En l'actual període de convulsió constitucional, queda patent que l'Estat de Xile encara no avança en el reconeixement del dret d'accés a la justícia com a garantia fonamental, centrant els seus esforços majoritàriament en la prestació d'assessoria jurídica als qui no poden proveir-li-la pels seus propis mitjans.
1 september 2023
Títol: El model orgànic per a la defensa jurídica de grups vulnerables a Xile: pròxims desafiaments
Autor: Sebastián Schmoller Swett
Enfront d'aquesta concepció vinculada a l'accés a la justícia com un element procesalista de l'exercici de l'acció, la postura moderna cerca generar un concepte propi i ampli, associat a la consagració com a dret fonamental autònom, amb marges i elements propis, associats a la cerca o configuració de mecanismes que permeten l'obtenció de justícia, no sols mitjançant una sentència judicial, sinó que amb altres eines addicionals al procés, com la mediació, conciliació o arbitratge, la justícia veïnal o altres mecanismes de negociació entre parts que permeten ser vertadera alternativa o complement de la instància judicial.
En aquest escenari, Xile es troba diversos passos arrere. Si bé podem notar esforços a avançar cap a una concepció moderna de l'accés a la justícia, no sols com a dret fonamental en si mateix, sinó que també com a mecanisme de garantia respecte de l'exercici dels altres drets consagrats en la carta magna, el progrés en la matèria no passa de la mera intenció. La subscripció d'instruments multilaterals, com les Regles de Brasília sobre Accés a la Justícia, no han repercutit en la configuració d'un sistema que permeta coordinadament gestionar l'oferta pública en la matèria; i els esforços de l'Estat no han quedat plasmats en una vertadera política pública que permeta ser rector del quefer institucional de manera transversal.
Coincidentment, tots els Presidents de la República des de l'any 1990 han rellevat en els seus respectius programes de govern la importància d'avançar en una consagració de l'accés a la justícia, baix diferents fórmules, però cap d'elles ha pogut materialitzar-se com a tal, sinó que només mitjançant esforços casuístics per a donar respostes a situacions particulars. No resulta estrany per tant entendre que l'oferta pública es troba disgregada en diferents organismes, el sentit i l'abast dels quals no es concep sota un vertader sistema, sinó que es materialitza en esforços descoordinats i dispersos, moltes vegades sobreposats els uns amb els altres, transformant-se –consecuencialment- en una de la tantes barreres d'accés a la justícia a les quals es veuen enfrontes especialment els grups vulnerables que requereixen d'una solució als seus problemes.
Les institucions que representen la materialització del mandat constitucional de l'article 19 N°3, han quedat diversos passos arrere: Les Corporacions d'Assistència Judicial, principals actors del sistema de prestació jurídica, han servit des de la seua creació en els anys 80 del segle anterior, com un instrument de resposta residual als dificultats que la societat presenta. Cada vegada que es pretén una nova política o reforma judicial, i no es considera expressament una nova institucionalitat per a fer-se càrrec de les persones que ha d'acudir a ella, les Corporacions reben la missió de generar línies d'acció reaccionàries, sense major gestió estratègica. Ha de sumar-se a això la pretèrita estructura orgànica de funcionament que sosté el seu actuar, concebudes com quatre organismes que, excepte uns certs esforços puntuals espentats des del Ministeri de Justícia i Drets Humans, no compten amb major vincle ni coordinació. Dirigides per Consells Directius sense un clar pla d'acció, i compostes per múltiples línies d'acció que no troben un vertader sentit sistèmic, fa que, davant l'especialitat temàtica que representen aquestes línies, els seus funcionaris moltes vegades manquen de les eines bàsiques per al correcte desenvolupament d'aquestes.
Urgeix el ràpid reconeixement de l'accés a la justícia com a garantia fonamental en la pròxima constitució, de manera que l'Estat de Xile es trobe en l'imperatiu de generar una vertadera política pública i institucionalitat que servisca com a full de ruta durant els pròxims anys.
Resulta imperiós deixar arrere l'actual organització de prestació que efectuen les Corporacions d'Assistència Judicial, i avançar en una estructura moderna i activa, com a agent central de la visió estratègica estatal. Potser l'actual projecte de llei que es discuteix en el Congrés Nacional – Butlletí N°13.991-07- siga una aproximació al que el nostre país necessita.
