Un grup d'investigadors de la Universitat de València, Professors del Màster Internacional en Malalties Parasitàries Tropicals, han descrit un mecanisme biològic que pot ser determinant per explicar la resistència enfront d'helmints intestinals. L'article, publicat en la revista “Scientific Reports” del grup Nature, se centra en els processos que determinen la producció de la interleuquina (IL)-25 i el paper d'aquesta citoquina en la resistència enfront d'aquests paràsits.
1 de de febrer de 2017
En general la susceptibilitat enfront d'helmints intestinals s'associa amb el desenvolupament de respostes immunitàries de tipus Th1, mentre que la resistència es relaciona amb la generació de respostes de tipus Th2 amb elevats nivells de IL-4 i/o IL-13. Fins avui el paper de la IL-25 en aquests processos era poc conegut, en particular en referència als processos reguladors que determinaven la seua producció. Aquesta citoquina és produïda per les cèl·lules caveoladas de l'intestí i actua sobre les cèl·lules innates limfoides de tipus 2 que produeixen IL-13 facilitant-se les respostes Th2. La IL-13, al seu torn, activa a les cèl·lules caveoladas, incrementant-se la producció de IL-25 en un procés que es retro alimenta facilitant l'expulsió dels paràsits.
La recerca publicada posa de manifest que la proliferació de cèl·lules caveoladas no implica increments en la producció de IL-25, la qual cosa suggereix que aquests paràsits són capaços d'alguna manera de bloquejar l'expressió d'aquesta citoquina assegurant la seva pervivència en l'hoste i donant lloc a infeccions cròniques. Mitjançant l'ocupació del trematodo intestinal Echinostoma caproni com a model experimental, els autors demostren que, en infeccions primàries en ratolí associades a cronicitat, el ratolí no és capaç de produir IL-25 generant-se una resposta de tipus Th1. No obstant això, la cura farmacològica d'aquesta infecció primària i la consegüent regeneració del teixit intestinal implica la producció de IL-25, la qual cosa determina que el ratolí sigui resistent a la reinfecció gràcies a l'expressió d'aquesta citoquina. Aquest estudi posa de manifest la capacitat inmunoreguladora dels helmints intestinals i la importància dels canvis tissulars en el desenvolupament d'aquestes infeccions parasitàries.
El grup investigador (Inmunoparasitología), dirigit pel Dr Rafael Toledo, pertany al Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la Universitat de València i al grup RICET (Xarxa d'Investigació Col·laborativa en Malalties Tropicals) està compost íntegrament per Professors del Màster Internacional en Malalties Parasitàries Tropicals i la recerca ha estat desenvolupada íntegrament a la Universitat de València en col·laboració amb el Servei Central de Suport a la Recerca Experimental (SCSIE) de la mateixa institució.
La principal línia de recerca del grup és, des de fa anys, la resposta immunitària enfront de paràsits intestinals i les seves conseqüències en el curs d'aquestes infeccions, la incidència de les quals i gravetat ha augmentat considerablement a nivell mundial en els últims anys. El treball ara publicat ha estat finançat pel Ministeri d'Economia i competitivitat (Projecte BFU2013-41040-P) i per la Conselleria d’Educació, Generalitat Valenciana (Projecte PROMETEU2014-083 Fase II).
