Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Psicologia i Psicopatologia Perinatal Infantil Logo del portal

Entrevista a Pascual Palau, director del Màster en Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil

Pascual Palau ha sigut entrevistat per l'alumna del màster Daniela Troya. Pascual Palau compta amb més de 20 anys d'experiència com psicomatòleg, és el director del Màster en Psicologia i Psicopatologia Perinatal i Infantil i és president i fundador de ASMI (Associació de Salut Mental Infantil).

26 de de juny de 2017

- Quan i perquè vas decidir enfocar-te en la psicosomàtica infantil? 

La meua curiositat entorn de la influència que el món emocional exerceix sobre la salut del cos, i al revés, data de fa molts anys. Fa 25 anys va tenir lloc la meua primera trobada personal amb Pierre Marty en unes jornades científiques que es van celebrar a Bilbao i, animat per ell, em vaig decidir a sol·licitar la meua formació en Paris. La seua apassionada, original i respectuosa mirada clínica cap al sofriment corporal i anímic (psicosomàtic) de la persona, coincidien amb la meua cerca d'un referent en el camp de la psicosomàtica. Poc després d'iniciar la meua formació de Psicosomatòleg en l'Hospital de Psicosomàtica Pierre Marty de París se'm va sol·licitar ajuda en el Servei de Pediatria de l'Hospital de Sagunt per a tractar a un bebè de pocs mesos en risc. Aquesta circumstància es va convertir en una experiència apassionant que em va permetre adonar-me de la importància del coneixement especialitzat en psicosomàtica perinatal i infantil i de l'enorme importància del treball interdisciplinari. Per aquell temps jo comptava amb el suport de professors com León Kreisler, Rosine Debray, Miche Fain, Diane L´Heureux li Beuf, Gérard Szwec, Claude Smadja, Maria Eisenstein, Nicos Nicolaidis, André Green, etc. Van ser 5 anys apassionants de formació.

 

- Explica'ns una mica de les teues tècniques terapèutiques amb els xiquets perquè és tan diferent? Quin és la teua opinió o punt de vista sobre les altres tècniques terapèutiques?

La meua tècnica psicoterapèutica amb bebés i xiquets, que inclou als pares en la sessió, basada en un joc sincer i lúdic sostingut pel plaer que es genera sempre en les nostres trobades tan enriquidores com vitalitzants per a tots dos, es desenvolupa des d'una posició comprensiva del món emocional del xiquet i de la seua família, i des d'un sentit d'humilitat i profund respecte sentit per la persona sensible amb la qual estic jugant. El plaer de jugar amb un ser tan complex i sensible que pateix i al que devem rescatar del seu dolor, freqüentment compartit amb la seua família, sempre m'humanitza i m'admira. En les nostres trobades el plaer d'estar-amb-el-altre, disposats a jugar i comunicar-nos, és fonamental. Aquesta tècnica és el resultat d'una experiència clínica reflexiva que ha cercat comprendre el sentit de les manifestacions observades indagant-les amb l'ajuda de diferents models teòrics (psicoanalític, psicosomàtic, cognitivista, conductista, sistèmic, gestalt, familiar). Davant la necessitat d'obtenir ràpides millorances o cures de les diverses psicopatologies molt primerenques, la meua preocupació ha sigut sempre anar depurant el meu abordatge terapèutic i les meues referències teòriques, confrontant-les permanentment amb la clínica de cada cas. Davant un cos malalt de diferent gravetat, la qual cosa importa és l'eficàcia provada o posada a prova dels diversos abordatges. Si un abordatge terapèutic no resulta evidentment eficaç, deu ser revisat o descartat. La prova del "cotó" d'un abordatge teòric és la seua eficàcia clínica, no solament en termes d'una millorança somàtica sinó també d'uns canvis positius en la reorganització intrapsíquica, intersubjetiva i relacional del subjecte. Desenvolupar una comprensió dels processos externs o interns que afecten, així com dels recursos infrapsíquics amb els quals gestiona el subjecte el seu sofriment, resulta especialment important per a donar sentit a l'observat i a les nostres intervencions.


En les nostres trobades el plaer d'estar-amb-el-altre, disposats a jugar i comunicar-nos, és fonamental. Aquesta tècnica és el resultat d'una experiència clínica reflexiva que ha cercat comprendre el sentit de les manifestacions observades indagant-les amb l'ajuda de diferents models teòrics .''

 

Com es va originar ASMI i per què raó vas fundar aquesta associació?

La meua apassionant experiència clínica interdisciplinària desenvolupada al llarg de 12 anys en l'Hospital de Sagunt al costat de la Dra. Mercedes Benac i altres pediatres i professionals del Servei de Pediatria, a més de la meua experiència acumulada en París, van ser decisius per a promoure la creació de ASMI WAIMH Espanya. Jo desitjava que el model poguera estendre's i ser compartit amb altres professionals.

 

- Si pogueres donar un consell puntual als estudiants del màster que volgueres dir-los?

La meua obstinació professional sempre va estar marcat per la meua gran curiositat per entendre perquè es produïen les manifestacions clíniques lligades a les diferents formes d'emmalaltir o patir que jo observava en els bebés, xiquets/as i les seues famílies. Aqueixa curiositat i l'originalitat del fet de pensar complex, que devem preservar en la nostra observació, em semblen d'especial importància per a mantenir la nostra obstinació professional, en tot moment orientat cap a la cura de les persones en situació vulnerable.


- Quin creus que és el punt fort d'aquest màster de Psicopatologia Perinatal i Infantil?

La diversitat d'experiències interdisciplinàries clíniques i investigadores que aporten els professors provinents de diferents llocs del món, així com la possibilitat de discutir la clínica perinatal i infantil amb els estudiants de diverses nacionalitats i professions al llarg de tot el màster en el seminari sobre anàlisi de casos.