Aquesta modesta però especial peça és part del patrimoni únic que ens va aportar el jaciment perdut d'Olocau, el paleollac més pròxim a València.

Formava part de la Carta Paleontològica de la Comunitat Valenciana des dels anys 70, quan es va trobar el fòssil d'un anur. El jaciment actualment es troba enterrat sota els enderrocs i sediments d'un abocador que es va crear a principis de la dècada passada. Davant la situació, la Universitat de València va efectuar una excavació d'urgència liderat pel catedràtic de paleontologia Miguel de Renzi, Joaquín Ricardo Sendra i Carles de Santiesteban.

El rescat del jaciment no va ser possible malgrat la Llei del Patrimoni Cultural Valencià de 1998, però en aquesta excavació es van aconseguir salvar al voltant de 30 peces, totes elles embegudes en una matriu d'arenisca de gra mitjà a gruix, amb taques diverses d'òxids que guarden informació sobre el passat del nostre territori i ecosistemes perduts.

Així, l'estudi i conservació d'aquests relictes han permès descobrir que es tractava d'un hàbitat lacustre d'influència salobre (com l'actual Albufera), revelat per la naturalesa silícia del sediment, la presència de cristalls d'algeps (sals) en algunes peces i la concentració d'ostracodes (crustacis d'influència marina) en unes altres, arribant fins i tot a conformar la matriu d'un dels exemplars: una ostracodita.

L'excavació d'urgència que va tindre lloc no va anar en va, ja que la col·lecció té un abundant registre paleobotánic de diferents espècies arbòries ripícoles, com a evidència la rica presència de fulles i folíols trobats; la majoria conservats en forma d'impressions carbonoses, com s'aprecia en la imatge. No obstant això, no sols s'ha conservat flora terrestre, sinó també aquàtica, ja que s'han observat motles interns i externs de girogonits (estructures reproductores de macròfits), de gran importància estratigràfica.

Addicionalment, s'han trobat xicotetes concentracions òssies de microvertebrats, evidenciant la variada biodiversitat que va existir en aquest paleollac del Miocè superior.

Així, aquest patrimoni no sols es limita a un ric registre macrofolístico foliar, atès que l'observació a la lupa ens va obrir pas al divers micromón d'ostracodes, girogonits, ossos i llavors.

Dona una ullada al model en 3D del nostre exemplar ací!