Tal com va afirmar Arnau Gifreu en la seua visita al Màster, quasi sempre que parlem de Comunicació Audiovisual obviem la part “audio” del terme, per açò, aquest post ho hem dedicat a les noves tendències de la ràdio digital per al 2016.
25 de de gener de 2016
La ràdio comença 2016 amb nous reptes per davant. Amb la transició de l'analògic al digital, les emissions online es consoliden com una de les principals vies per a seguir escoltant la ràdio. Al “açí i ara” d'abans s'imposa el poadcast, amb el qual l'usuari decideix com, quan i on escoltar un contingut.
A més, Internet ha significat per al mitjà radiofònic una major visualització. A pesar que segueix sent un format amb dificultats per a ser compartit, xarxes socials com Facebook comencen a incloure pestanyes per a poder compartir àudios, la qual cosa sens dubte ajuda a captar l'atenció dels oïdors i a viralizar el contingut. Així mateix, també s'estan popularitzant eines que ajuden a expandir aquest format, com Clammr, soundBYTE i Radie CUT, que passen a integrar continguts i formats audiovisuals, explotant així les possibilitats de la multimedialidad.
Espectadors de la nova ràdio
En la ràdio, l'àudio ja no competeix amb el vídeo, ho integra. La pantalla del mòbil s'ha convertit avui dia en una finestra molt important per a difondre qualsevol programa de radi, que tendeixen cada vegada més a incloure contingut audiovisual. En aquest nou context ha sorgit un nou perfil professional, el responsable de l'àrea de ràdio visual.
Un cas molt il·lustratiu és el de Joe Harland, que treballa para BBC Radie com a cap de l'àrea de visualització. La seua tasca, seguir captivant l'atenció dels oïdors de sempre i atraure l'atenció dels nous. Per a açò pensa en els oïdors com a espectadors.
Al març de 2014, BBC Radie 1 comptava amb al voltant de 100.000 subscriptors al seu canal oficial de YouTube. En aqueix moment, Harland va anunciar que es deixaria créixer la barba fins que el principal repositori de vídeos comptara amb un milió de seguidors. I així va ser. Harland va aconseguir aconseguir aqueixa xifra i es va tallar la seua frondosa barba.
Com ho va fer, tenint molt clar el que havia d'i no havia de fer:
- No difondre qualsevol tipus de contingut audiovisual
- Mantenir-se fidel als valors de la marca
- Parar esment a les preferències de l'audiència
Font imatge: Pixabay/swiatoteka0
Debats televisats
A Espanya, les ràdios també s'han sumat a la tendència d'incloure contingut audiovisual, com en el cas dels últims debats polítics televisats a través de la ràdio.
Així mateix, els principals grups radiofònics com a RNE, SER, COPE i Onda Cero han desenvolupat les seues pròpies apps a través de les quals els oïdors poden gaudir dels seus programes favorits, tant en directe com en diferit. A més del contingut a la carta, aquestes plataformes enriqueixen l'experiència radiofònica amb dades, imatges, vídeos i recomanacions perquè l'usuari interactue i siga cada vegada més participatiu. El consumidor és ara prosumidor, doncs té la capacitat de produir i gestionar la seua pròpia graella radiofònica.
Sobre el futur de la ràdio, Daniel Aragó, sotsdirector dels 40 Principals i Màxima FM, comenta que la ràdio en 2020 haurà de conviure amb les 3P: posicionament, prescripció i publicitat.
“Posicionamient, perquè haurà d'estar completament adaptada als sistemes de consum (smartphones, smartwatches, car play, smart tv, etc.). Prescripció, perquè serà el principal valor diferencial pel que fa als nous suports de consum de música digital. I publicitat, perquè es treballarà més amb models de publicitat integrada i experiencial, que no interrompen a l'oïdor”, vaticina el professional de la ràdio.
