Quan queden pocs dies per a la fi d'un estiu en el qual el mosquit tigre i les seues picades han estat a l'ordre del dia durant setmanes, un àcar s'ha fet un lloc en la nostra agenda de malalties parasitàriess: la paparra. Una picada d'una d'elles ha provocat la mort d'un home a Madrid i l'hospitalització de la infermera que el va atendre a causa de la febre hemorràgica de Crimea-Congo.
8 de de setembre de 2016
Els dos casos, els primers detectats d'aquesta malaltia a Europa Occidental, van ser confirmats per les autoritats sanitàries espanyoles fa unes setmanes. Concretament, va ser el passat 25 d'agost quan el pacient, un home de 62 anys, va morir a l'Hospital Dotze d'Octubre de la capital madrilenya. La seua infermera segueix aïllada a l'Hospital La Paz-Carlos III, especialitzat en aquest tipus de malalties contagioses.
En un intent d'esclarir la situació i calmar als possibles infectats, els experts de l'Institut Carlos III de Madrid han explicat que la idea que es tenia inicialment que les febres hemorràgiques són malalties altament contagioses entre humans, és “insostenible”.
Vegem de què es tracta aquesta malaltia. La de Crimea-Congo és un tipus de febre hemorrágica viral (FHV) causada per un virus que viu no només en paparres sinó també en mosquits i alguns rosegadors, responsables de la transmissió als humans. El contagi vector-humà es produeix quan els humans entrem en contacte amb els animals infectats pel virus, patim la picada d'un mosquit o paparra o per contacte amb secrecions o excrecions de rosegadors infectats. La transmissió entre persones, per altra banda, és causada pel contacte amb fluids infectats.
Aquesta febre hemorràgica, endèmica a Àfrica, els Balcans, Orient Mitjà i Àsia és, malgrat ser un virus amb escasísima presència al nostre país i a Europa, una malaltia la taxa de mortalitat de la qual pot arribar al 40 per cent i per a la que no existeix vacuna, segons adverteix l'Organització Mundial de la Salut.
El seu principal vector transmissor és la paparra del gènere Hyalomma lusitanica, coneguda en ambients rurals com a "paparra dura" o "paparra negra". Aquesta espècie és pròpia de llocs esteparis de zones temperades i pot desplaçar-se grans distàncies transportada per les aus migratòries.
La seua presència al nostre organisme es manifesta de forma similar a altres malalties parasitàries, en forma de febre, dolor muscular, marejos, dolor i rigidesa de coll, lumbago, dolors intensos de cap i irritació dels ulls, símptomes que comencen de forma sobtada i poden anar acompanyats de nàusees, vòmits, diarrea i, en menor mesura, de canvis d'humor i confusió. Els signes d'hepatitis també són freqüents, i els pacients molt greus poden sofrir una ràpida deterioració renal o insuficiència hepàtica o pulmonar.
El que distingeix el procés de la febre hemorràgica de Crimea-Congo és principalment el tipus de picada del vector que la transmet. Les paparres, que habitualment habiten en zones rurals, esperen l'oportunitat d'enganxar-se a la víctima i, una vegada incrustades en la pell, comencen a alimentar-se de la seua sang en un procés que pot durar diversos dies.
A causa de la seua permanència en la pell de l'hoste, a la qual normalment es queden adherides durant hores, reconèixer la picada és relativament senzill, com també ho és el mètode d'extracció del paràsit, que ha de ser retirat tirant suaument d'ell amb unes pinces sense dents en adreça perpendicular a la pell fins a desprendre a la paparra, evitant, al seu torn, l'ús d'aigua oxigenada, vaselina o altres remeis casolans, segons apunta la dermatòloga Rosa Taberner al seu blog.
És necessari assenyalar, això sí, que la majoria de les persones exposades al virus de la febre hemorrágica de Crimea-Congo després d'una picada de paparra no desenvolupa la malaltia, ja que el percentatge estimat de persones que sí ho fan se situa entorn al 20%. Allò normal, explica el doctor José Antonio Oteo, és que el pacient no s'assabente que ha estat exposat o que, com a molt, presente un quadre de febre i dolors musculars, com succeeix amb altres malalties víriques.
A una entrevista publicada per l'agència SINC, Oteo explica a més que l'escalfament global pot augmentar l'agressivitat de les paparres i considera que la precaució és el més eficaç per evitar el contagi. En opinió de l'investigador de Patògens Especials, "el canvi de les condicions ambientals afecta a la distribució dels artròpodes vectors, com estem veient amb el mosquit tigre. En el cas de les paparres, sembla que l'escalfament que estem patint pot fer que es tornen més agressives".
Davant l'amenaça de les paparres, l'OMS recomana reduir al màxim els factors de risc mitjançant l'ús de robes protectores i de color clar per poder detectar fàcilment la presència del paràsit, examinar freqüentment la nostra pell i evitar les zones on abunden estos àcars, a més d'usar acaricides autoritzats i aplicar repel·lents en la pell i la roba.
