Durant els dies 2, 3 i 4 de març s'està desenvolupant a València la 20th annual International Technology, Education and Development Conference (INTED). Este esdeveniment, que se celebra anualment des de fa dos dècades i acull a més de 700 experts/as cada any, és una excel·lent oportunitat perquè professionals, investigadors/as i tecnòlegs/as es reunisquen i exploren les últimes innovacions en matèria d'educació.

L'estudiantat del màster ha presentat la comunicació oral titulada: “Does the emotional dog wag its rational tail? How University students with varied levels of expertise face a biological conservation dilemma”. En este estudi, els/as estudiants van investigar els valors i narratives subjacents sobre la conservació de la biodiversitat en 234 estudiants universitaris de grau i postgrau de diverses disciplines no biològiques. Per a això es va utilitzar a un dilema moral, això és, si erradicar o no una espècie d'ànec invasor a Europa (l'ànec de Jamaica) per a protegir un altre ànec autòcton en perill d'extinció (l'àneccapblanc). També es va preguntar si la seua decisió canviaria si la invasió s'haguera produït de manera natural en lloc de per introducció humana (l'origen de la invasió va ser una fuita).

Al voltant de 34% de els/as estudiants (més dones que hòmens) es va oposar a l’eradicació per motius compassius, i un 60% va considerar que les accions humanes no són naturals, però les d'altres espècies sí que ho són (és a dir, una cosmovisió «excepcionalista»). Resulta sorprenent que estos percentatges siguen quasi idèntics als obtinguts en dos estudis previs basats en el mateix dilema, un realitzat amb estudiants de biologia i un altre amb professionals de la conservació que havien cursat el nostre màster (si bé estos últims van adduir més raons per a justificar les seues respostes).

Esta similitud entre els tres grups d'estudiants / professionals secunda, d'una banda, una hipòtesi fonamental de l'intuïcionisme moral, a saber, que en els dilemes morals, “el gos emocional sovint mou la seua cua racional”. Això explicaria per què aproximadament la mateixa proporció d'estudiants / professionals s'adherix als principis de la Conservació Compassiva. A més, l'estudi també suggerix que la cosmovisió «excepcionalista» està culturalment molt arrelada, i que l'ús de dilemes morals durant la pràctica docent podria ser un mitjà eficaç per a explicitar i qüestionar esta cosmovisió.