El trastorn desintegratiu infantil és un tipus de trastorn de l'espectre autista poc conegut que es manifesta en xiquets que presenten un desenvolupament normal els primers anys. A partir dels 3 o 4 anys, comencen a perdre capacitats adquirides.
22 de d’abril de 2016
El passat 3 d'abril, Diari de Sevilla va informar que 7.179 andalusos pateixen algun tipus d'incapacitat d'almenys el 33% a causa d'un trastorn de l'espectre autista, segons les dades facilitades per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Socials.
Aquests trastorns afecten a una de cada 150 persones (quatre vegades més a homes que a dones) i es revelen en els tres primers anys de vida. Dins d'aquests trastorns figuren la síndrome d'Asperger, el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, el trastorn desintegratiu infantil i la síndrome de Rett. En aquest post ens ocupem del trastorn desintegratiu infantil.
La pàgina web biopsicologia.net estableix que el trastorn desintegratiu infantil “es caracteritza per una marcada regressió en diverses àrees de funcionament, després de, almenys, dos anys de desenvolupament normal”. Se li coneix també per altres noms com a síndrome d'Hedller i psicosi desintegrativa. Habitualment es manifesta en xiquets de 3 i 4 anys.
Diagnòstic
El trastorn desintegratiu infantil s'associa comunament amb altres patologies neurològiques com els trastorns convulsius i l'esclerosi tuberosa. Els xiquets que pateixen aquest trastorn manifesten símptomes similars als del trastorn autista i el trastorn de Rett. Les principals diferències amb el trastorn autista és que el desenvolupament és normal fins que aconsegueixen els 3 o 4 anys. Durant el curs clínic, es produeix una deterioració molt pronunciada de les capacitats. En el trastorn de Rett la deterioració es produeix de forma prematura i es manifesten les estereotipias de les mans, és a dir, moviments repetitius, semiinvoluntaris i no propositius.
De forma resumida, els criteris per a diagnosticar el trastorn desintegratiu infantil són principalment quatre:
Desenvolupament aparentment normal durant els primers dos anys posteriors al naixement;
- Pèrdua considerable de les habilitats adquirides prèviament en àrees com el llenguatge expressiu o receptiu, o les habilitats motores;
- Anormalitats en àrees com l'alteració qualitativa de la interacció social, alteracions qualitatives de la comunicació i aquells patrons de comportament que inclouen estereotipias motores o manierismes.
- No es manifesta per la presència d'un altre trastorn generalitzat del desenvolupament o d'esquizofrènia.
Tractament
El tractament del trastorn desintegratiu de la infància és similar al del trastorn autista, encara que amb les peculiaritats del tractament conductual, les cures neurològiques i el control mèdic. Recordem els tractaments més comuns de l'autisme:
- Teràpies conductuals i de comunicació;
- Tractaments nutricionals;
- Tractaments farmacològics;
- Medicina complementària i alternativa.
