La cervesa és una de les begudes més consumides al món sencer, però poques són les persones que coneixen el paper de l'enginyeria química darrere de la seva beguda preferida.

El paper d'enginyer químic o enginyer de processos pot passar desapercebut amb relativa freqüència, però, la realitat és que aquest professional es troba darrere d'alguns dels moments més destacats del nostre dia a dia. Amb l'arribada de les Falles, el consum de cervesa, només a la ciutat de València, augmenta un 120%. Però, què hi ha darrere de la cervesa? La resposta és simple: un enginyer químic.

La cervesa es va desenvolupar de la mà dels antics pobles elamites, egipcis i sumeris; la prova més antiga de la seva existència la trobem al voltant de l'any 3500 a. C., en el que seria l'actual Iran. Des de llavors, la cervesa s'ha convertit en la beguda alcohòlica més consumida de la planeta. Espanya és un dels productors de cervesa més important a nivell mundial. Es troba en la 4a posició en el rànquing de la UE i en el 11è lloc en el rànquing mundial; aconseguint unes xifres de fins a 47,5 litres de cervesa consumida per persona a l'any en 2012.

Els ingredients que intervenen en el procés de creació de la cervesa són: cereals, aigua, llúpol, llevat, sucre, i altres variables opcionals per aportar sabor, textura, o aromes. El procés íntegre de fabricació (casolana) pot durar entre un mes i un mes i mig. Els passos a seguir són:

Maltejat de l'ordi: primer es germina l'ordi, després es torra per aconseguir malta, i finalment s'obté el most (que és l'extracte de malt).
Cocció i agregat de llúpol: aquí ocorren dos processos, l'esterilització de l'most i la inactivació dels enzims.
Fermentació: fermentació alta per a les cerveses de tipus ale, i fermentació baixa per a les cerveses de tipus lager.
En el cas de les grans marques de cervesa, els processos de maltejat, cocció, fermentació i embotellat es realitzen en una planta de processos d'escala industrial.

Els desenvolupaments científics i tecnològics que van tenir lloc durant el segle XIX van marcar l'evolució de la producció de cervesa tal com la coneixem actualment. Va ser durant aquest període en el qual es va dissenyar un forn per torrar gra, el paper dels llevats en la fermentació, i l'ocupació de l'termòmetre i de l'hidròmetre en la indústria cervesera.

Actualment, alguns dels processos tradicionals s'han vist substituïts per processos propis de l'enginyeria química, com la transmissió de calor, l'enginyeria de la reacció química o l'enginyeria bioquímica; o, més concretament, els processos d'assecat i torrat dels grans de malta. Tots aquests processos són tècniques que s'estudiaran i es perfeccionaran al llarg de l'Màster en Enginyeria Química de la UV.