La recerca d'espècies en perill d'extinció està portant als científics a treballar amb una font d'informació sobre els ecosistemes insòlita: els núvols que emboliquen el nostre planeta.
23 de de juny de 2016
En un nou estudi, investigadors de Yale i de la Universitat de Buffalo van concloure que les dades obtingudes a partir de la teledetecció sobre la coberta de núvols és usada com a eina per a identificar la localització i la grandària d'animals i plantes que es troben en perill d'extinció.
Prèviament, els científics ja havien analitzat com les diferents estacions climàtiques afectaven a específics ecosistemes, però açò deixava extenses zones de la terra sense control.
“Entendre els patrons espacials de biodiversitat és fonamental si volem prendre decisions fonamentades sobre com protegir espècies i manejar la biodiversitat i les seues múltiples funcions en el futur”, va dir el co-autor Walter Jetz, que és professor en Yale d'ecologia i biologia evolutiva, i director del programa d'aquesta universitat sobre la biodiversitat i la seua conservació. “Però per a regions que alberguen més biodiversitat hi ha una vertadera falta de dades sobre el terreny”, afig.
Jetz i el primer autor, Adam Wilson -qui va dur a terme la majoria de la recerca en Yale i que ara és professor adjunt en Buffalo- van examinar durant quinze anys les dades dels satèl·lits de Terra i Aigua de la NASA per a sotmetre'ls a estudi. Tots dos van construir una base de dades que conté dues imatges per dia amb nuvolositat per a quasi cada quilòmetre quadrat del planeta entre 2000 i 2014. També van crear mapes interactius que permeten identificar i comparar els canvis en els patrons de la coberta de núvols en qualsevol lloc.
“Quan visualitzem les dades, era notable com es podia veure clarament diferents biomes en la Terra basats en la freqüència i l'època de dies ennuvolats en els últims quinze anys”, va dir Wilson. “Conforme creues d'un ecosistema a un altre aqueixes transicions s'evidencien, i el fascinant és que aquestes dades permeten observar directament els patrons a menys d'un quilòmetre”.
La coberta de núvols afecta a un nombre important de processos ecològics, i influeix en factors ambientals com la llum solar, la pluja, la temperatura i la humitat, la qual cosa condicionen on viuran els animals i les plantes.
Usant les dades obtingudes monitorizando els núvols, els investigadors van poder determinar la grandària i la localització dels hàbitats de dues espècies sense precedents: un ocell del continent sud-americà anomenat ‘trepatroncos muntanyenc’ i un arbust sud-africà anomenat ‘Protea’.
“Aquest treball demostra les importants idees que s'obtenen en matèria científica i ambiental quan la teledetecció s'empra en l'ecologia” va dir Jetz.
"Amb els models correctes no solament podem delimitar millor els hàbitats i les seues espècies, també tenim una eina per a ajudar a monitorizarlos durant temps perllongat”, conclou.
