologia, zoologia i conservació.

En l'àmbit docent, imparteix assignatures de grau i postgrau relacionades amb l'ecologia, la conservació de la biodiversitat, la gestió d'espècies amenaçades i l'ecologia del moviment. Ha dirigit cinc tesis doctorals, treballs fi de màster i treballs fi de grau, contribuint a la formació de noves generacions d'investigadors i professionals en l'àmbit de les ciències ambientals i biològiques.

La seua investigació persegueix un objectiu comú: comprendre com responen els organismes a un entorn en constant transformació i aplicar aquest coneixement al desenvolupament d'estratègies eficaces per a la conservació de la biodiversitat.

[Biografia, versió en valencià]

[

Francisco Javier Ruiz Sánchez és biòleg i investigador especialitzat en l'estudi de l'evolució dels sistemes naturals al llarg del temps geològic mitjançant la integració de la Paleontologia, l'Ecologia i les Ciències Ambientals. És Professor Titular del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València.

La seua trajectòria combina la investigació científica amb la gestió pública del patrimoni natural i la transferència del coneixement a la societat. Abans d'incorporar-se a la universitat va exercir diversos llocs tècnics en la Generalitat Valenciana relacionats amb la conservació de la biodiversitat, la gestió d'espais naturals, el patrimoni paleontològic i la pesca marítima. També ha participat en l'elaboració de l'Estratègia Autonòmica d'R+D+I en Seguretat i Emergències 2026–2029.

La seua investigació utilitza els micromamífers fòssils, especialment els rosegadors del Paleogen i del Neogen, com a registres biològics de la història ambiental de la Terra per reconstruir l'evolució dels ecosistemes continentals i els canvis paleoambientals i paleoclimàtics del Cenozoic. Com a director del grup d'investigació GIUV-PVC, impulsa una línia d'investigació orientada al desenvolupament de metodologies quantitatives basades en el registre fòssil per modelitzar aquests canvis, amb l'objectiu de millorar el coneixement dels processos de canvi global i contribuir a la conservació i la gestió del patrimoni natural.

[Biografia, versió en valencià]