Alerta, spoilers! En aquest post repassem 7 exemples de la cinematografia universal en els quals d'una o una altra manera s'ha incorregut en ‘spoilers’.
19 de de juliol de 2016
Convivim amb ells, fins i tot existeixen webs en les quals se'ns anima a compartir els nostres coneixements sobre una determinada obra, no obstant açò, els spoilers són i seguiran sent els grans enemics dels afeccionats al cinema i a les sèries de televisió. Advertiment, si no has vist alguna d'aquestes pel·lícules, no seguisques llegint.
Font imatge: inventodeldemonio.es
Les traduccions són les grans responsables que se'ns esbudell part o tot l'argument d'una pel·lícula. Tal és el cas de Rosemary’s Baby, de Roman Polansi, el títol de la qual en espanyol (La semilla del diablo) deixa poc marge per a la imaginació. I sí, el fill de Rosemary és la reencarnació del diable.
Font imatge: nathanhiemstra.com
Seguint amb les traduccions i sense eixir del gènere del terror acudim a la pel·lícula que va encastellar a M. Night Shyamalan, El sisè sentit, que a Xina va ser rebatejada com Ell és un fantasma. Diu la llegenda que en l'estrena les pantalles van projectar un missatge en el qual es demanava que no es desvetlara el final de la pel·lícula a la resta d'espectadors; pel que sembla, en el gegant asiàtic van fer oïda sords.
Font imatge: woodyallenpages.com
Love and Death (La última noche de Boris Grushenko) forma part de l'extensa filmografia de Woody Allen. Boris és el seu protagonista i al final de film acaba ballant amb la mort. La metàfora està clara.
Font imatge: es.web.img3.acsta.net
En aquest cas succeeix tot el contrari. Evasión o victoria afig una mica més d'intriga que el títol original, que simplement resava Victory, estalviant-li a l'espectador quasi dues hores de metratge; encara que la gràcia d'aquesta pel·lícula és veure a astres de la pilota com Bobby Moore, Vaig pelar i Osvaldo Ardiles disputar un partit de futbol contra els nazis en un camp de treball.
Font imatge: img.lum.dolimg.com
En ocasions són els personatges que apareixen en les pel·lícules els que es converteixen en spoilers errants. Tal és el cas de l'antagonista per excel·lència de La guerra de las galaxias, Darth Vader. Vader en holandès vol dir pare. Encara amb la possibilitat d'especular sobre els llaços familiars del Lord Sith, resulta com menys estranye que un dels principals personatges s’anomene Darth Pare.
Font imatge: 3.bp.blogspot.com
A hores d'ara, el final de l'obra de referència d'Alfred Hitchcok no és cap misteri. El que poca gent sap és que el mestre del suspens ja va avançar la sorpresa en una conversa que manté Norman Bats amb Marion Crane, en la qual el primer li respon al segon que la seua mare és tan indefensa com un dels ocells dissecats de la paret.
Font imatge: fontmeme.com
El clàssic de la ciència ficció incorre en un doble esbudell. El primer d'ells té a veure amb la portada, l'Estàtua de la qual de la Llibertat soterrada fins al tors situa clarament l'acció a Nova York, encara que no sapiem que l'astronauta viatja al futur del seu planeta des del seu present. Qüestiones espai-temporals al marge, a Portugal van decidir resoldre tot açò de la intriga per la via ràpida titulant-la L'home que va venir del futur.
Per als més desencantats amb els spoilers, un estudi de la Universitat de Sant Diego (Califòrnia) elaborat per Christenfeld i Leavitt assenyala que el fet de conèixer una part significativa d'una trama, ja siga llibre, sèrie o pel·lícula, no influeix en el gaudi de l'experiència. En paraules dels seus autors: “L’argument és una mera excusa per a l'art narratiu” i “una vegada desvetlada la sorpresa, l'assimilació cognitiva de les històries és més fàcil, i procura una major comprensió d'aquestes”.
