Per a abordar aquest estudi, val indicar que en virtut del contingut de l'article 29 de la Constitució Política de Colòmbia de 1991, expressament es va assenyalar com una de les garanties fonamentals dels ciutadans, a partir de la presumpció d'innocència, que “Tota persona es presumeix innocent mentre no li l'haja declarada judicialment culpable”, màxima sota la qual resulta predicable que tota sanció aplicada per una entitat que exercisca potestat sancionadora ha de regir-se sota el règim de responsabilitat subjectiva, això és, amb la prova de la culpabilitat per part de l'infractor, en altres paraules, excloent la possibilitat d'aplicar responsabilitat objectiva, en ocasió de la qual, valga anotar, es prescindeix de la prova d'aquest element volitiu referit a la culpabilitat.
16 de de juliol de 2021
Títol: Anàlisi jurisprudencial de la responsabilitat objectiva en el règim administratiu sancionador a Colòmbia
Autor: Carlos Andrés Felipe Gacha Dávila
És així llavors, com el present treball de recerca va sorgir a conseqüència de la necessitat d'identificació de diverses decisions, a partir de l'exercici pràctic de diverses entitats de l'Estat que ostenten la potestat sancionadora a Colòmbia, que en principi, s'observen en contravia de la Carta Política, en aplicar responsabilitat objectiva respecte dels administrats que comenten una infracció al règim administratiu, actes administratius que al seu torn són objecte de demanda de nul·litat, denotant així mateix en diverses ocasions, sentències contradictòries i en alguns esdeveniments incongruents respecte de la proscripció o no de la responsabilitat objectiva en el sistema sancionador administratiu colombià.
És així llavors, com precisament el marc de la inseguretat jurídica a la qual es veuen sotmesos els ciutadans, es torna en la situació que revist l'especial motivació per a la escogencia del tema que s'en aquest treball es tracta.
En tal sentit, el present treball va tindre per objecte esbossar des de la dimensió constitucional, legal i jurisprudencial, la naturalesa de la potestat sancionadora de l'Estat de Colòmbia, el seu abast i dimensions, així com els seus límits i requisits quan de títols d'imputació de responsabilitat administrativa sancionadora es tracta.
Per a això, el present document es va valdre de l'estudi de les sentències de la Cort Constitucional com a màxima autoritat constitucional i del Consell d'Estat com a màxima autoritat de la jurisdicció del Contenciós Administrativa, això és, com a autoritat consultiva de l'Estat però també, com ocorre en la jurisdicció colombiana, en qualitat d'òrgan de tancament en segona instància respecte de demandes de nul·litat relacionades amb actes administratius particulars, autoritats que en ocasió de la seua important funció de decidir què és i què no és constitucional i legal, han tingut postures diferents al llarg del temps enfront de l'aplicació de la responsabilitat objectiva.
Per a l'efecte de desenvolupar el treball, sistemàticament es troba dividit en quatre acàpites, com a continuació s'indica.
En un primer moment es va abordar l'anàlisi del concepte referent a la potestat sancionadora de l'Estat, exposant a partir d'aquest acàpite el concepte de la sanció administrativa, els seus principis i classes de sancions, fent un paral·lel amb el dret administratiu i penal, per a posteriorment, identificar els títols d'imputació, entenga's, responsabilitat subjectiva i objectiva, sota els quals l'Estat pot exercir aquesta facultat coercitiva.
Posteriorment, es va identificar el marc normatiu en virtut del qual es plantegen les bases del dret administratiu sancionador a Colòmbia, i els seus límits constitucionals, incloent pel seu lloc, la qual cosa semblara l'expressa proscripció de la responsabilitat objectiva en el règim objecte d'estudi.
En tercer lloc, es van plasmar i van analitzar els principals i més rellevants pronunciaments de la Cort Constitucional i el Consell d'Estat, en ocasió dels quals aquestes corporacions han fixat la seua posició vinculant, respecte de l'aplicabilitat de la responsabilitat objectiva en el marc del dret administratiu sancionador.
Finalment, a partir de l'anàlisi realitzada es van plantejar les conclusions obtingudes a partir del recorregut de l'estudi realitzat. Dins de les conclusions assenyalades, val destacar principalment que, malgrat que la Constitució Política de Colòmbia de 1991 va establir en el seu article 29 un sistema garantista de responsabilitat subjectiva amb culpa, proscrivint la responsabilitat objectiva en el Dret Administratiu Sancionador, la Cort Constitucional i el Consell d'Estat han generat diversos pronunciaments en virtut dels quals han temperat l'aplicació estricta d'aquesta garantia constitucional.
