-Foto-Valero-en-Vietnam.jpg)
La Dra. María Adela Valero, Directora del Màster en Malalties Parasitàries Tropicals, i el seu equip publiquen els resultats d'un llarg estudi demostrant per primera vegada que Fasciola gigantica és més patògena que Fasciola hepatica, aportant a més els marcadors bioquímics d'utilitat per al seu diagnòsitic clínic diferencial.
22 de de setembre de 2016
La Fascioliasis humana està causada per dues espècies de tremàtods paràsits, Fasciola hepatica i Fasciola gigantica, en l'actualitat una malaltia emergent a diverses regions del món. En Africa i Àsia s'està detectant en estos últims anys un increment de l'afecció humana a causa de Fasciola gigantica, una espècie a la qual se li havia sempre concedit escassa importància a causa de la raresa dels casos humans que ha provocat. Per això, igual que en diverses altres emergències recents, com succeeix amb el virus del Zika, este paràsit no havia estat objecte d'estudis detallats com sí ho havia estat Fasciola hepatica per la seua freqüència en humans en tots els continents. Així és com aquesta última sempre havia estat erròniament considerada més patògena que Fasciola gigantica.
Davant aquesta situació, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va encarregar al Centre Col·laborador d'OMS a València la realització dels estudis pertinents per arribar a conèixer les característiques de la infecció per Fasciola gigantica, les seues conseqüències fisiopatològiques i el desenvolupament de mètodes per al seu diagnòstic diferencial en els pacients. Els primers resultats d'este estudi acaben de veure la llum en una publicació d'un nombre especial de la coneguda revista científica anglesa del Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hyiene de Londres. "Tot el procés s'inicia ja en 2007 a partir d'una expedició d'OMS a Vietnam en la qual participem per verificar la realitat de l'emergència d'aquesta malaltia en este país del Sud-Est d'Àsia", comenta la Dra. Valero. "En les malalties parasitàries este tipus d'estudis són inevitablement molt llargs, ja que els cicles biològics de estos trematodos precisen de molts mesos i a més ens enfrontem a ceps geogràfics diferents d'una mateixa espècie de paràsit en diferents països que cal caracteritzar amb antelació. Portem ja anys d'esforços i haver aconseguit aquesta publicació representa un gran estímul per a tots", afegeix la Dra. Valero amb evident satisfacció.
"Estem tots molt contents amb l'assoliment, per l'enorme i llargíssim esforç que ha requerit. Han estat anys d'expedicions a zones d'endèmia humana en diferents països d'Àsia i Africa, i de molt treball laboratorial i d'experimentació en model animal", incideix el Dr. Mas-Coma, coordinador de la iniciativa i director del Centre Col·laborador de l'OMS de València. "Com sol passar en la majoria d'estudis de rellevància en l'actualitat, això ha estat possible per la col·laboració amb altres centres en diferents facetes del treball experimental. En este sentit cal citar al Laboratori de Parasitologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, al Centre de Recerques Agràries de la Corunya i a l'Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla de Madrid", ressalta Mes-Coma al final.
Esta línia de recerca prossegueix al Centre Col·laborador de l'OMS de València i s'espera la consecució de resultats addicionals d'interès en el futur immediat. Alguns dels participants als estudis són alumnes del Master en Malalties Parasitàries Tropicals, bé en la realització del seu treball de Master, bé ja en Doctorat en aquells que decideixen prosseguir la seua especialització en el camp de les malalties parasitàries.
