Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Universitat de València

Un estudi del Departament de Fisiologia i d’INCLIVA apunta noves claus genètiques de l’envelliment saludable

Un estudi realitzat pel Departament de Fisiologia de la Universitat de València i el Grup de Recerca en Envelliment i Exercici Físic de l’Institut de Recerca Sanitària de l’Hospital Clínic de València-INCLIVA conclou que les persones centenàries mantenen de forma més efectiva la generació de les molècules que regulen l’expressió gènica. A més, segons la recerca, realitzen aquesta regeneració molt millor que les persones octogenàries.

9 de de novembre de 2017

Aquest projecte, en el qual ha participat Consuelo Borrás, professora titular de la Universitat de València, està dirigit pel catedràtic de Fisiologia José Viña, coordinador d’aquest grup de recerca. Les dades d’aquest treball confirmen la teoria que les persones amb longevitat extrema, és a dir, aquelles que sobrepassen la barrera dels cent anys, no solament viuen més, sinó que experimenten un envelliment més saludable ja que l’aparició de malalties associades a la fragilitat i la discapacitat per l’edat es manifesten de forma més tardana.

Els resultats d’aquest estudi i el coneixement de la manera com regulen les persones centenàries l’expressió gènica podrien servir per a generar eines i realitzar intervencions que permeten millorar la qualitat de vida de les persones octogenàries prenent com a model la síntesi de microRNAs dels centenaris.

Per a realitzar aquest estudi es va comparar la síntesi de diferents microRNA, concretament RNA POL II, DROSHA, EXPORTIN 5 i DICER, de persones centenàries i persones octogenàries a través d’una anàlisi de transcriptòmica funcional que permet estudiar la transcripció dels gens de forma massiva. Després, l’expressió d’aqueixos gens es va validar mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (RT-PCR).

En total, l’estudi, es va realitzar comparant la generació de microRNA de 60 individus –20 persones centenàries, 20 octogenaris i 20 persones més joves–, i va revelar que en les persones centenàries aquesta síntesi era més similar a la de les persones joves que a la de les persones de huitanta anys.

Per a realitzar aquest estudi es va tindre la col·laboració de professionals de l’Hospital de la Ribera, entre ells el geriatre Juan Antonio Avellana i la infermera Paula Sanchís. Atès que tots els subjectes que van participar en aquest estudi pertanyen a la comarca de la Ribera, per a validar les dades de la recerca, aquestes es van comparar amb altres similars obtinguts en una regió de Sardenya en la qual el nombre de persones centenàries és significativament elevat.

 

Viure millor

Al llarg dels últims anys, el treball de José Viña i Consuelo Borrás s’ha centrat a buscar perfils genètics indicadors de longevitat extrema i a trobar què característiques genètiques comparteixen les persones centenàries.

Segons la investigadora, un dels aspectes més positius i remarcables d’aquest grup de població és que els centenaris no solament viuen més, sinó que estan durant més anys lliures de malaltia. “Normalment les persones centenàries moren de malalties relacionades directament amb l’envelliment però les pateixen durant menys temps, la qual cosa garanteix la seua qualitat de vida durant més anys”, ha indicat.

Consuelo Borrás també assegura que, segons els indicis trobats fins ara, la longevitat extrema té un important component genètic. “Tot apunta al fet que les persones centenàries ho són perquè estan predisposades genèticament a açò independentment dels factors ambientals o d’un altre tipus que els acompanyen al llarg de la seua vida”. Per això, el pas següent d’aquesta recerca és l’estudi dels fills de centenaris i la seua comparació amb individus que no ho són per a comprovar com és la seua síntesi de microRNAs. “Si els descendents de centenaris als 75 o 80 anys tenen un perfil genètic similar a aquests, malgrat ser més joves, podrem establir una petjada genètica al voltant de la longevitat. Es creu que hi ha famílies de centenaris, per la qual cosa hi ha indicis de heretabilitat d’aquest perfil”. De moment, les dades d’aquesta segona part de l’estudi es troben en fase d’anàlisi de resultats.

L’estudi de la professora Consuelo Borrás «Centenarians maintain miRNA biogenesis pathway while it is impaired in octogenarians» va ser publicat el passat mes de juliol en la revista Mechanisms of Ageing and Development. Està signat, a més, per Eva Serna García, de la Unitat d’Anàlisi Multigènic d’INCLIVA, i Juan Gambini Buchón i Marta Inglés de la Torre, tots dos del Grup de Recerca en Envelliment i Exercici Físic d’INCLIVA. El treball ha sigut dirigit pel catedràtic José Viña Ribes, coordinador del Grup de Recerca en Envelliment i Exercici Físic d’INCLIVA i del Departament de Fisiologia de la Universitat de València i qui inicialment va plantejar la idea d’estudiar a les persones centenàries per a comprovar les seues característiques genètiques.

 

Repte del sistema de salut

Amb una població global cada vegada més major, l’envelliment saludable és un dels grans reptes del sistema de salut i de la medicina en general. El Grup de Recerca en Envelliment i Exercici Físic d’INCLIVA es troba, juntament amb altres 19 grups de recerca de tot Espanya, dins del CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES). Tots ells treballen en l’estudi dels mecanismes biològics de l’envelliment saludable i d’aquells que condueixen a la fragilitat i la discapacitat, i promouen la utilització de cohorts per a l’estudi de la interacció entre la malaltia crònica, l’envelliment i la deterioració funcional. Els membres de CIBERFES també centren part dels seus estudis en les intervencions preventives i terapèutiques en fragilitat i deterioració funcional, així com en el desenvolupament de diferents models de cura.

Etiquetes
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies