Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals Logo del portal

Algunes consideracions sobre el consum televisiu a Europa

Les dades revelen que majoritàriament consumim cinema i esport

El Llibre Verd de la Comissió Europa ens ofereix dades sobre el tipus de consum televisiu que realitzem els ciutadans europeus, així com l'estat del sector audiovisual de la Unió Europea.

2 de de desembre de 2015

La tecnologia digital ha revolucionat l'àmbit de la Comunicació Audiovisual, no solament en la creació de nous continguts i formats, sinó també en l'exhibició, recepció, distribució i finançament. Amb la finalitat de llançar llum sobre aquest nou entorn, la Comissió Europea elabora el seu Llibre Verd, que en la seua última edició de 2013 porta per títol Preparar-se per a la convergència plena del món audiovisual: creixement, creació i valors.

En termes audiovisuals, la convergència suposa fusionar els mitjans tradicionals amb Internet, la qual cosa obri un ventall de noves finestres d'exhibició. Ací és on apareixen els proveïdors de serveis OTT (Over The Top). Açò és, operadors com InOutTV, Telefónica o British Telecom, que ofereixen continguts audiovisuals en línia sense ser ells proveïdors de xarxes i serveis de comunicacions electròniques. Entre els seus serveis destaquen aplicacions de pagament i gratuïtes, com la cerca en Google, el correu de Microsoft Hotmail, Skype i WhatsApp.

Consum: què, on i com

Sobre el consum de contingut audiovisual, el Llibre Verd també ofereix diverses dades: en 2013, la xifra de televisors conectables era de 40,4 milions, però s'espera que en 2016 la xifra de Smart TV augmente i estiguen presents en la majoria de llars europees.

En 2012, el 22 % dels ciutadans de la UE utilitzava un dispositiu mòbil per a accedir a Internet. En 2016, es preveu que la major part del tràfic en Internet siga sobretot en format vídeo i que es produïsca principalment a través dels petits dispositius amb connexió wifi. 

Fins ara ens hem ocupat de l'on i del com, però què consumim. Un aspecte significatiu per a conèixer aquesta dada és saber en què es gasten els diners les ràdios i televisions europees. Segons dades del 2009, aquestes van invertir quasi un terç dels seus ingressos en continguts, en la seua majoria destinats a l'adquisició de drets: 9.800 milions en cinema i televisió i 5.800 milions en drets esportius. Pel que, majoritàriament, consumim esport, cinema i televisió.

Font imatge: netflix-es.com

Continguts sense fronteres

En una Unió Europea multicultural i plurilingüe, els operadors que ofereixen continguts audiovisuals sense restriccions d'accés territorial poden arribar a un públic potencial de més de 368 milions de persones amb connexió a Internet.

No obstant açò, la realitat és que el servei de subministraments de continguts se segueix caracteritzant per l'escassetat d'opcions i la restricció geogràfica. En aquest document s'assenyala que la tecnologia podria ajudar a superar aquesta situació. Per exemple, els productors de continguts, els proveïdors de subtítols i els investigadors han començat a crear aliances per a compartir els recursos lingüístics a través dels seus corpora, grans bases de dades de subtítols en diferents idiomes que automatitzen els sistemes de traducció.

Com assenyalen en l'apartat de consideracions respecte al mercat, aspiren al fet que "una estudiant polonesa que passa el seu any d'Erasmus a Londres pot accedir a totes les ofertes audiovisuals dels operadors polonesos amb la seua targeta de crèdit polonesa, exactament igual que faria en Cracovia, ja que els serveis polonesos es presten a Londres".

'Allà tú' i 'The Killing', els més exportats

La Comissió Europea assenyala la tendència cada vegada major d'intercanviar formats dels programes i sèries de televisió, en ocasions adaptats als gustos locals. Entre els més exportats figuren programes com ¿Quién quiere ser millonario? i Allá tú, i sèries com The Killing i The Bridge. La cooperació és major entre aquelles produccions les barreres lingüístiques de les quals són menors, com els programes per a xiquets i els documentals.