Exemplar dipositat a les col·leccions del Museu d’Hisòria Natural de la Universitat de València.

L’autunita (fosfat uracil càlcic hidratat), Ca(UO₂)₂(PO₄)₂ ·10H₂O  es un mineral molt apreciat degut a la seua coloració i fluorescència emesa baix la llum ultraviolada. Aquesta fluorescència es otorgada per la presencia de l’ió uranil. Normalment mostrar colors grogs o verdosos i en alguns casos presenta una lluentor vitrea. L’estructura sol presentar una forma de ventall, amb cristalls agregats escamosos, tubulars o irregulars, encara que també pot apareixer en masses compactes o incrustacions en la roca. A més, estos cristalls presenten exfoliació i de vegades son escamos, donant sensación d’agregació.

Es tracta d’un mineral secundari format en la zona d’oxidació de la uraninita (UO₂) i altres minerals derivats de l’urani, fàcil de confondre amb la uranicircita. Es relativamente senzill trovar-la a les mines o jaciments d’urani oxidat, pel que pot ser una bona indicadora de la persència d’aquest.

L’autunita es molt apreciada per col·leccionistes de minerals pel seu color i fluorescència baix la llum ultraviolada. La radiactivitat que presenta es molt Baixa, pel que no influeix en la salut humana, rao de més per a ser col·leccionada. A més fou utilitzada per a la fabricación de les primeres armes nuclears, encara que el seu auténtic risc resideix en la inhalació de pols d’uranita.

El seu nom deriva de la localitat de Autun, a França, on es freqüent. En Espanya es el mineral d’urani més abundant, trobant-se a localitats com Andújar (Jaén), en la Serra Albarrana (Córdoba) i altres ubicacions com Navarredonda (Àvila) i Millanes (Càceres) o Albuquerque (Badajoz).