12 de de juliol de 2019

Títol: Mecanismes ADR, en el Dret del Treball Xilé, a la llum de la llei 20.940.

Autor: Fernando Sáez Paredes

Comencem diferenciant els conflictes laborals, entre conflicte individual i col·lectiu. El primer derivat de la relació existent entre un treballador i un ocupador, els que afloren per regla general en produir-se el terme de la relació laboral. Per a aquests la Llei preveu que aquests conflictes siguen sotmesos a una instància, denominada conciliació individual. Destinada a descongestionar els Tribunals estatals, els qui, impossibilitats de brindar una solució oportuna, donen camí a la intervenció estatal heterocompositiva de tipus administrativa a fi d'aconseguir acords entre treballadors i ocupadors.

Respecte al conflicte col·lectiu, es va abastar una visió reduïda. Entregant la legislador amb fi de donar solució a aquests, una eina denominada negociació col·lectiva. La que forma part de la denominada composició autònoma de conflictes, la qual no obstant això en la nostra legislació es troba excessivament reglamentada deixant l'autonomia únicament a la decisió de negociar o no fer-ho. La qual cosa no permet que les parts en una negociació puguen autoregular-se, aconseguint acords que solucionen el seu conflicte, i subscrivint el contracte col·lectiu.

Al no ser suficient la intervenció Estatal administrativa, sent superada la instància de conciliació individual, no aconseguint arribar a acord treballador i ocupador. Com també no sent suficient el procés de negociació col·lectiva, no solucionant aquest conflicte d'interessos, l'Estat novament intervé per mitjà dels seus Tribunals de justícia, amb els inconvenients que genera per a una negociació el sotmetre una disputa a la lògica vencedor vençut, que porta perjudicis per al futur, respecte d'aquelles negociacions que es veuran obstaculitzades per la pèrdua de confiança va deure a no solucionar el conflicte amb una lògica diferent.

La Llei 20.940, va enrobustir els mitjans de solució de conflictes a l'interior de la negociació col·lectiva reglada, a fi de ser una alternativa a la justícia ordinària. Així Per mitjà de l'establiment d'aquest nou sistema de resolució alternatiu de conflictes, es busca tant la prevenció com la solució d'ells. Així, d'aquesta manera, tant la mediació com l'arbitratge, permeten als subjectes de la relació laboral que es trobaren solucionant el seu conflicte per mitjà d'una negociació col·lectiva, accedir a instàncies de justícia alternatives administrada i gestionada per una institució pública denominada Direcció del Treball, diferent d'aquella proporcionada pels Tribunals Ordinaris Estatals.

Finalment, i com a conclusions afirmem que no existeixen els mitjans de solució de conflictes laborals universalment vàlids i eficaços. Puix que aquests, són un producte de cada societat, la qual, no obstant això, podrà estar influenciada pels dos sistemes existents en la matèria.

El primer d'ús als països anglosaxons que van prendre l'autonomia col·lectiva, a causa de la ineficàcia de la justícia ordinària en resoldre els conflictes laborals que se li presentaven. I, una segona denominada intervenció estatal massificada pels europeus continentals, a través de la qual es potencia la solució de conflictes per mitjà dels tribunals ordinaris.

L'ordenament jurídic laboral xilé, es va construir sobre la intervenció estatal, desconeixent les dimensions col·lectives de les relacions laborals, com també una escassa implementació dels mitjans ADR.

En definitiva, efectuem les següents conclusions respecte del sistema d’ADR en matèria laboral xilena.

• A Xile, es considera als àrbitres com a jutges, la qual cosa no es coincideix amb la realitat de l'arbitratge com a sistema alternatiu de resolució de conflictes.
• Respecte de la mediació aquesta perd el seu caràcter eminentment voluntari en varis de les seues modalitats, així en establir una mediació obligatòria perd eficàcia la voluntarietat.
• Així també, l'administració del sistema de resolució alternativa de conflictes laborals, aquesta entregat a Xile a la Direcció del Treball, la qual cosa la fa directament dependent del govern. El que resulta negatiu, per la latent i permanent possibilitat d'intervenció en les relacions laborals.

I amb això restar de la influència del govern de torn, les intencions d'influir en els conflictes laborals.