Entre els fons geològics del MUVHN es custodien col·leccions mineralògiques, una d'elles és especialment atractiva i singular.

Es tracta d'una col·lecció de minerals fluorescents que provenen de tretze donants diferents i que sumen uns 400 exemplars, els quals, provenen tant de la Comunitat Valenciana, com d'Espanya i de la resta del món sent algun d'ells famosos i molt benvolguts per la seua fluorescència. En aquesta ocasió com a exemplar del mes hem destacat 4 minerals espanyols molt rellevants per la seua fluorescència, d'esquerra a dreta tenim l'Òpal sobre granit de La Cabrera (Madrid), el famosíssim aragonito acicular de Pantoja (Toledo), l'espectacular fluorita de Papiol (Barcelona) i una calcita d'Énguera (València) amb fluorescència blava i fosforescència verda, un veritable espectacle.

La fluorescència és una propietat física que té lloc tan sols en alguns minerals quan en ser irradiats amb una llum ultraviolada invisible (UV) generalment de 365 nm. (Onda llarga) ens mostra instantàniament uns colors fluorescents en ocasions verdes, violetes, blaves, o blancs molt intensos que ja són visibles per a la nostra vista. Aquests minerals tenen en comú posseir uns àtoms que no són propis de l'estructura química del mineral anomenats activadors àtoms de Manganés (Mn²⁺), d'Europi (Eu²⁺), d'Uranil (UO₂²⁺),entre altres i que juntament amb alguns defectes en l'estructura interna cristal·lina indueixen la fluorescència.

Recentment s'ha inaugurat una cabina de fluorescència de 4 m² amb una selecció dels 95 exemplars més representatius de la col·lecció, alguns d'ells veritables rareses mundials com un mineral d'hidrocarbur, la Carpatita (C₂₄H₁₂) amb una fluorescència blava elèctric exclusiva entre tots els minerals fluorescents.

•