Panthera leo (Linnaeus, 1758). Colecció osteològica del Museu de la Universitat de València d’Historia Natural, MUVHN.

Es tracta de l'ossada completa muntada en posició de marxa d'un lleó mascle, que va arribar a pesar uns 200 kg i, que procedia de l'antic zoològic de la ciutat de València, el conegut com a Jardí zoològic de Vivers, on va morir als 14 anys d’edat. Les seues restes van arribar al departament de zoologia de la Universitat on va ser preparat per estudiants i professors per integrar-lo a l'actual col·lecció osteológica d'anatomia comparada que compta, en aquest moment, amb aproximadament 1000 peces. A més de l’interès didàctic i científic, aquest exemplar presenta el valor afegit de conèixer-se amb total precisió la traçabilitat de l’exemplar.

Nascut el 12 de maig de 1977 va ser rebutjat per la seua mare, que es va negar a alimentar-lo, per la qual cosa va ser inclòs com a solución d'emergència en una experiencia d'impregnació en què es va utilizar com a mare de substitució una gossa proporcionada per la societat protectora de animals. Així es va formar un grup amb quatre individus, la gossa (que actuava com a mare adoptiva), un dels seus cadells, un cadell femella de tigre (també rebutjada per la seua mare), i aquest lleó. La diferència entre els tres cadells era tan poca, menys d'una setmana, que la impregnació va ser un èxit i no es va registrar cap comportament agressiu entre ells. Només a partir dels 4 anys, i davant la gran diferència de mida, la prudència va aconsellar separar els gossos dels dos felins que van viure junts fins a la seua mort.

•