12 de de novembre de 2019

Títol: El diàleg social tripartit a l'Equador.

Autora: María Belén Moreno Novoa

El primer capítol va consistir en una aproximació històrica de la matèria laboral a l'Equador, dirigit a citar els esdeveniments més rellevants en relació amb aspectes de treball, conflictes laborals i relacions de producció i, es va procurar esmentar, els esdeveniments vinculats amb els conflictes laborals fins als nostres dies al país. El Dret del Treball és bastant nou al país, com a corrent i norma independent, recentment en 1938 es va publicar el primer Codi del Treball que encara continua vigent.

Es va revisar què és l'Organització Internacional del Treball (OIT), la seua estructura, els Convenis Internacionals relacionats amb el tema i les resolucions també connexes al tema. És important conéixer el seu origen i els canvis que s'han produït dins d'aquesta organització al llarg dels seus cent anys d'existència.

En el segon capítol, es van enumerar breument les fonts internacionals del Dret Col·lectiu del Treball i, així mateix, les del Dret Col·lectiu del Treball aplicable a Amèrica, amb la finalitat de situar-nos en un context internacional.

Es va efectuar un recompte normatiu dels canvis que s'han generat en relació amb aspectes laborals a l'Equador, des de la vigència de la Constitució de la República de l'Equador a l'octubre de 2008. Així també, es van analitzar les recomanacions emeses pel Comité de Llibertat Sindical de l’OIT i les sentències expedides per la Cort Constitucional de l'Equador.

Com a tercer capítol, es van analitzar les queixes relacionades amb els Convenis 87 i 98 de l’OIT, els quals es troben classificats en els convenis fonamentals per a garantir els drets dels éssers humans en el treball. Es van examinar alguns casos presentats per l'Equador davant el Comité de Llibertat Sindical.

Finalment, es presenta la proposta de modificacions a un sol article del Codi del Treball, per a formalitzar l'espai que ha d'ocupar el concepte i procés de diàleg social tripartit a l'Equador. Així també, es proposa la modificació d'un acord ministerial a través del qual el Consell Nacional del Treball i Salaris, òrgan existent en la normativa laboral equatoriana, amplie les seues funcions i competències perquè, a més de fixar remuneracions, es generen espais de diàleg social tripartit.

Les conclusions principals són les següents:

1.           Segons la investigació realitzada, el diàleg social tripartit a l'Equador és un tema nou. El diàleg social tripartit ha tractat d'introduir-se entre els principals actors que són el Govern, ocupadors i treballadors, però fins al moment ha generat poc resultat. S'ha limitat a acordar unànimement per una sola vegada el salari bàsic unificat per a un exercici econòmic. Aqueixa ha sigut la principal motivació per a desenvolupar aquest treball, procurar introduir canvis en la normativa actual perquè l'espai de diàleg social tripartit a l'Equador es desenvolupe i amplie les seues competències.

2.           Després de cent anys d'existència, l’OIT ha aconseguit ingerència als països membres i en el cas de països no membres influeix a través de l'ONU. Les seues recomanacions han sigut recollides per l'Equador, potser a un ritme menys eficient que el que els conflictes l'han requerit. L'espai de l’OIT als països membres s'ha ampliat gràcies a la normativa blana que ha emés, ja que les grans organitzacions mundials busquen complir amb aquesta, per a generar una imatge positiva en la societat.

En la declaració del mil·lenni es va esmentar reiteradament al diàleg social i també es va posar èmfasi a apoderar als mandants tripartits, com una de les competències de l’OIT. Per l'esmentat, entenem que entre els nous reptes de l’OIT es troben aquests conceptes.

3.           Finalment, per al cas de l'Equador l’OIT ha recomanat a través del Comité de Llibertat Sindical, que s'implemente un espai de diàleg social tripartit per a la solució de conflictes laborals, per a la proposta presentada hem pres com a fonament el que estableix el Conveni No. 144 de l’OIT i que esmenta que qualsevol de les parts pot demanar que es modifique el procés de consulta vigent en un país.