El coneixement generat per la recerca ha de servir per a informar les dones afectades perquè puguin decidir sobre el retard de l’embaràs i la possibilitat d’interrompre’l
Davant el primer cas de microcefàlia a Espanya, en el fetus d’una embarassada infectada pel virus del Zika, el coneixement que es generarà, arran de les possibilitats de recerca i aprofundiment en la malaltia, ha de ser una eina indispensable per a informar, d’una manera més precisa, sobre les possibilitats de retardar l’embaràs, o de procedir a la seua interrupció.
17 de de maig de 2016
La dona, contagiada del virus, havia viatjat recentment a l’Amèrica del Sud, on hi ha una important epidèmia de Zika des de l’any passat. En aquestes àrees, les embarassades tenen el mateix risc d’infecció que qualsevol altre membre de la població, a causa de la picada d’un mosquit Aedes infectat. S’estima que, una de cada quatre persones infectades desenvoluparà símptomes de la infecció.
Fins avui no està demostrat que les dones embarassades siguen més susceptibles a la infecció que qualsevol de nosaltres. Així mateix, tampoc no hi ha cap evidència que el virus es transmeta al lactant a través de la llet materna.
Sembla que la transmissió és vertical (mare-fill) i que comporta malformacions (de microcefàlia fins a alteracions visuals, que l’OMS ha qualificat de “síndrome congènita del virus del Zika”). Ni tan sols hi ha consens sobre el risc que els fetus contraguen microcefàlia. A la Polinèsia francesa (2013) es va realitzar un estudi que concloïa que es limitava a l’1% dels casos, mentre que al Brasil s’arribava al 29% (2015).
Així doncs, no hi ha cap tractament ni vacuna específics per al Zika, l’única cosa que poden fer els metges és combatre’n els símptomes. En els casos de dones embarassades, els serveis d’atenció mèdica han de fer un seguiment a tota dona exposada, en particular a les que presenten símptomes d’infecció pel virus.
A més, no solament es limita a les embarassades i els seus bebès, sinó que també s’han observat casos de transmissió sexual, per tant les parelles sexuals d’embarassades residents en zones amb transmissió local del virus, o que hi hagen viatjat, han d’adoptar pràctiques sexuals segures per prevenir-ne la transmissió o suspendre les relacions sexuals durant l’embaràs.
Com podem saber més sobre el Zika?
Des de l’àmbit de la recerca, cal actuar ja per donar respostes a la crisi actual. Hi ha una necessitat urgent de mobilitzar recursos per poder prevenir i tractar la infecció pel virus del Zika en les dones afectades i els seus fills. És prioritari conèixer els diferents tipus de defectes congènits associats a la infecció durant l’embaràs, així com el risc de malformacions, la importància de l’edat gestacional de la mare en el moment de la infecció per a desenvolupar complicacions fetals, o els factors de risc associats. Finalment, es requereixen tests diagnòstics fiables per a garantir una correcta identificació de les dones infectades.
En tot cas, si alguna cosa ha quedat clara fins avui és que el Zika afecta principalment les dones embarassades. El coneixement generat per la recerca ha de servir per a informar les dones afectades —les que estan en edat reproductiva i embarassades— perquè puguen decidir sobre el retard o no de l’embaràs i la possibilitat d’interrompre’l en aquells països on siga viable. Això és especialment rellevant a l’Amèrica Llatina, on la situació de les dones és bastant desfavorables pel que fa a l’accés a la salut i als drets sexuals i reproductius. Es tracta d’una regió caracteritzada pel baix accés a l’anticoncepció, per legislacions sobre avortament que es troben entre les més restrictives del món i per elevades taxes de violència de gènere. Donar resposta a aquesta situació demana una acció urgent i coordinada.
